Una mica d'història

El dijous 24 d'octubre de 1929, conegut com a dijous negre, 12 milions d'accions es van posar a la venda a la Borsa de Nova York. El dimarts 29 d'octubre la borsa es va col·lapsar, amb repercussions en els mercats borsaris de tot el món.>

Durant 5 anys l'índex Dow Joneshavia quintuplicat el seu valor i l'eufòria econòmica va provocar que tothom volgués aprofitar aquesta bonança. Aquesta situació, però, era fruit de l'especulació: s'esperava aconseguir beneficis d'una manera fàcil i ràpida; fins i tot s'havien demanat crèdits per comprar accions amb la garantia de les que ja es tenien. Però aquesta expectativa no es corresponia a un creixement real de l'economia ni als beneficis que les empreses obtenien. La borsa tocà fons el 1932 amb una pèrdua del 90% de l'ndex Dow Jones, que no es va recuperar als nivells previs a la davallada fins el 1954.

Com a conseqüència del col·lapse la gent va voler retirar els seus diners de les entitats financeres per por de perdre'ls. Els bancs no van poder fer front a aquesta demanda i van fer fallida. La crisi estava servida i coincidí amb l'inici de la Gran Depressió, que va ser el resultat de la sobreproducció i acumulació de productes, el tancament d'empreses i la impossibilitat de vendre l'excedent a una Europa endeutada amb els Estats Units després de la I Guerra Mundial.

La Depressió comportà un fort creixement de l'atur, una davallada del consum i de la producció industrial i una disminució del comerç mundial. A Europa el nombre d'aturats va ser espectacular, les economies emergents dels països sud-americans van fer fallida. Es creà una situació d'inestabilitat econòmica i també social, política i ideològica que va dur la llavor del  totalitarisme i del feixisme a Europa, i a una devastadora II Guerra Mundial.

L'intervencionisme de l'estat en l'economia seguint el model keynesià (estímul de la demanda, de la inversió i de la feina per impulsar el consum, proteccionisme) va ser la base de les mesures que es van adoptar per sortir de la crisi (New Deal: mesures de la política econòmica de Franklin D. Roosevelt).

Es podria arribar avui fins aquests extrems quan algunes entitats financeres han fet fallida, els consumidors no gasten, ha augmentat l'atur i moltes empreses han fet suspensió de pagaments? Hi ha moltes diferències entre la crisi de 1929 i l'actual:

• els dipòsits bancaris estan assegurats i els inversors no perdrien tots els seus estalvis
• el sistema monetari no es bassa en el patró or, sinó en el patró divisa
• no hi ha deflació, sinó inflació
• la renda per càpita era molt més baixa proporcionalment que l'actual
• s'intenta evitar que els països adoptin mesures proteccionistes (pujada aranzelària)
• les inversions que es fan fora dels sectors bancaris segueixen aportant beneficis

Fonts consultades:

-Crac del 29. En Viquipèdia : l'enciclopèdia lliure [en línia]. Wikimedia Foundation, 8 novembre 2009  [Consulta: 11 novembre 2009]. Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Crack_del_29

-Duignan, Brian i Grace Young. Stock market crash of 1929. En Encyclopædia Britannica [en línia]. Chicago: Encyclopædia Britannica, 2009 [Consulta: 14 novembre 2009]. Disponible a: http://www.britannica.com/EBchecked/topic/566754/stock-market-crash-of-1929

-Martínez, Fernando. El Crac de 1929 o el infierno de los números rojos. En CincoDías.com [en línia]. Madrid: CincoDías.com, 24-10-2009 [Consulta: 11 novembre 2009]. Disponible a: http://www.cincodias.com/articulo/D/crac-1929-infierno-numeros-rojos/20091024cdscdicnd_2/cdspor/

-Sala i Martín, Xavier. Crisis (2): 1929. En LaVanguardia.es. Economía [en línia]. Barcelona: La Vanguardia, 17-10-2008 [Consulta: 15 novembre 2009]. Disponible a: http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081017/53561459841/crisis-2-1929-wall-street-silicon-valley-nueva-york-columbia-federal-tercera-cuarta-berlin-nobel-fed.html#coment