Exposició virtual: L'utillatge químic en llibres i catàlegs

Segons Santiago Álvarez, catedràtic del Departament de Química Inorgànica de la UB i comissari de l'exposició, juntament amb el professor del mateix Departament Miquel Seco, «els dos plats principals» són la mostra de llibres antics i la de catàlegs comercials. Entre els primers, destaquen els volums dedicats a la metal·lúrgia i la mineria de Biringuccio Vanuccio i Georgius Agricola, publicats a mitjans del segle XVI, que ofereixen descripcions gràfiques detallades de laboratoris amb els seus estris, o també els cursos de química pioners de l'alquimista Nicasius le Fevre (1669) i del protoquímic Nicolas Lémery, en l'edició del 1724. Aquest últim va ser el manual de referència a tot Europa a través de les edicions en diverses llengües que es van publicar durant més de vuitanta anys a partir de la primera edició, del 1675.

Pel que fa als catàlegs, tradicionalment considerats com a material que s'acaba llençant, aquesta exposició en vol reivindicar el valor com a fons documental de l'evolució dels estris de laboratori i del teixit de fabricants i distribuïdors, que han tingut un paper gens menyspreable en el desenvolupament de la química. Els seus continguts gràfics els fan dignes de conservació i d'estudi, encara que hagin perdut vigència com a catàlegs comercials. La mostra també dedica una secció a les obres literàries que fan referència a laboratoris químics, i que inclou autors com ara Chaucer, Goethe, Balzac, Dumas, Poe, Andersen, Conan Doyle, García Márquez o Sampedro.

Entre els estris de laboratori que acompanyen la mostra de llibres, n'hi ha que s'empraven per generar corrents de gasos al laboratori, com ara els flascons rentadors de Woulfe o l'aparell de Kipp; d'altres són per mesurar la temperatura, com ara el termòmetre de Beckman, que podia precisar fins a la centèsima de grau. També n'hi ha per a les diverses modalitats de destil·lació, com el matràs de Claisen o una varietat de condensadors, o peces tradicionals emprades per escalfar, com ara becs de Bunsen, de Mecker o Teclu, així com antics banys de Maria.