Zur Theorie der Elektrolite.
Physikalische Zeitschrift (1923)
Zur Theorie der Elektrolite II.
Physikalische Zeitschrift (1923)
El professor Berson exposa de manera molt clara i detallada les contribucions pioneres d'Erich Hückel a la química quàntica. També discuteix les dificultats per a la seva acceptació per part dels químics alemanys que les consideraven molt allunyades dels "mètodes usuals" de la química d'aquell temps
El llibre de Bockris-Reddy és un text clàssic i molt pedagògic utilitzat per a la introducció a la teoria de Debye-Hückel a nivell universitari.
4. Braus, M. J. (2019). The theory of electrolytes. I. Freezing point depression and related phenomena’ (Debye & Hückel, 1923).
Traducció millorada a l'anglès del primer treball clàssic de Debye-Hückel i que corregeix la traducció, també a l'anglès, que va aparèixer publicada als Collected papers of P. Debye.
El llibre de B. Chu recull el text de les Baker Lectures impartides per P. Debye sobre les forces moleculars i les seves aplicacions dins de la química física. L'estil fresc i inconfusible de Debye es reflecteix en aquest text.
Biografia de Peter Debye dins d’una recol·lecció de biografies sobre físics de l'estat sòlid. Un punt de vista "físic" sobre l'obra de Debye.
Número especial de la revista Journal of Physical Chemistry amb motiu del centenari del naixement de Peter Debye. Inclou una biografia completa i la llista dels seus treballs. També inclou una col·lecció de treballs de diferents autors relacionats amb l'obra de Debye. En particular, hi ha una contribució de M. Dole on explica la utilització de la teoria de Debye-Hückel per expressar la dependència amb la concentració de la viscositat d'una dissolució electrolítica.
8. Debye, P. (1912). Zur Theorie der spezifischen Wärmen. Annalen der Physik, 39, 789–839.
Article original on Debye presenta la seva teoria de la calor específica dels sòlids i on troba la llei del cub de Debye. Aquesta llei prediu correctament la dependència de la calor específica quan la temperatura tendeix a zero i corregeix l'expressió obtinguda per Einstein que suposava que tots els àtoms oscil·laven amb la mateixa freqüència.
9. Debye, P. (1928). Polar Molecules. Facsimile Publisher.
Llibre on Peter Debye fa una exposició detallada dels seus treballs sobre dielèctrics en un camp elèctric.
10. Debye, P. (1935). Kernphysik. Leipziger Vorträge 1935. Verlag von S. Hirzel.
Lliçons impartides per Debye el 1935 sobre l'estructura i la física del nucli atòmic.
13. Debye, P., & Hückel, E. (1923). Zur Theorie de Electrolyte. II. Das Grenzgesetz für die elektrische Leitfähigkeit. Physikalische Zeitschrift, 24(15), 305–325.
Primer article de la sèrie sobre la teoria de Debye-Hückel publicat a la revista Physikalische Zeitschrift que tracta de les propietats d'equilibri (coeficient d'activitat, coeficient osmòtic,...).
14. Debye, P., & Hückel, E. (1923). Zur Theorie der Elektrolyte. I. Gefrierpunktserniedrigung und verwandte Erscheinungen. Physikalische Zeitschrift, 24(9), 185–206.
Segon article de la sèrie sobre la teoria de Debye-Hückel publicat a la revista Physikalische Zeitschrift que tracta de les propietats de no equilibri (conductibilitat elèctrica,...).
Treball poc conegut de P. Debye amb L. Pauling on es demostra que la llei límit de la teoria de Debye-Hückel no queda alterada si es té en compte que la constant dielèctrica del medi a prop d'un ió difereix del valor del dissolvent pur.
Presentació didàctica de la teoria de Debye Hückel al llibre de M. Dole Statistical Thermodynamics. Està enfocada com a introducció per a la formació d'estudiants de química.
En els dos volums de correspondència de Sommerfeld es poden trobar nombroses cartes intercanviades amb Debye on tracten temes tant acadèmics com personals
21. Falkenhagen, H. (1932). Elektrolyte. Hirzel.
Primer llibre complet dedicat a les dissolucions d'electròlits per un deixeble i col·laborador de Debye, Hans Falkenhagen, que també va fer contribucions molt importants tan en l'aspecte experimental com en el teòric.
La importància de la teoria de Debye-Hückel a la “soft matter physics” (física de la matèria tova) es posa de manifest en els capítols d’aquest llibre on s’analitzen diferents sistemes.
23. Gilde, H. G. (1972). Interview with Erich Hückel. Journal of Chemical Education, 49, 2–4.
24. Hückel, E. (1975). Ein Gelehrtenleben. Ernst und Satire. Verlag Chemie, Weinheim.
Autobiografia d’Erich Hückel on repassa, en un to una mica irònic, la seva vida i obra al llarg de les diferents èpoques convulses de la història europea i alemanya, en particular. També fa una reflexió sobre els seus treballs acadèmics i les dificultats als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
En aquest llibre, molt didàctic i de caràcter introductori, l’autor dedica un capítol a la teoria dels electròlits. A banda d’una exposició bàsica de la teoria de Debye-Hückel presenta també la seva aplicació a la teoria dels polielectròlits així com a problemes relacionats amb la biologia molecular
Biografia moderna d'Erich Hückel que considera tant les seves contribucions a la física com a la química.
Presentació moderna de la teoria de Debye-Hückel dins del context d'una mecànica estadística rigorosa seguint el mètode introduït per J. G. Kirkwood.
S. R. Milner és el primer científic que ataca correctament el problema de les propietats d'equilibri d'una dissolució iònica. Es basa en l'avaluació del virial de R. Clausius (relacionat amb l'energia) per a un sistema d'ions positius i negatius en un medi dielèctric continu (dissolvent). Encara que no aconsegueix arribar a una expressió analítica final a causa de la complexitat dels càlculs, els seus resultats ja prediuen, excepte d’una constant, el resultat de la teoria de Debye-Hückel.
29. Oesper, R. E. (1950). Erich Hückel. Journal of Chemical Education, 27, 674.
Primer treball d'Onsager on corregeix i refina la teoria de Debye-Hückel per a les propietats de transport (conductivitat elèctrica) de les dissolucions iòniques.
Les lliçons de Debye impartides a la Universitat de Harvard i recopilades en aquest llibre mostren d'una manera clara, la senzillesa aparent i la profunditat dels diferents problemes en què va treballar Debye al llarg de la seva vida. L'explicació de la teoria de Debye-Hückel presentada en aquest text és excel·lent.
K. S. Pitzer, partint de la teoria de Debye-Hückel i iutilitzant eienes de la mecànica estadística, formula un model semiempíric que estén la teoria de Debye-Hückel a altes concentracions i que permet l’anàlisi termodinàmica de diferents propietats de les dissolucions iòniques d’abast molt ampli.
Les lliçons de Debye impartides a la Universitat de Harvard i recopilades en aquest llibre mostren d'una manera clara, la senzillesa aparent i la profunditat dels diferents problemes en què va treballar Debye al llarg de la seva vida. L'explicació de la teoria de Debye-Hückel presentada en aquest text és excel·lent.
34. Reis, M. (2021). Ion activity models: The Debye-Hückel equation and its extensions. ChemTexts, 7.
Descripció de les activitats de Debye durant els seus anys de permanència a la Universitat de Göttingen.
En els dos volums de correspondència de Sommerfeld es poden trobar nombroses cartes intercanviades amb Debye on tracten temes tant acadèmics com personals