C-239/6/2-3

 

 

Moradell, Vicenç Miquel. A la venida del excelentissimo señor Dvqve de Alba &c. al govierno deste reynoEn Napoles: [s.n.], 1623.
 
 
 

Vicenç Miquel Moradell Ropit (1584-1625): Poeta i militar. La seva obra està molt relacionada amb l’ambient poètic i religiós de l’època, per bé que li coneixem només obra en castellà.

La història que va fer en quintillas castellanes sobre Sant Ramon de Penyafort s’inscriu en els actes que sobre el dominic català es feren a Barcelona el 1601: el 16 de juny de 1601 se celebrà un certamen al convent de Santa Caterina per la beatificació de Sant Ramon de Penyafort: Historia de S. Ramón de Peñafort frayle de Predicadores en coplas Castellanas. Sebastià Cormellas (1603).

En tot cas estava molt proper a l’orde de Sant Domènec, i al convent de la Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu, on hi tenia moltes parentes religioses. Vicent Miquel també redactà el Vexamen o sentència poètica del certamen dedicat a la Immaculada Concepció el 1618: Sentencia poética al certamen publicado de la Inmaculada Concepción de nuestra Señora, Barcelona. Geronimo Margarit, (1619).

A més, en relació a la canonització dels quatre sants hispànics l’any 1622, i en especial de santa Teresa de Jesús, en Moradell va publicar un opuscle a Nàpols el 1623: A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba &c. al govierno deste reyno. Don Vicente Moradell, capitán de infantería española. En Nápoles (1623), 38 ps.

El fullet conté tres poemes, un dedicat a l’arribada del duc d’Alba (1-18); un altre “A los santo españoles Ignacio de Loyola, Francisco Xavier, Isidro de Madrid, Teresa de Jesús, juntamente canonizados por la Sanctidad de N. Beatísimo Padre Gregorio XV, en Mayo 1622” (p.18-30); i un tercer dedicat exclusivament “A la Santa Virgen y Madre Theresa de Jesús” (p.31-37), a més d’un sonet a la Immaculada (p.38).

La llicència d’impressió de l’obra fou donada a Nàpols, en la Casa Real de Santiago de los Españoles, el 29 .12.1622, pel doctor Gonzalo Cervantes Sotomayor, capellán mayor de Santiago.

Moradell va tenir relació amb el rector de Vallfogona, perquè aquest esmenta, en el romanç LX, el capità Moradell, a qui jutjava dividit entre la milícia i les lletres: “Lo capità Moradell, Que à Marte ha robat lo cor Y a Minerva la mollera, No me ha dit que prou be m' port?”  (Armonia del Parnàs, 1700, 92).

El llibre duu una nota manuscrita: “Este caballero don Vicente Moradell fue novicio monje en esta cartuxa de Montalegre”.

Res no en sabem del pas de Moradell per la cartoixa, però podia haver estat un breu episodi juvenil.

El cronista Jeroni Pujades consignà en el seu Dietari la mort de Moradell en l’anotació corresponent al 13 de març de 1625: Dijous a 13. Nova que lo capità Vicens Moradell, barcelonès. Lo qui en vers compongué la vida de sant Ramon de Penyafort, és mort en una pelea hi ha hagut en lo estat de Milà, en Novata, y han morts cerca de set cents francesos los nostres en altra plaça de la vall de Xavena…” [Pujades, Jeroni, Dietari (1621 - 1625), Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona, 1975, p.206]