Material d'Arxiu

Així com per als períodes de la Segona República i de la Guerra Civil la documentació d'arxiu (com també les monografies i les publicacions periòdiques) mostra l'important paper que van començar a jugar les dones en tots els àmbits (polític i sindical, social, cultural, etc.), amb la instauració de la dictadura franquista les referències a les dones desapareixen gairebé del tot dels documents (a excepció, òbviament, d'aquells generats per organitzacions femenines del mateix règim, com l'Auxilio Social o la Sección Femenina).

No és fins al tardofranquisme que, a través de la documentació de multitud d'organitzacions clandestines (partits polítics, sindicats, agrupacions d'estudiants, associacions de veïns, etc.), s'endevina el seu gran protagonisme tant en la lluita antifranquista com en la lluita feminista per l'establiment dels principis d'igualtat, llibertat i drets de les dones.

A partir de l'any 1975 i fins als nostres dies, el material d'arxiu posa de manifest l'existència d'un feminisme organitzat que, d'una banda lluita pels drets polítics, civils, socials i individuals de les dones i, de l'altra, denuncia l'hegemonia masculina i el tracte discriminatori masclista existents en tots els àmbits, fins i tot en el si de les pròpies organitzacions en les quals participen les dones del moviment feminista.