Exposició virtual: 100 anys de l’eclipsi que va donar la raó a Einstein
El 29 de maig de 1919 dues expedicions organitzades per la Royal Astronomical Society de Londres van fotografiar un eclipsi total de sol amb la intenció de comprovar la validesa de la teoria general de la relativitat.
El Departament de Física Quàntica i Astrofísica i el CRAI Biblioteca de les Facultats de Física i Química organitzen, amb motiu del centenari d’aquest eclipsi, una exposició amb fons documental propi relacionat
Publicada per Albert Einstein al 1916, la relativitat general prediu que un raig de llum que passi a prop d’un cos massiu, com ara el Sol, es desviarà lleugerament de la seva trajectòria rectilínia. Aquest efecte, conegut com a deflexió de la llum, també es pot deduir a partir de la teoria newtoniana de la gravitació, si suposem que la llum està formada per corpuscles atrets per la gravetat. En el cas de la relativitat general, però, el valor de la deflexió és el doble que en el cas newtonià. Una mesura de la deflexió permet doncs saber quina de les dues teories explica millor la gravitació.
La fase de totalitat d’un eclipsi ofereix l’oportunitat d’observar estrelles properes al Sol en el cel. Si comparem les seves posicions amb les posicions obtingudes una nit qualsevol, quan el Sol es troba lluny d’elles, podem determinar el valor de la deflexió deguda a la presencia del Sol. Aquest era l’objectiu de les dues expedicions, desplaçades a Sobral (Brasil) i a l’Illa de Príncipe, al Golf de Guinea. Arthur Eddington, que posteriorment arribà a ser Astrònom Reial Britànic, va estar al càrrec de l’expedició a l’Illa de Príncipe.
Els valors de la deflexió obtinguts per les dues expedicions van ser interpretats com el suport definitiu a la teoria general de la relativitat. La notícia, recollida pels mitjans de comunicació de l’època, va suposar a més l’inici de la popularització de la figura d’Albert Einstein.
L’exposició «100 anys de l’eclipsi que va donar la raó a Einstein» es podrà veure a partir del 29 de maig de 2019 a la planta inferior de la biblioteca.
A més, el 6 de novembre, coincidint amb el centenari de la presentació dels resultats de les expedicions davant la Royal Astronomical Society, es celebrarà un acte commemoratiu amb la participació, entre d’altres, del Dr. Guillem Anglada-Escudé, astrofísic que va líder el grup descobridor del primer exoplaneta al voltant de l’estrella Alpha Centauri.