Servei de Sanitat

Inici

 

 

 

El Servei de Sanitat

 

"Com en la mateixa vida de la Mancomunitat, en la història del Servei de Sanitat, hi podem distingir clarament dues etapes. La primera compren els anys que van de 1914 a 1919. És un període d'organització, de recopilació d'informació, de selecció i formació dels quadres tècnics.

La migradesa dels medis econòmics i la falta de metges entrenats en el camp de la Salut Pública, fa que s'escollin projectes puntuals (Paludisme, Tuberculosi), que serveixen de banc de proves de la capacitat dels tècnics i dels polítics, de cara a futures realitzacions.
Es volia evitar que la fallida d'un projecte concret pogués repercutir negativament en la credibilitat de l'Obra de la Mancomunitat. També s'ha de tenir en compte que la Salut Pública no fou assumida plenament pels governs europeus fins després de la Primera Gran Guerra.

La segona etapa, entre 1920 i 1924, es caracteritza per la institucionalització de la Sanitat i per una florida de projectes innovadors, tant pels objectius com pels medis d'assolir-los. Per primer cop a Espanya, es fa planificació sanitària (que és diferent de Legislació sanitària), s'utilitzen brigades sanitàries mòbils, es fa formació continuada per als professionals sanitaris, s'organitzen les primeres campanyes de "lluita", apareixen les primeres "visitadores sanitàries" i, finalment, l'assistència sanitària pren un sentit "social".

A falta d'una legislació adequada en què enquadrar aquesta activitat, s'optà pel sistema de crear unitats operatives de caràcter científic-tècnic-administratiu al voltant de l'estructura de l'Institut d'Estudis Catalans. La fórmula funciona correctament i els resultats foren molt satisfactoris.

En aquesta segona etapa de l'obra sanitària de la Mancomunitat, els treballs duts a terme s'organitzaren en Serveis que prengueren el nom genèric de "Lluita" amb el cognom que especificava la natura del Servei. Es formaren:

• Servei de Lluita contra el Paludisme, continuació del primitiu Servei Tècnic
• Servei de Lluita contra la Febre Tifoidea i Malalties infeccioses
• Servei de Lluita contra la Mortalitat Infantil
• Servei de Lluita contra el Goll endèmic i el cretinisme

 

Junt amb el Servei d’Assistència Social als Tuberculosos de Catalunya completaren aquest quadre:

• Servei d'Estadística Sanitària i Demografia
• Servei de Cursos Ambulants i de Laboratoris
• Brigades Sanitàries

 

El concepte de "Lluita" dins de l’àmbit sanitari, o més concretament de la Salut Pública, procedeix dels higienistes alemanys i francesos d'entresegles, que treballaren als serveis sanitaris colonials d'ambdós paísos. L'existència de malalties endèmiques, població dispersa i pocs recursos tècnics i humans, feia evident la necessitat de tractaments globals i de realitzar algun tipus de prevenció i profilaxi."

 

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

 

 

 

El Servei Tècnic del Paludisme i Gustau Pittaluga

 

"L'home encarregat de la direcció del Servei Tècnic del Paludisme fou el Dr. Gustau Pittaluga, eminent parasitòleg i higienista, catedràtic a la Facultat de Medicina de Madrid, que ja havia fet estudis preliminars sobre els fogars palúdics a diferents indrets de Catalunya i Espanya.

Home d'idees socials progressistes, de sòlida formació científica i reconeguda capacitat en el camp de la higiene pública, sabé captar i connectar amb l'esperit i els objectius de la Mancomunitat, fins al punt que en fou el cap tècnic de la sanitat durant els deu anys de sa vigència. Això ens posa de manifest que l'origen o l'adscripció política no foren motius excloents en la selecció de col·laboradors per portar a terme l'obra de la Mancomunitat. Els criteris utilitzats foren: la competència professional i l'acceptació d'uns pocs principis bàsics.

 

El primer treball del Servei Tècnic del Paludisme fou la realització d'un estudi epidemiològic, entre els metges i els municipis de tot Catalunya, per estudiar no solament la incidència del paludisme per comarques, sinó també per conèixer els principals flagells sanitaris a Catalunya.

Fruit d'aquesta primera prospecció epidemiològica, fou l'elaboració d'un mapa, incomplert però aproximat, de la morbiditat i mortalitat a les comarques catalanes.

Els factors que es tingueren en compte per escollir la lluita antipalúdica com a primera tecla sanitària a tocar per la Mancomunitat, foren de tres tipus:

1. Sanitari, en ser aquesta una endèmia que en major o menor mida afectava comarques de les quatre. Pel nombre de persones afectades i la possibilitat d'extensió de l'endèmia. Pel debilitament general que produeix en les defenses de l'organisme i que el fa més susceptible a altres malalties.
2. Econòmic, si tenim en compte les despeses de tractament dels malalts i la disminució del rendiment o pèrdua de dies de treball, amb repercussió sobre l'economia familiar i social.
3. Científic, ja que en conèixer l'etiologia i el tractament així com la profilaxi, junt amb l'experiència d'altres països, feia preveure l'èxit del projecte."

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

 

 

 

Servei d’Assistència a Tuberculosos

 

"L'any 1903, l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya encarregà al Dr. Víctor Soley la preparació d'una ponència sobre lluita antituberculosa que pot ésser considerada com el primer Pla global i raonat de lluita contra la Tuberculosi a Catalunya i a Espanya.

De resultes d'aquesta memòria, l'any següent, el 1904, es creà el "Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi", amb l'ànim de portar a la pràctica les recomanacions contingudes en l’informe del Dr. Soley.

 

L'any 1918, en ampliar-se i transformar-se el Servei Tècnic del Paludisme en Servei d'Estudis Sanitaris, encara dins el marc i la tutela de l'IEC, s'organitzà la Secció de Tuberculosi, a causa de la importància sanitària i econòmica d'aquesta malaltia a principis de segle.

La Secció de Tuberculosi començà a treballar tot seguit, amb dos elements joves però entusiastes, el Dr. Lluís Sayé i el Dr. Tomàs Seix, el primer com a Director i el segon com a Auxiliar.

 

L'any 1920, en transformar-se el Servei d'Estudis Sanitaris en Servei de Sanitat de la Mancomunitat, la Secció de Tuberculosis convertí en un Servei de Lluita Antituberculosa, amb característiques executives, tal com s'havia demanat anteriorment. El Director de la Lluita Antituberculosa i alhora Sots- director de Sanitat, ho continuava sent el Dr. Sayé.

A partir d'ara, veurem desplegar- se tota l’extraordinària capacitat científica, organitzativa, pedagògica i social del Dr. Sayé, al servei d'una causa que l'havia colpit familiarment. Amb visió política i de futur planejà la Lluita antituberculosa a Catalunya, fent una planificació per cinc anys (de tipus quinquennal) amb un sentit global- integral- i social. Entén perfectament la importància que els factors sòcio- econòmics tenen en el manteniment de l’endèmia tuberculosa, i la influència de les mesures politico- legaIs en la Lluita. Dóna èmfasi i atribueix un gran valor a les mesures profilàctiques, per trencar la cadena epidemiològica i reduir la morbi- mortalitat tuberculosa.

 

L'any 1924, amb la Mancomunitat governativa, el Servei d'Assistència Social als Tuberculosos es mantingué, però amb retalls de pressupost i de personal. A causa de que era un servei de tant prestigi i utilitat pública, els nous governants de la Mancomunitat, no s'atreviren a suprimir-lo, encara que hi havia gent que els era "non grata". Els nous criteris economistes, que servien de pantalla als criteris ideològics mes forts, ofegaren la xarxa de dispensaris a províncies i només es mantingué el de Barcelona, per raons de prestigi institucional dels polítics del moment."

 

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

 

 

Servei d’Infermeres Visitadores

"Si per al diagnòstic, el dispensari era el lloc ideal, amb el seu petit laboratori i aparell de raig X, per a la profilaxi era necessari sortir al carrer i anar al medi ambient d'on provenien els tuberculosos, amb la finalitat de veure "in situ", estudiar i aconsellar les mesures profilàctiques més adients. No es podien conformar amb descobrir nous casos al Dispensari, es feia necessari anar-los a buscar allà on es trobaven, per tal de tallar la cadena epidemiològica i destruir l'endèmia tuberculosa. Amb aquest objectiu es crea el Servei d'infermeres visitadores. Aquestes infermeres diplomades, de l'Escola d'Infermeres Auxiliars de Medicina de la Mancomunitat, després d'un breu entrenament pel mateix Servei d'Assistència Social als Tuberculosos, tenien la funció de visitar els domicilis dels afectats, per omplir unes fitxes on es registrava les condicions de l'habitatge, superfície, ventilació, llum, higiene, aigua, sanitaris, etc. i condicions socials, medis econòmics, hàbits, costums, alimentació, etc. Es feia un petit planell de l'habitatge i de l'entorn. Aquestes enquestes posaven de manifest la promiscuïtat existent entre persones sanes i el malalt, entre adults i nens, la falta de condicions higièniques i sanitàries, el desconeixement o desinformació sobre la malaltia, tot el qual augmentava el risc de contagi a nivells escandalosos."

 

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

 

Lluís Sayé i Sempere [ Barcelona 1888 - 1975 ]

 

"Cursa i acaba els estudis de Medicina a Barcelona amb 22 anys, obtenint el premi extraordinari de llicenciatura el 1911. Motivat per la mort del pare i del germà d’una tuberculosi pulmonar, ja d’estudiant s’interessa per les malalties pulmonars. En col·laboració amb Jacint Reventós, practica el primer pneumotòrax terapèutic d’Espanya per tractar un cas de tuberculosi. Dos anys més tard presenta la seva tesi doctoral, El pneumotòrax en la terapèutica tuberculosa. Recent graduat, munta un dispensari per a malalts tuberculosos a l’Hospital Clínic alhora que és professor auxiliar de patologia mèdica. L’any 1914, se’n va a Hamburg per perfeccionar els seus coneixements però ha de tornar aviat en esclatar la I Guerra Mundial.

De tornada, es dedica exclusivament a la tuberculosi i acaba dirigint el servei de Tisiologia de l’Hospital Clínic. Un cop creat el Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat de Catalunya, el nomenen vicepresident d’aquesta entitat. Juntament amb Tomàs Seix, realitza un estudi epidemiològic que mostra la gran mortalitat causada per la tuberculosi en el període de 1918 a 1921. Es creen el Servei d’Assistència Social als Tuberculosos i el Centre de Lluita Antituberculosa. Aquest centre, que fa assistència i recerca científica, esdevé pioner al nostre País.

Fa el primer estudi epidemiològic amb enquestes tuberculíniques i, juntament amb Pere Domingo, Sayé inicia la vacunació antituberculosa amb BCG (1924). Barcelona és la primera gran ciutat que utilitzà aquesta vacuna després de París fruït de la col·laboració del doctor Sayé amb els seus creadors, Calmette i Guerin del Centre Pasteur.

L'any 1930 és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina. En aquest mateix any, Sayé funda i presideix l’Associació de Tisiologia. Publica nombrosos treballs sobre diferents aspectes de la tuberculosi, com la prevenció, la quimioteràpia, el pneumotòrax terapèutic, la crisoteràpia i la vacunació antituberculosa. El seu prestigi científic no para de créixer i és requerit arreu d'Espanya i d'Europa. Hi viatja constantment i, també, a l’Amèrica Llatina on és molt reconegut.

L'any 1936, Lluís Sayé ha d’exiliar-se: primer a Paris, on treballà un temps a l’Institut Pasteur. Més tard, marxa a Amèrica.
Torna a Barcelona el 1951 però, tot i que li permeten seguir al capdavant de l’Obra Antituberculosa Universitària a l’Hospital Clínic, no se'l dóna espai per continuar l'activitat professional. No pot recuperar les responsabilitats docents ni té el lloc adient al prestigi que tenia abans de la guerra civil.

 

L'any 1919, Sayé crea els Archivos Españoles de Tisiologia (1919) i el 1958 publica Tratamiento y profilaxis de la tuberculosis pulmonar, que es pot considerar la seva obra definitiva."

Extret de: Galeria de Metges

 

 

Les Brigades Sanitàries

 

"Les Brigades Sanitàries, creades l'any 1921, eren uns equips sanitaris d’urgència i mòbils, preparats per atendré i actuar enfront de qualsevol brot epidèmic o emergència sanitària que es presentes. Aquests nuclis sanitaris mòbils, en nombre de quatre per tot Catalunya (Barcelona, Lleida, Reus i Figueres), ben equipats de material i personal, tenien per funció:

1. Atendre a les incidències epidèmies de tota mena que es presentessin a les respectives comarques, traslladant-se al lloc corresponent el personal i material necessari.
2. Facilitar als ajuntaments vacunes antitífiques, antiveroloses i altres.
3. Anar a les respectives poblacions quan s'hagués d'aplicar col·lectivament aquelles vacunes.
4. Realitzar campanyes d'estudi i profilaxi de malalties evitables en relació amb la higiene pública.

 

 

A part de la tasca administrativa, d'organització, de vigilància epidemiològica i d'educació sanitària, l'any 1923, les Brigades sanitàries intervingueren al mes de juny, en la recollida d'escombraries de la ciutat de Barcelona, amb motiu de la vaga del transport (4 8). Les actuacions de l'any 1924 comprengueren: tres epidèmies de febres de Malta (Reus, Batea, Bonastre); una epidèmia de parotiditis en el Regiment de Cavalleria de la guarnido de Reus; una epidèmia d'encefalitis letàrgica a Mas Riudoms; una campanya de desinfecció d'estables a Lleida, a causa d'uns casos de glossopeda; subministrament d'aigua potable, mitjançant el tractament amb la potabilitzadora, a Mora d'Ebre durant l'epidèmia de febre tifoidea. Campanya d'educació sanitària respecte al càncer."

 

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

 

 

L’Escola d’Infermeres Auxiliars

 

"El Pla definitiu d'organització i funcionament de l'Escola, fou presentat pel Conseller-ponent de Beneficència Dr. Agustí Riera, el 27 de juny i 11 de juliol de 1918, i aprovat pel Consell Permanent. El Pla d'estudis, dissenyat per la Sra. Àngels Bosch i Alsina, directora dels cursos d'infermeria del Mont de Petat de Santa Madrona, preveia un 1er Curs de teoria i reforç de l'ensenyament primari, un 2on Curs de teoria i practiques, superats els quals es concedia el Diploma d'Infermera de la Mancomunitat de Catalunya, amb la possibilitat d'accedir a un Certificat, després d'una especialització de 4 mesos, fent pràctiques a:

• la Maternitat provincial: Guarda infants
• la Clínica mental: Assistents de malalties mentals
• l'Escola Industrial: Auxiliar de laboratori."

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

 

Inici