2.4. Les lletres tipogràfiques de la FBM

 

 

 

 

 

 

 

 

(31) Lucrèce. De la nature. Tome II: Livres IV-VI. Texte établi et traduit par Alfred Ernout, Paris, Société d’Éditions ‘Les Belles Lettres’, 1921 (Collection des Universités de France publiée sous le patronage de l’Association Guillaum Budé).

(32) Lucreci, De la natura. Vol. II (Llibres IV-VI). Text i traducció de Joaquim Balcells, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1928

 

El format finalment adoptat per la FBM fou de 14 x 22, lleugerament més gran que no pas el mòdul emprat per la col·lecció Budé (13 x 20.5). Hi ha una diferència essencial, pel que es refereix a l’edició tipogràfica, entre la col·lecció francesa i la col·lecció catalana. Mentre a la primera, el text grec o llatí figura a la plana dreta (imparell), a la FBM el text grec o llatí ocupa la plana esquerra (pàgina parell), mentre la plana dreta es reserva per al text català, amb el mateix número de pàgina per al text grec/llatí i per al text català. Tals diferències es poden observar en el primer volum del Lucreci francès, d’Alfred Ernout, del 1920 (Nr. 31) i el primer volum del Lucreci català, de Joaquim Balcells, del 1923 (Nr. 32). Aquest canvi es degué de produir entre la fi de 1922 i els primers mesos de 1923 i fou motivat, segons Franquesa, “per distingir la col·lecció catalana de la Budé i donar més importància a la traducció”.

 

(33) PLATON. Oeuvres complètes. Tome I. Introduction. Hippias Mineur. Alciabiade. Apologie de Socrate. Euthyphron. Criton.   (34) PLATÓ, Diàlegs I. Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques.
     
(33) Platon. Oeuvres complètes. Tome I. Introduction. Hippias Mineur. Alciabiade. Apologie de Socrate. Euthyphron. Criton. Texte établi et traduit par Maurice Croiset ..., Paris, Société d’Édition ‘Les Belles Lettres’, 1920.
 
(34) Plató, Diàlegs I. Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques. Text i traducció de Joan Crexells, Llicenciat en Filosofia, Barcelona, Fundació Bernat Metge – Editorial Catalana, 1924.

 

Pel que fa la font tipogràfica emprada, cal assenyalar que per als tipus grecs es fa rennciar als tipus que havia fet servir la tipografia de L’Avenç en l’edició del text grec de Menandre a càrrec de Lluís Nicolau d’Olwer. Es fa preferir emprar els mateixos tipus que feia servir l’Association Guillaume Budé en els volums grecs, tal com es pot veure amb una simple comparació entre el primer Plató de Budé (Nr. 33) i el primer Plató de FBM (Nr. 34). Pel que fa als tipus llatins (Nr. 35), es va fer servir una font tipoigràfica semblant a l’emprada a la col·lecció Scritori d’Italia de l’editor Laterza de Bari (Nr. 36) que era molt “parescut” (en paraules d’Estelrich) al que havien fet servir a la tipografia de L’Avenç.

 

 

 

 

(35) Portada de Relazioni degli ambasciatori veneti al Senato. A cura di Arnaldo Segarizzi. Volume secondo: Milano – Urbino, Bari, Gius. Laterza & figli, 1913.

 

(36) Giovanni Fantoni (Labindo), Poesie. A cura di Gerolamo Lazzeri, Bari, Gius. Laterza & figli, 1914.

 

2.4. Les lletres tipogràfiques de la FBM