Llull, Ramon
Impressu[m] ... Parisiis : pro Joanne paruo ... : venales habes in leone arge[n]teo vici sancti Jacobi, x Decembris 1505
Ed. Jacques Lefèvre d’Étaples, humanista, primer gran estudiòs i impulsor de l’obra de Llull, edità sota la seva cura nombroses obres.
07 LLULL-16
Jacques Lefèvre d’Étaples (ca.1450-1536), humanista, primer gran estudiós i impulsor de l’obra de Llull, edità sota la seva cura nombroses obres. D’ell tenim dues obres importants, la Contemplació en Déu de 1505 i el Llibre de proverbis de 1516, les dues publicades a París.
Conté les primeres versions impreses del Llibre de contemplació i del Llibre de Amic e Amat. El primer, Llibre de contemplació, no hi és sencer. El Llibre de Amic e Amat és la cinquena part del Blanquerna, però ha gaudit d'una individualitat pròpia.
Gener, Jaume
Ars methaphisicalis naturalis ordinis cuiuslibet rei intelligibilis arboris nature …
Valencia : ... Bartholomeum Gentil mercatorem cuius expensis fuit impressa ... per ... Leonardum Hutz ..., 1506
Amb la cooperació intel·lectual i econòmica d’humanistes castellans i italians. València desenvolupà un important nucli lul·lià, amb figures com ara Alfonso de Proaza o Joan Bonllavi.
07 LLULL-22
Jaume Gener, lul·lista, fou monjo del Monestir de Santes Creus. La seva obra capdal és Ars metaphysicalis de 1506, acabada a València amb la cooperació intel·lectual i econòmica d’humanistes castellans i italians. Intentà un retorn a l'autèntic pensament de Llull, amb un to menys polèmic que el del seu mestre.
A portada hi ha l’ex-libris de la biblioteca mariana, però les notes manuscrites que apareixen són anteriors, del segle XVI, i foren guillotinades possiblement quan el volum fou relligat pel convent.
Representa l'aparició de València en la història del Lul·lisme.
Llull, Ramon
Seleccions
Impressum Valentiae : per Ioannem Iofredum, 1510 pridie Kalendas maias
Ed. Alfonso de Proaza. Gravat xil·logràfic representant Llull empresonat i dialogant amb Hamar
07 LLULL- 50
Recopilació de diverses obres. La primera és la Disputa del cristià Ramon amb el sarracè Hamar. Fou escrita a Bugia durant el seu empresonament i sembla que la llengua original fou l’àrab. Després del seu empresonament, el vaixell que portava Ramon Llull naufragà, desapareixent així aquesta obra. Llull la tornà a escriure en llatí a Pisa. Durant l’empresonament Llull mantingué converses amb diferents sabis que intentaren convertir-lo a l’Islam i així queda representat en el gravat xil·logràfic de la portada. La iconografia de Llull apareix des dels primers impresos, inspirats en la dels manuscrits. Aquesta iconografia tan primerenca fou un factor que ajudà a l’èxit de l’obra del beat.