*/
Inici
Adons Rufat M, Boté Obrador R C, Coma Constansó N. La dona dins la història de la medicina catalana
La dona ha tingut, durant tota la història, un paper molt secundari al de I'home i això, evidentment, s'ha vist reflectit en la pràctica de la medicina. Malgrat que s'està avançant cap a una igualtat entre gèneres i es busquen societats igualitàries en drets, aquest procés és molt lent, i de fet ens trobem en un punt massa proper encara a les idees conservadores sobre el rol de la dona com a individu i en relació amb la família. Així mateix veiem que en el camp de la medicina, com en tants d'altres, la dona ha anat guanyant-se un lloc, ha estat una evolució lenta i difícil, sobretot per les dones que van iniciar el procés. Actualment, en les noves generacions de metges i en les universitats existeix una majoria bastant diferenciada de dones, i tot i que en les edats més adultes tampoc hi ha un predomini excessiu d'homes davant de dones, els càrrecs de més responsabilitat estan, pràcticament tots, en mans d'homes. Les primeres dones interessades en la pràctica de la medicina estaven mal vistes. Deixant de banda les llevadores, es van veure sotmeses a tota mena d'humiliacions. N ornés cal pensar que la figura fantasiosa i misteriosa de les bruixa va sorgir de la catalogació de dones que a I'Edat Mitjana practicaven cures i feien de farmacòlogues. Els interessos de I 'Església, que en aquella època ho dominava tot, van portar a que aquestes dones que practicaven una medicina tradicional es veiessin perseguides i assassinades. És curiós tenir present que la figura del bruixot o "curandero", equivalent a la de la bruixa, és en canvi molt ben vista i respectada. A la baixa Edat Mitjana eren molt poques les dones que feien tasques sanitàries, ja que necessitaven ser autoritzades per reis per poder-les realitzar. En aquells moments no existien titulacions i la seva formació es basava en la pràctica. Eren sobretot llevadores. Durant I 'Època Moderna el paper més important el tenien també com a llevadores. Quan apareixen les titulacions de medicina les dones ho tenen molt difícil per accedir-hi, però lentament la cosa es va normalitzant. La "metgessa" s 'ha vist especialment vinculada des de sempre a la cura dels parts, els nadons i altres dones. Entre les primeres llicenciades predominava la pràctica de la pediatria i la ginecologia. També els primers doctorats fets per les primeres llicenciades són treballs sobre la sanitat de les dones. Així com els treballs de divulgació i les revistes sanitàries en les que col·laboraven (i també dirigien) les primeres metgesses tractaven també sobre les dones. Això ens fa pensar que segurament la sanitat més relacionada amb la figura femenina havia estat molt abandona fins aleshores, víctima d'una pràctica sanitària dominada per homes. Actualment el 70% dels alumnes de medicina són dones i un 40% dels metges que exerceixen també. Es calcula que en 15-20 anys s'igualaran el número de col·legiats homes i dones. A la medicina general és on existeixen més dones, són la meitat; i només un 27% s'especialitzen. Tant aquest fet com el que gairebé no hi hagi càrrecs de més responsabilitat portats per dones es pot deure a vàries coses, però fonamentalment: Al fet que la incorporació de la dona al món professional ha estat més tardana i, per tant, en la franja d'edat en què s'aconsegueixen aquests llocs, que és al voltant dels 40-50 anys, hi ha menys dones que homes exercint. Al fet de la maternalitat, que a més, coincideix amb el moment de màxima esforç professional per a aconseguir aquesta mena de càrrecs. Una societat amb massa reminiscències masclistes. Com a conclusió final podríem dir que durant la història el paper de la dona dins la medicina s'ha vist infravalorat, però ha anat evolucionant amb la incorporació de més dones en la pràctica de la medicina; fins al moment actual, en que s 'ha arribat a una igualtat, però que encara no és total i en la que s'ha de seguir treballant a nivell social, per fer que fets com la maternitat no suposin un entrebanc en la carrera professional de les metgesses del futur.
Amestoy Torre É, Bonilla Quijada M R, Campos Miguel I M. La dona i la medicina
Amb aquest treball podem concloure dient que les primeres doctores van representar el punt de partida que ha portat a la situació actual de feminització de la medicina. Com hem explicat al llarg de tot el treball, el camí del reconeixement de les metgesses ha estat llarg i feixuc, havent de superar els grans obstacles que tant professors com col·legues els hi anaven posant. Tot i això han aconseguit tenir importants premis al llarg de tota la carrera. Encara que molts d’aquests problemes continuen vigents, tot apunta a que la dona tindrà un paper molt important al camp de la salut en el futur. Degut a que és un tema bastant innovador i candent, hem tingut dificultats en buscar la informació, per la mancança de llibres i webs relacionades amb la dona i la medicina.
Caballeró Lladó M Q, Llaberia Torrelles M. Martina Castells Ballespí i Dolors Aleu. Dones metges al segle XIX. Curs 2009-10
Un cop finalitzat el cos del nostre treball, és el moment de treure'n unes conclusions. Des d'un principi ens vam adonar de la dificultat de documentar-nos sobre la dona metge al llarg de la història. La dona ha estat, en general, oblidada en la memòria col -lectiva i aquest ha estat durant molts anys el pilar que ha permès que es mantingués en una posició de submissió. En estudiar aquestes dues metges ens hem assabentat que hi havia dones que eren conscients de la seva situació marginal i que feien tot allò que estava a les seves mans per intentar canviar-ho o si més no, per intentar conscienciar la resta de la població. Aquesta recerca ens ha servit per reforçar la importància que atorguem a l'educació. L'educació de la dona és una de les bases pel desenvolupament d'una societat, i en aquella època era el detonant que ajudaria aquestes a adonar-se que tenien les mateixes facultats que els homes i que, per tant, també havien de tenir els mateixos drets i oportunitats. En general, podem apreciar com, en aquests darrers anys hi ha hagut un desenvolupament enorme en medicina, cosa que coincideix amb la introducció i l'adaptació de la dona en aquest àmbit, al mateix nivell que l'home. Per últim, ens agradaria fer una crida a la humilitat, la responsabilitat i el sentit comú. Com sabem, la medicina té una funció social molt important, i, com a tal, té una responsabilitat: ho hem vist en aquest treball amb les argumentacions biològiques que justificaven la submissió de la dona a l'home, la seva inferioritat respecte l'home que la disposava per una funció vital de reproducció i cura dels fills i el marit. Podríem anomenar moltes altres idees i accions del col·lectiu mèdic o de metges en concret que han perjudicat la societat en diferents moments de la història. La recerca històrica i la reflexió que se'n deriva ens ensenya a aprendre dels errors, a apreciar la importància de les conseqüències d'una idea o una acció, i hem de ser prou hàbils per adonar-nos que el futur de la medicina i el bé social que se'n pot derivar està a les nostres mans, així com també és responsabilitat nostra veure els possibles efectes de la nostra contribució o no contribució amb el sistema imperant.
Escolà i Escrivà J, Martínez i Nadal G. Metgesses, de l'Excepció a la Regla. Curs 2009-10
Coneixedors del periple que varen haver de superar les primeres dones per doctorar-se en medicina ens preguntem incrèduls què podia portar a aquelles societats a negar a les dones l'accés al coneixement ja que la situació actual fa palès que res inhabilita a la dona per exercir la medicina. Potser, mitjançant mecanismes que desconeixem, aquella privació ha esdevingut un estímul que ha esperonat la dona a cursar estudis superiors cosa que ens explicaria el clar predomini actual de les dones a les universitats catalanes. Però lluny de voler-nos aventurar a fer valoracions d'aquest tipus que atenyerien a altres disciplines, el nostre estudi es limita a fer una valoració objectiva de l'evolució de la participació de la dona en la medicina del nostre país, prestant especial atenció a la memòria justa i necessària d'aquelles que foren pioneres en cursar estudis de medicina. No podem oblidar-nos del nostre passat perquè en ell trobarem les claus per entendre el present i afrontar els reptes de futur des de l'experiència dels nostres avantpassats. Els temps canvien i la professió mèdica posa al dia les seves formes per donar resposta a les necessitats de la nostra societat actual i de ben segur que en la definició d'aquest nou perfil professional dipositari de la suma d'il·lusions i anhels dels metges i les metgesses d'avui el predomini femení hi jugarà un rol central.
Moret Puig C. Dona i medicina. Les primeres universitàries de Catalunya: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells. Curs 2010-11
Gràcies a aquestes i altres dones, que van haver de lluitar molt per a poder aconseguir els seus objectius, avui en dia podem trepitjar les aules de les Facultats. Elles van viure moments feliços al veure’s realitzades, però també moltes dificultats, sobretot llargues esperes per a aconseguir permisos i problemes amb alguns prohoms que consideraven que s’havia de mantenir les tradicions respecte les dones. Però encara hi ha força feina per fer, països on les dones no poden formar-se i estan lligades a la voluntat del marit, com havien de fer Dolors Aleu o Martina Castells. Per tant, cal lluitar pel què un vol i ser valent i pacient ja que, tard o d’hora, les coses canvien i els vents acaben bufant al teu favor. És per això que arribarà un punt en què hi haurà tantes directores com directors, tantes deganes com degans i tantes directives com directius i no hi haurà diferència entre ells. No hauríem d’oblidar mai el nom d’aquestes dones, pioneres, i hauríem d’honorar-les i recordar-les públicament més sovint, com les primeres universitàries de Catalunya que van ser.
Morón Asensio S. La dona en la història de la medicina. Curs 2009-10
Les dones que han volgut dedicar la seva vida a la medicina no ho han tingut fàcil, com hem pogut veure: les que hi ha pogut accedir han estat desacreditades i desmerescudes de la seva aportació; altres, no han pogut ni accedir. Però, quina és la raó d'aquesta discriminació? En el passat podem dir que per a una societat masclista era impensable que una dona estigués capacitada per a exercir una feina fora de casa, ja que això implicava que la família quedava desatesa i que la dona podia començar a pensar i esdevenir igual d'intel·ligent que l'home, i per tant, igual de poderosa. A part de la por de l'home de perdre poder, hem d'afegir que la dona sempre ha estat considerada un ésser inferior en tots els sentits. Però quina és l'excusa ara? La societat ara no es reconeix com a masclista ni misògina, ara tothom es considera "modern", sense prejudicis. Però si parem atenció a quines feines fan les dones, a quants alts càrrecs han pogut accedir i quin és el seu salari en comparació amb els dels homes podrem treure una conclusió més que irrefutable: la dona encara no està en igualtat de condicions amb l'home. Està clar que la condició de la dona en la medicina d'ençà els temps de Oliva Sabucco ha millorat, però no podem dir que ens podem donar per satisfetes. Una dona metge amb un fill té menys possibilitats per ser contractada que un home per a un alt càrrec, només pel fet que suposem que serà la dona la que cuidarà del fill i necessitarà més temps lliure i no podrà atendre la seva feina en les mateixes condicions que l'home. Això només és un exemple de les discriminacions que pateix la dona avui, al segle XXI, a la feina de metge. Tot i això, el número de dones que estudien medicina segueix augmentant, i cal confiar que gràcies al paper que van jugar totes aquestes dones de les que he parlat, algun dia hi hagi completa igualtat entre dones i homes ens tots els àmbits de la feina i de la vida.
Murga Miralles C de. Cirurgianes, llevadores i metgesses medievals. La dona a la medicina de la Corona d'Aragó (segles XIII-XV). Curs 2011-12
Malgrat la incorporació de la dona al camp de la medicina pugui semblar un fenomen recent, s'ha de tenir en compte que sempre hi ha hagut (i, probablement, sempre hi haurà) sanadores de tot tipus, des dels inicis de la civilització humana fins a l'època actual. L' edat mitjana és considerada amb freqüència (i, probablement, de manera molt errònia) com una època fosca, on el paper de la dona era menyspreat i qualsevol sospita sobre les seves activitats la duia a ser perseguida com a bruixa. Malgrat tot, i com hem anat veient en aquest treball, van existir-hi metgesses, cirurgianes, apotecàries i llevadores, així com va haver-hi reines i abadesses. La importància de la dona medieval en la salut del seu temps no pot mesurar-se només basant-se en les relativament escasses llicències reials amb nom propi que podem documentar en l'actualitat. Probablement, hi va haver moltes més metgesses, cirurgianes i llevadores, anònimes per a nosaltres, que no van quedar documentades als arxius reials, o que no han arribat fins a nosaltres. No cal oblidar tampoc que, fora ja de l'àmbit professional, la dona era l' encarregada de tenir cura dels malalts de la família, les religioses atenien malalts a les infermeries dels convents, i les amigues i familiars aconsellaven i tenien cura de les embarassades i parteres. En definitiva, aquest treball pretén reflectir que la figura de la metgessa o la cirurgiana, que tendim a veure com una cosa relativament nova, no ho és en absolut. En la nostra pròpia història comptem amb molts exemples que es remunten segles i segles enrere, demostrant que la participació femenina en la salut ha estat una realitat en totes les èpoques.
Sandoval Roig R. Dona i Medicina
Jo com a dona que sóc i metge que vull ser, crec que aquest és un problema molt important per a nosaltres. I no tan sols per el que ens podem trobar l’any que ve, quan, títol en mà, no sabem què fer-ne (si penjar-lo a la paret o guardar-lo ben amagat perquè ningú s’enteri del nostre fracàs), sinó també per la responsabilitat que ens toca a les dones que acabem aquests últims anys la carrera de medicina. Si, per a mi és una gran responsabilitat ja que si nosaltres mateixes no ens donem realment compte del problema en totes les seves dimensions, si no som nosaltres ajudades per altres dones les que intentem que aquesta discriminació de la dona per la medicina desaparegui d’una manera total , si no som nosaltres que fem veure la necessitat i la urgència d’aquest canvi radical en la concepció de la dona i, aquí en particular, en la concepció de la dona per la medicina, si no som nosaltres, dones i metges que tirem endavant tot això, ningú ens ho farà. És per totes aquestes raons de por i incertesa en front del futur que m'espera d’aquí uns mesos, de responsabilitat dur ant tota una vida com a metge i com a dona que vaig decidir fer aquest treball . És segur que hi falta documentació, una anàlisi més profund de la situació, molta més valoració , mes elaboració. Però la dona forma part de la història i per tant de la història de la medicina, i si no ha tingut més importància és per tots els fets que he intentat explicar en aquest treball. Aquesta s ituaci6 és totalment injusta i jo espero que a partir d'ara , d'aquests darrers anys en els que la dona ha començat a prendre consciència de que no és un ésser inferior, de que té els mateixos drets que els homes, que té la seva pròpia vida, que és independent, espero que la aquesta situació començarà a canviar.
Santano Soler A. La rellevància de la dona en la medicina. Curs 2010-11
L'elaboració d'aquest treball m'ha eclipsat de principi a fi. He gaudit redactant la història del nostres dies, des d'un altre punt de vista totalment desconegut per mi, al marge de les descobertes i dels grans treballs duts a terme només pels ésser humans tal i com s'estudia. He triat dones a l'atzar de cadascuna de les èpoques, descartant les més cèlebres, per així documentar-me una mica més sobre elles i poder aprendre amb més entusiasme. M'ha semblat molt interessant la tasca que duien a terme les dones, tant soles com a través dels seus homes (tot aprofitant la sapiència d'aquests o bé aprenent o innovant), com la gran devoció per ajudar als desvalguts que perdura, sempre, en l'esperit de totes elles, a pesar de les adversitats o treves que la vida els hi imposa. Aquest és l'esperit pel qual tothom s'hauria de moure al llarg de la seva vida i el que realment et fa ser quelcom a destacar entre la multitud. Amb aquest treball, m'agradaria donar les gràcies a cadascuna de les dones que han existit, d'ençà que la medicina ens rodeja, per l'aportació merament significativa que ens ha dut a la medicina actual, sense tenir gaire rellevància les fonts i instruments usats. Gràcies a l'evolució social i cultural al llarg de la història, especialment en les últimes dècades, les creences envers les dones han anat transformant-se fins a aconseguir una igualtat merescuda amb els homes. Així, amb la desaparició de les idees que la dona només servia per tenir fills i cuidar la llar, sense oportunitat de rebre una bona educació, infravalorant la seva intel·ligència i capacitat per aconseguir un lloc i/o rol de treball, han permès l'aparició de grans dones al món de la medicina; on actualment, i curiosament, el percentatge de doctores supera al de doctors.
Simón Flores A M. Les dones a la història de la medicina
Després d'analitzar el paper de la dona dins la medicina al llarg del temps i comparar algunes biografies de doctores d'arreu del món he pogut arribar a les següents conclusions: D'una banda, i tal i com sospitava al principi, degut a la misogínia general de la societat i la religió vers la dona, aquesta ha quedat relegada a les feines de la llar des de temps antics i li ha estat gairebé impossible desenvolupar-se en qualsevol altre camp, incloent el de la medicina. Les pretensions de l'església catòlica en relació a l'educació de la dona fins i tot al segle XIX (època de les primeres revolucions feministes, ja que les revoltes anteriors a aquestes dates no van sorgir efecte a la societat), on s'adoctrinava segons les conviccions catòliques, van fer que les dones pensessin com ella: s'havien de quedar relegades a tasques de la llar. Podríem afirmar doncs, que el factor predominant que va influir en el paper de la dona dins la societat va ser l'església, ja que no podem oblidar que durant molts segles, aquesta també controlava la política i la cultura. D'aquesta manera, no sembla gaire contradictori que en un primer moment la dona fos la que s'encarregava de curar i atendre els malalts i que, amb l'aparició de les societats organitzades, les ciutats i els estats (i en conseqüència de la religió), la medicina es convertís en un estudi d'escola i que les dones, pel simple fet de ser-ho, no poguessin optar a exercir en aquest àmbit. Afortunadament, hi va haver-hi algunes que es van atrevir a infringir les normes i lluitar pel seu somni d'estudiar medicina, encara que haguessin de disfressar-se d'homes per a aconseguir-ho. D'altra banda, un altre fet que m'ha cridat bastant l'atenció és que la gran majoria d'investigadores contemporànies han investigat una part o la totalitat de la seva recerca als Estats Units. Això podria ésser així degut a què els Estats Units ha estat una gran potència mundial durant tot el segle XX i, després de les dues Guerres Mundials Europees, es va convertir en un país d'oportunitats per a molts, especialment per als investigadors. Tot i que el món actual gira al voltant de la ciència i la tecnologia, sembla ser que molt poca gent està veritablement interessada en conèixer aquelles persones que estan al darrere d'un gran avenç científic o mèdic, i és per això que la gran majoria de metges i investigadors romanen en l'anonimat. No cal dir que, si ja els hi passa això als homes, en les dones la situació és encara pitjor: moltes d'elles han hagut de romandre en l'anonimat forçosament i publicar els seus descobriments amb pseudònims masculins i d'altres han hagut de suportar les dures crítiques dels seus companys masculins per falta de credibilitat pel simple fet de ser de sexe femení. La gran majoria de dones que he citat al treball, i totes les metgesses en general, s'han casat i han tingut fills, de manera que es pot comprovar que, tot i haver format una família, no han renunciat al seu somni per ella, de la mateixa manera que tampoc no ho han fet els seus companys masculins. Cal destacar que, tot i que he explicat la biografia de bastantes cirurgianes i investigadores, actualment poques dones ocupen aquests llocs al món de la medicina, i, al contrari, abunden més a càrrecs on es requereix menys sang freda i on es tenen menys responsabilitats. Això pot ser degut a molts factors. En primer lloc, podria ser perquè moltes han preferit formar-se per a càrrecs que els permetessin ocupar-se també de la llar i de la família, cosa que demostraria que el pensament masclista encara abunda en les dones. També podria ser perquè encara no està socialment acceptat i ben poques s'atreveixen a trencar els estereotips. Una altra explicació podria ser que simplement la cirurgia i la investigació no siguin camps que atraguin a les dones, ja que d'una banda, a nivell nacional, el sector de la investigació no és gaire popular a Espanya i d'altra banda, el fet de requerir de sang freda, certa agressivitat, competitivitat i una ràpida capacitat de decisió a la cirurgia, essent aquestes característiques generalment atribuïdes als homes, ha fet que molt poques dones s'arribin a plantejar aquesta possible sortida professional, explicació que tornaria a demostrar l'arrelament del pensament sexista a les societats del segle XXI. Finalment val a dir que la situació està canviant actualment. Cada cop són més les dones que decideixen estudiar la carrera de Medicina i cada cop són més les que estan aconseguint arribar a càrrecs importants abans impensables per a una dona. La societat està evolucionant, i aquest fet n'és una prova irrefutable. Tot i així, cal treballar molt per lluitar contra els estereotips masclistes encara fortament arrelats a les societats occidentals perquè les dones puguin, definitivament, lluitar per allò que volen sense que ningú les jutgi ni les descoratgi.