Llibrets de música

Descripció
Llibrets de música
llibrets_patrimoni_millorada.png
Els llibrets de música són una tipologia documental que recull les lletres de les composicions musicals en forma de programes de concert. Aquesta col·lecció aplega els llibrets d’òperes, d’oratoris i de villancets conservats al CRAI Biblioteca de Fons Antic.
 
En els llibrets d’òpera trobem el text per a ser cantat i es presenta en forma de diàlegs dels diferents personatges que la conformen. El CRAI Biblioteca de Fons Antic en custodia gairebé un centenar. Les òperes, de músics i llibretistes italians, van ser representades a la ciutat de Barcelona, la majoria a mitjan segle XVIII.
 
Els villancets són composicions musicals polifòniques gairebé sempre en llengua vernacla, de caràcter popular per a diferents ocasions, i no exclusius del període nadalenc. La seva base és un text poètic en vers d’art menor, que combina el refrany, la part amb més importància musical, amb estrofes o cobles, on és el text qui pren el protagonisme. A partir del segle XVI els seus temes són gairebé exclusivament religiosos. S’inclouen també en aquest apartat les “Letras” o “Letras sacras” que era un tipus de composició similar, però amb una mètrica una mica més complexa (sovint versos de 9 síl·labes o més) i destinada a una audiència més selecta.
 
Els oratoris, per la seva banda, són narracions dramatitzades i cantades, però mai escenificades, a diferència de les òperes. La seva música podia organitzar-se des de solos vocals (recitatius i àries) a càrrec de solistes, fins a diàlegs (duos o trios), o grans cors, lliurement combinats amb l’orquestra. Molts d’ells arrenquen de textos bíblics o històries hagiogràfiques amb la finalitat de catequitzar el poble. També es poden trobar amb altres denominacions com ara “drama sacro”, “drama armónico”, “acción sacra” o “demonstración sacra”.
 
Tant els villancets com els oratoris es cantaven a les esglésies catalanes i espanyoles durant els segles XVII i XVIII i els seus llibrets esdevenen el programa de mà que oferia el text, de manera que a les a portades s’indicava el lloc, la data de celebració i el mestre de capella responsable. Per tant, gairebé sempre eren utilitzats en una única ocasió per a una festivitat religiosa determinada. En ser de breu extensió, i amb un afany recopilatori o de col·lecció, juntament amb la voluntat de facilitar-ne la conservació, ens els trobem relligats en volums facticis que recullen diferents peces d'un mateix gènere o temàtica.
 
EL CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB és una de les biblioteques de l’estat més riques en aquests dos gèneres literari-musicals. Actualment, al CERCABIB (catàleg en línia), es troben més de 300 edicions de villancets i gairebé un nombre similar d’edicions d’oratoris, amb gairebé més del triple d’exemplars per cada tipologia. Cal tenir present que no tot el fons està catalogat i, per tant, ben segur, la xifra anirà augmentant progressivament.
Consulta

- Consulta al catàleg de Fons Antic de tots els Llibrets de música

 

 

- Consulta al catàleg de Fons Antic dels Llibrets d’òpera

 

 

- Consulta al catàleg de Fons Antic dels Villancets

 

 

- Consulta al catàleg de Fons Antic dels Oratoris

 

 

- Consulta la col·lecció digital Llibrets de música a la Biblioteca Patrimonial Digital

Més informació

Bibliografia

 

- Referent a l’òpera a Barcelona:

 

ALIER I AIXELÀ, Roger (1979). «El compositor italià Giuseppe Scolari a Barcelona». Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia, 1, pp. 95-101.

 

ALIER I AIXELÀ, Roger (1990). L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’ópera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana de Musicologia.

 

ALIER I AIXELÀ, Roger; MATA I BERTRÁN, Francesc Xavier (1991). El Gran Teatro del Liceo (historia artística). Barcelona: Edicions Francesc X. Mata.

 

AVIÑOA, Xosé (ed.) (2002). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum 5. Barcelona: Edicions 62.

 

BALLÚS CASÓLIVA, Glòria; EZQUERRO ESTEBAN, Antonio (2015). Els Goigs, de Catalunya al món. (Una forma musical culta i popular). Barcelona: Ediciones Experiencia.

 

CASARES RODICIO, Emilio (2018). La ópera en España. Procesos de recepción y modelos de creación. 1. Desde Carlos IV al periodo fernandino (1787-1833). Madrid: ICCMU.

 

CORTÈS I MIR, Francesc (2003). «Libretos y ópera: más que un soporte musical para la recepción de las óperas en España en los siglos XIX y XX». A: Begoña Lolo Herranz (coord.). Campos interdisciplinares de la musicología: V Congreso de la Sociedad Española de Musicología (Barcelona, 25-28 de octubre de 2000). Madrid, Sociedad Española de Musicología, vol. 2, pp. 1187-1196.

 

CORTÈS I MIR, Francesc (2009). «Òperes a Barcelona a principis del segle XVIII: intercanvis i adaptacions». Recerca musicològica, 19, pp. 185-197.

 

RADIGALES I BABÍ, Jaume (2006). Mozart a Barcelona. Recepció operística (1798-2006). Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

RADIGALES I BABÍ, Jaume (1999). Representacions operístiques a Barcelona, 1837–1852: l’eclosió teatral a partir de la premsa. [Tesis doctoral]. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona.

 

- Referent a l’oratori a la Corona d’Aragó i al villancet a l’àmbit ibèric

 

BERTRAN, Lluís (2017). «Oratoris y villancets entre la ciutat i el territorio (1715-1808)» A: Tess Knighton y Ascensión Mazuela (ed.). Música i política a l’època de l’arxiduc Carles en el context europeu. Barcelona, MUHBA.

 

CABRAL LOPES, Rui Miguel (2007). O Vilancico na Capela Real Portuguesa (1640-1717): o testemunho das fontes textuais. [Tesis doctoral]. Évora: Universidade de Évora.

 

CARRERAS Y BULBENA José Rafael (1906). El oratorio musical desde su origen hasta nuestros días. Barcelona: Tipografía L’Avenç.

 

CODINA I GIOL, Daniel (2003). Catàleg dels villancicos i oratoris impresos de la Biblioteca de Montserrat: segles XVII-XIX. Montserrat: Abadía de Montserrat, col. Scripta et Documenta, 64.

 

DAUFÍ RODERGAS, Xavier (2004). Els oratoris de Francesc Queralt (1740-1825): història de l’oratori a Catalunya al segle XVIII. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

DAUFÍ RODERGAS, Xavier (2005). «L’oratori a Catalunya al segle XVIII». Revista de Catalunya, 203, pp. 77-92.

 

DAUFÍ RODERGAS, Xavier (2006). «Els oratoris catalans de finals del segle XVIII i principis del XIX com a elements receptors del classicisme musical». Recerca musicològica, 16 (2006), pp. 65-96.

 

EZQUERRO ESTEBAN, Antonio (ed.) (2002). Tonos humanos, letras y villancicos catalanes del siglo XVII. Barcelona: Departament de Musicologia, Institució Milà i Fontanals, CSIC. Monumentos de la Música Española, LXV.

 

EZQUERRO ESTEBAN, Antonio (ed.) (2009). Música de la catedral de Barcelona a la Biblioteca de Catalunya: Compositors de la cort en els temps dels darrers Àustries i els primers Borbons. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.

 

GUILLÉN BERMEJO, María Cristina; Isabel RUIZ DE ELVIRA SERRA (coords.) (1990). Catálogo de Villancicos y Oratorios en la Biblioteca Nacional. Siglos XVIII-XIX. Madrid: Ministerio de Cultura, Dirección General del Libro y Bibliotecas, Biblioteca Nacional.

 

HILL, John Walter (1979). «Oratory Music in Florence, I: Recitar Cantando, 1583-1655». Acta Musicologica, 51, pp. 108-136; & «Oratory Music in Florence, II: At San Firenze in the Seventeenth and Eighteenth Centuries» Acta Musicologica, 51, pp. 246-67.

 

PAVIA I SIMÓ, Josep (ed.) (1997). La música en Cataluña en el siglo XVIII: Francesc Valls (1671c.-1747). Barcelona: CSIC, IMF, Departamento de Musicología, 1997.

 

ROSA MONTAGUT, Marian (2004). «Música y fiesta barroca: celebraciones en Tortosa en honor de Felipe V (1701)». Anuario Musical, 59, p. 85-114.

 

RUIZ DE ELVIRA SERRA, Isabel (coord.) (1992). Catálogo de Villancicos de la Biblioteca Nacional. Siglo XVII. Madrid, Ministerio de Cultura, Biblioteca Nacional.

 

SMITHER, Howard Elbert (1977-2000). A History of the Oratorio. 4 vols. Chapel Hill (NC, EE.UU.), University of North Carolina Press, 1977, 1977, 1987, 2000. [Vol. 1: The Oratorio in the Baroque Era: Italy, Vienna, Paris; Vol. 2: the Oratorio in the Baroque Era: Protestant Germany and England; Vol. 3: the Oratorio in the Classical Era; Vol. 4: The Oratorio in the Nineteenth and Twentieth Centuries].

 

SAN VICENTE PINO, Ángel (1986). Tiento sobre la Música en el espacio tipográfico de Zaragoza anterior al siglo XX. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

 

SÁNCHEZ SISCART, Montserrat (1989-1990). «Evolución formal del villancico y el oratorio dieciochescos en las catedrales zaragozanas». Recerca Musicològica, 9-10, pp. 327-340.

 

SÁNCHEZ SISCART, Montserrat (1992). El oratorio barroco en Aragón y su contexto hispánico. [Tesis doctoral]. Zaragoza, Universidad de Zaragoza.

 

TORRENTE SÁNCHEZ-GUISANDE, Álvaro; MARÍN LÓPEZ, Miguel Ángel (eds.) (2000). Pliegos de villancicos en la British Library (Londres) y la University Library (Cambridge). Kassel: Edition Reichenberger. Catálogo descriptivo de pliegos de villancicos, 1. Bibliografías y catálogos, 29. De Música, 5.

 

TORRENTE SÁNCHEZ-GUISANDE, Álvaro; HATHAWAY, Janet (eds.) (2007). Pliegos de villancicos en la Hispanic Society of America y la New York Public Library. Kassel: Edition Reichenberger. Catálogo descriptivo de pliegos de villancicos, 2. Bibliografías y catálogos, 47. De Música, 2.

 

TORRENTE, Álvaro (2007). «Villancicos de Reyes: propaganda sacromusical en Cataluña ante la sucesión a la Corona española (1700-1702)». A: Álvarez-Ossorio Alvariño, Antonio; García García, Bernardo José; León Sanz, María Virginia (eds.). La pérdida de Europa: la guerra de Sucesión por la Monarquía de España, Madrid: Fundación Carlos de Amberes, p. 199-248.

 

TORRENTE Álvaro (2017). «’Este es el rey que los cielos te envían’: música, política y religión en la Barcelona del archiduque Carlos» A: Knighton, Tess; Mazuela, Ascensión (ed.), Música i política a l’època de l’arxiduc Carles en el context europeu. Barcelona: MUHBA.

 

- Altres recursos

 

Universitat de Barcelona. CRAI Biblioteca de Fons Antic. Acords sacres i profans: el fons antic de música de la Universitat de Barcelona [en línia]. Exposició virtual. [Consulta 23 de novembre 2022]  < https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-reserva/exposicio-virtual-musica-al-fons-antic >

 

Universitat de Barcelona. CRAI Biblioteca de Fons Antic. L'òpera a Barcelona a mitjan segle XVIII [en línia]. Exposició virtual. [Consulta 23 de novembre 2022] < https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-reserva/exposicio-virtual-opera-a-barcelona >

 

Ubicació
CRAI Biblioteca de Fons Antic