Exposició virtual: La col·lecció d'atles dels Blaeu a la Biblioteca de Reserva
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona ha recatalogat recentment la seva notable col·lecció d’atles publicats per la família Blaeu amb la intenció de millorar i ampliar la seva descripció i, a la vegada, de donar-los a conèixer.
El taller tipogràfic i la llibreria dels Blaeu, iniciats pel pare, Willem, el 1603, i continuats per dos dels seus fills, Joan i Cornelis, va esdevenir, al llarg del segle XVII, un imperi editorial amb una especial dedicació a la producció i a la venda de mapes.
1. Introducció
3. Procedència
4. Contingut
6. Catàleg
Geographia Blaviana. V. 1. 1640.
1. Introducció
La biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona ha recatalogat recentment la seva notable col·lecció d’atles publicats per la família Blaeu amb la intenció de millorar i ampliar la seva descripció i, a la vegada, de donar-los a conèixer.
Degut a la complexitat que presenta la descripció d’aquests volums, atès que de cada un d’ells existeixen sovint diverses edicions i variants, la catalogació s’ha dut a terme seguint el volum segon del catàleg del professor Peter van der Krogt Koeman’s atlantes Neerlandici, dedicat als atles produïts per aquesta família d’editors, impressors i llibreters d’Amsterdam.
El taller tipogràfic i la llibreria dels Blaeu, iniciats pel pare, Willem, el 1603, i continuats per dos dels seus fills, Joan i Cornelis, va esdevenir, al llarg del segle XVII, un imperi editorial amb una especial dedicació a la producció i a la venda de mapes fins que, l’any 1672, un incendi va fer malbé el taller i diverses planxes van ser destruïdes o malmeses.
El primer atles amb pretensions de completesa de la firma Blaeu, l’Atlantis appendix, va ser publicat per Willem el 1630, en un volum. Pocs anys després, el 1635, va aparèixer l’anomenat Atlas novus o bé Geographia Blaviana, en dos volums i en quatre llengües: llatí, francès, neerlandès i alemany. Després de la mort de Willem, els seus fills Joan i Cornelis inicien el 1640 una nova edició de la Geographia, en tres volums i en les quatre llengües ja citades. La mort de Cornelis, el 1642, deixa Joan al capdavant de la firma. Uns anys més tard, el 1645, el primogènit de Willem emprèn la publicació dels volums quart, cinquè i sisè de la Geographia, corresponents a Anglaterra, Escòcia i Irlanda i a la Xina, dels quals va oferir també la traducció al castellà.
Però l’obra cabdal de Joan, en què va concentrar més temps i més esforços, va ser l’Atlas maior. El gran atles havia de contenir diversos apartats, corografia, topografia, hidrografia i uranografia, però només es va poder completar el primer, consagrat a la descripció de la superfície terrestre. L’atles es va començar a publicar el 1662, en les versions llatina, francesa, neerlandesa, alemanya i castellana, i en nou o dotze volums, segons la llengua.
Nuevo Atlas. V. 1. 1659. Nuevo Atlas. V. 2. 1659.
2. Rellevància de la col·lecció
El Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español, mentre que recull diverses biblioteques que compten entre els seus fons amb el Nuevo atlas o teatro del mundo, versió castellana de l’Atlas maior, n’indica moltes menys custòdies de les versions llatines tant d’aquest atles com de l’anterior versió, menys ambiciosa, la ja citada Geographia Blaviana.
Pel que fa a les biblioteques catalanes, el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) registra el Nuevo atlas a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i la Geographia, versió llatina, a la Biblioteca Episcopal de Barcelona. D’altra banda, sabem que la Biblioteca de Catalunya conserva dues còpies de l’Atlas mayor, nova edició del Nuevo atlas i una de la versió francesa de la Geographia que encara no figuren en els catàlegs en línia.
Així, en el conjunt dels fons bibliogràfics patrimonials espanyols i catalans, la col·lecció dels atles Blaeu de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, malgrat que fragmentària, adquireix una singularitat particular pel nombre de còpies que en forma part.
Atlas Mayor. V. 9. Post. a 1672.
3. Procedència
Tocant a la seva procedència, s’han pogut destriar cinc col·leccions. De dues se sap amb seguretat l’origen, mentre que de les restants en resta incert o bé desconegut.
La pertanyent a la biblioteca del convent de Sant Josep de Barcelona va ser detectada gràcies a la presència, en un dels volums, d’una nota manuscrita de censura de Josep Jeroni Besora, figura estretament relacionada als carmelitans descalços barcelonins, a qui donà la seva biblioteca. La presència, en el catàleg manuscrit del convent, de l’atles amb la signatura topogràfica actualment encara llegible a la coberta de les còpies, va permetre certificar-ne l’origen.
La còpia procedent del convent de Santa Caterina de Barcelona ha estat fàcilment identificada per la presència del segell i de la marca de foc característics de la seva biblioteca, així com per la lectura, a la portada, de la nota manuscrita de donació per part del general dels dominicans, Tomàs Ripoll.
S’ha localitzat en els catàlegs manuscrits de les antigues biblioteques conventuals de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, l’anomenada biblioteca Mariana, i de Sant Agustí, l’epígraf Theatrum orbis terrarum, en, respectivament, 6 i 4 volums. Tot i que no ha estat possible identificar les signatures topogràfiques en els exemplars, sembla factible que aquestes entrades corresponguin a dues sèries de volums que, respectivament, es poden distingir per presentar idèntica enquadernació.
D’aquesta manera, només resta un volum sense possible assignació, i s’ofereix una prova de la riquesa de quatre de les biblioteques conventuals barcelonines més importants, la dels carmelitans descalços, dels dominicans, dels franciscans i dels agustins.
Nuevo Atlas. V. 5. 1659. Nuevo Atlas. V. 6. 1659.
4. Contingut
Procedeixen, possiblement, de la biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona els volums 1, 2, 5, 6 (1659) i 7 (1662) del Nuevo atlas, corresponents a Europa septentrional, Europa de l’est, Grècia, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, França i Suïssa. El volum 10 (1658) és dedicat a la Xina.
De la biblioteca del convent de Sant Agustí de Barcelona és probable que provinguin els volums 1 a 3 (1640) de la Geographia Blaviana, en llatí, corresponents a Europa oriental i del nord, Alemanya i Països Baixos, França, Espanya i els continents, Itàlia, Grècia i les Illes Britàniques. El volum 4 (1645), també en llatí, és dedicat a Anglaterra.
La biblioteca del convent de Sant Josep comptava entre els seus fons amb els volums 2 i 3 (1655) de la Geographia Blaviana corresponents a França, Espanya i els continents, i a Itàlia i Grècia. El volum 4 (1646 o 1648) recull els mapes d’Anglaterra, el 5 (1654) els d’Escòcia i Irlanda, i el 6 (1655) està consagrat a la Xina. Es tracta, en tots els casos, de la versió llatina.
De la biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona procedeixen els volums 3 (1645), dedicat a Itàlia i Grècia, 4 (1648), dedicat a Anglaterra, 5 (1654), a Escòcia i Irlanda, i 6 (1655), amb els mapes de la Xina, de la Geographia Blaviana, en llatí.
L’únic volum sense assignació possible és el novè de l’Atlas mayor, publicat després del 1672, amb els mapes d’Espanya.
Geographia Blaviana. V.2. 1640.
5. Característiques físiques
Les col·leccions procedents de la biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís, del convent de Sant Josep i del convent de Santa Caterina presenten els mapes il·luminats. Les dues primeres conserven una enquadernació idèntica en pergamí, amb daurats als plans i al llom, mentre que la de Santa Caterina és en pell, amb daurats igualment als plans i al llom, però amb estampacions realitzades amb ferros i rodetes de disseny diferent. Tant la il·luminació dels mapes com la relligadura, en aquests tres casos, es van dur a terme al taller de Joan Blaeu. En efecte, aquests dos processos sovint es realitzaven a la seu de la firma Blaeu, on treballaven una quarantena de persones, i donen idea tant de la diversificació i especialització de les tasques que s’hi produïen, com del moviment comercial que generava.
La col·lecció procedent del convent de Sant Agustí, en canvi, té una enquadernació de tipus mosaic, en badana, amb un lleó daurat coronat al centre dels plans i al llom, la qual cosa ens indica que probablement es tracta d’una relligadura per encàrrec i no pas editorial, com les que citem més amunt. Els mapes, d’altra banda, no han estat il·luminats. Tampoc no ho han estat els del novè volum de l’Atlas mayor, que presenta una enquadernació en pergamí menys decorada respecte a les sèries ja descrites.
Els atles Blaeu de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona es troben, en general, en bon estat de conservació, tant pel que fa a l’enquadernació com al paper, que a penes presenta algun forat d’insecte i alguna taca d’humitat. En canvi, manquen, a sis dels volums, d’un a sis mapes, mentre que el volum segon de la Geographia Blaviana, corresponent a França, Espanya i els continents, procedent de Sant Josep, així com el volum tercer, dedicat a Itàlia, del convent de Santa Caterina, van ser severament mutilats.
Geographia Blaviana. V. 6. 1655.
6. Catàleg
Nuevo Atlas. V. 1. 1659. Europa septentrional.
Nuevo Atlas. V. 2. 1659. Europa oriental, Rússia, Grècia.
Nuevo Atlas. . V. 5. 1659. Anglaterra.
Nuevo Atlas. V. 6. 1659. Escòcia, Irlanda.
Nuevo Atlas. V. 7. 1662. França, Suïssa.
Nuevo Atlas. V. 10. 1658. Xina.
Atlas Mayor. V. 9. Post. a 1672. Espanya.
Geographia Blaviana. V. 1. 1640. Europa oriental I del nord, Alemanya, Països Baixos.
Geographia Blaviana. V.2. 1640. França, Espanya, els continents.
Geographia Blaviana. V.2. 1655. França, Espanya, els continents.
Geographia Blaviana. V. 3. 1640. Itàlia, Grècia, Illes britàniques.
Geographia Blaviana. V. 3. 1645. Itàlia, Grècia.
Geographia Blaviana. V. 3. 1655. Itàlia, Grècia.
Geographia Blaviana. V. 4. 1645. Anglaterra.
Geographia Blaviana. V. 4. 1648. Anglaterra.
Geographia Blaviana. V. 4. 1646 o 1648. Anglaterra.
Geographia Blaviana,. V. 5. 1654. Escòcia, Irlanda (estat A).
Geographia Blaviana. V. 5. 1654. Escòcia, Irlanda (estat B).
Geographia Blaviana. V. 6. 1655. Xina (edició A).
Geographia Blaviana. V. 6. 1655. Xina (edició B).
Geographia Blaviana. V.2. 1640.
Amb la col·laboració d’Agustín Hernando Rica. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Facultat de Geografia i Història de la UB.