Mary Pierrepoint, después Lady Montagu, era una mujer, como otras muchas de la época muy interesada por el saber y se procuró conocimientos, como muchas otras mujeres de su época, de manera autodidacta, en la biblioteca paterna, en una época en que la educación les estaba vedada a las mujeres. Mientras estaba en Turquía, Lady Mary conoció la práctica de la inoculación contra la enfermedad, es decir, la vacuna. Ella misma mostraba las cicatrices de la viruela y había perdido a un hermano por la misma causa. Mary hizo inocular a sus propios hijos y a su regreso trató de introducir en Europa esta práctica, encontrando un gran número de prejuicios entre médicos y científicos, lo que hizo retrasar sesenta años la adopción de la vacuna en occidente.
James (Miranda) Barry (1795-1865)
Sota el nom de James Barry, l'originàriament anomenada Miranda Stuart va ser molt probablement la primera Doctora Britànica. Se sap ben poc de la seva joventut. Va néixer a Londres l'any 1795 i fou la filla il·legítima de la filla d'un comte escocès amb un membre de la família reial britànica. Un historiador especula sobre la possibilitat que la seva mare la criés com un noi sabent que les dones en aquella època no tenien cap mena d'oportunitats. En qualsevol cas, la Miranda va estudiar a la Universitat d'Edimburg disfressada d'home i es va graduar com a Doctora en Medicina l'any 1812.
Dr James Barry with dog, Psyche, and a servant. Imatge: Wikipedia.org |
Els documents de l'Exèrcit Britànic mostren que va esdevenir assistent de l'hospital de l'exèrcit el 5 de juliol de 1813. Va anar ascendint de categoria de manera constant, esdevenint assistenta de cirurgia l’any 1815, després de la Batalla de Waterloo, cirurgiana major el 1827, sotsinspectora general el 1851 i inspectora general, el rang més alt al servei mèdic de l'Exèrcit Britànic, el 1858. Durant aquella època, l'Imperi Britànic controlava colònies arreu del món, i hi duia soldats a totes elles. Així doncs, la Dr. Barry va passar la majoria de la seva carrera mèdica amb les tropes colonials. Va servir a l'illa de Malta i a la Colònia del Cap (actual Sudàfrica). Va ser també enviada a Jamaica, Trinitat, Sta. Helena, Illes Maurici i al Canadà. El 1859 es va retirar de l'exèrcit i va viure la resta de la seva vida a Londres amb un serf negre que havia estat amb ella durant molts anys. Va morir el 25 de juliol de 1865. Quan se li va fer l’autòpsia, es van adonar que era una dona i que a més havia tingut un fill. Aquest fet no es va divulgar i el doctor Barry va ser enterrat oficialment com un home.
Va néixer a Nova York, el 1832, filla d’Alvah i Vesta Walker. Era la més jove de 5 noies. Va treballar a la granja dels seus pares quan era petita i no era obligada a portar roba de dona durant la seva feina. La seva educació elemental consistí en anar a l'escola on la seva mare era professora, on li van ensenyar a guanyar suficients diners per poder estudiar a l'Escola Mèdica de Siracusa, on es va graduar com a doctora el 1855, com la única dona a la seva classe. Es va casar amb Albert Miller, un estudiant de la seva classe, i va posar una consulta a Nova York, la qual no va tenir gaire èxit, ja que les metgesses no eren respectades ni valorades en aquell temps.
Al principi de la Guerra Civil Americana, es va oferir voluntària a l'exèrcit de la Unió com a civil. Al principi només li era permesa la pràctica com a infermera, ja que l'armada no tenia dones cirurgianes. Durant aquest període va servir a la Primera Batalla de Bull Run (Manassas), el 21 de juliol de 1861, al Patent Office Hospital a Washington D.C. També va treballar com a cirurgiana voluntària al front del bàndol de la Unió, incloent la Batalla de Fredericksburg i a Chattanooga desprès de la Batalla de Chickamauga. Finalment, l’Armada de Cumberland, al setembre de 1863, va fer-li un contracte com a assistent i ajudant del cirurgià a la línia de front, esdevenint la primera dona cirurgiana en l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. Mary Walker va ser nomenada ajudant de cirurgià en la 52ona Infanteria d'Ohio. Durant aquest servei, Walker va creuar freqüentment la línia de front, tractant civils. El 10 d'abril de 1864 va ser capturada per les tropes de la Confederació i arrestada com a espia. Va ser enviada a Richmond, Virginia, i abandonada allà fins el 12 d'agost de 1864, quan va ser alliberada en un intercanvi de presoners. Desprès d'això, va anar a servir a la Batalla d'Atlanta. Més tard, va treballar com a supervisora en una presó femenina i com a cap en un orfenat a Tennesse. Desprès de la guerra, va treballar juntament amb Susan B.Anthony en el moviment que va permetre finalment, l'any 1920, amb la 19a esmena a la Constitució dels EUA, el dret a vot de les dones. Desprès de la guerra, l'11 de novembre de 1865, a Walker li va ser atorgada la Medalla d'Honor pels generals William Tecumseh Sherman George Henry Thomas, pels seus serveis a la Batalla de Bull Run.
Maddox B. Rosalind Franklin: the dark lady of DNA.London: Harper Collins, 2002.