 |
 |
 |
B-6/6/22
L’autor va ser frare dominicà i teòleg. Assistí al Concili de Trento. Posteriorment, sent arquebisbe de Toledo, fou detingut per heretgia i empresonat vuit anys a Espanya i nou a Roma, on morí. Aquest tractat va ser imprès per encàrrec del duc de Medinaceli, que aleshores es trobava als Països Baixos, a partir d’una conferència impartida per Carranza a la Capella Reial de Kingston, Anglaterra, davant del príncep Felip d’Espanya (més tard Felip II) i la reina Mary.
 |
 |
 |
Sefer ketubim. Antuerpiae : Cristophoro Plantin, [1566]. 4 v.
XVI-3783 V. 3
Aquesta edició en octau (en 4 volums) de la Bíblia en hebreu s’imprimí amb la mateixa composició tipogràfica que unes altres en format 4rt i en 16º (en 4 volums). Un total de 5.200 bíblies completes van ser impreses, mentre que algunes parts també es van editar separadament (Pentateuc, els Psalms i els Proverbis). Va ser un dels tiratges més elevats fets per Plantin i va gaudir d’un excel·lent èxit comercial. A banda de la seva distribució a Europa, la seva venda arribà també al nord d’Àfrica.
 |
 |
CM-584-2
Jacques Marchant fou un historiògraf flamenc. S’uní als rebels en la lluita contra Felip II, assumint destacades posicions en l’administració. Un cop perduda la guerra, es retirà primerament a Alveringem i després a Brussel·les. L’obra conté la història de Flandes, amb la descripció dels seus territoris i de les seves institucions i una relació dels diferents conflictes bèlics succeïts, seguida d’una llista dels comtes que la governaren en forma de taula. S’imprimiren 800 exemplars. El mateix text va ser imprès per Sigmund Feyerabend el 1580 a Frankfurt. Una edició ampliada sortí de les premses de Plantin el 1596.
 |
 |
 |
M-R-2217
Metge espanyol, gran anatomista, Valverde de Amusco és conegut per la seva adaptació de l’obra de d’Andreas Vesalius De humani corporis fabrica…, amb la còpia calcogràfica de la majoria dels gravats anatòmics xilogràfics de Stephan Calcar presents a la Fabrica.
Aquest és un dels exemplars de l’obra de Valverde de Amusco editada per Plantin, amb portada datada 1572 i mentre que al colofó figura l’any 1579.
Plantin publicà una edició el 1572 incloent solament 42 gravats anatòmics. El 1579 edità de nou l’edició completa amb el text, però una part de les còpies conservaren la portada amb data 1572, mentre que al colofó figurava la data 1579. La hipòtesi més plausible és que mentre preparava l’edició de 1579 Plantin podria haver decidit utilitzar un estoc d’il·lustracions de l’edició anterior de 1572, incloent la seva portada.
Plantin edità el Vivae imagines en diversos anys: 1566, 1572 i 1579 en llatí i 1568 en alemany. Les planxes d’aquesta edició, que en l’actualitat es conserven al Museu Plantin-Moretus, són les mateixes que les de l’edició de 1568 en alemany i de l’edició de 1572 en llatí.
 |
 |
 |
CM-3930
Pomponi Mela va ser un geògraf romà que va escriure la seva obra durant el governs dels emperadors Calígula i Claudi. Aquesta edició es va fer a cura d’Andreas Schottus. S’hi troba un mapamundi amb la inscripció: “Orbis Terrarum hunc typum secundum Pomponii Melae traditionem delineavit Ab. Ortelius, 1582”. Aquest mapa, que ofereix la visió del món segons Pomponi Mela, va ser executat per Abraham Ortelius a petició del mateix Andreas Schottus.