Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) va ser, probablement, un dels últims genis universals. Sense cap tipus de dubte, les seves idees van contribuir a una de les èpoques més productives de la Humanitat, ja que el segle XVII va ser el context idoni d'evolució epistemològica i cultural on el panorama intel·lectual va desenvolupar-se d'una manera molt destacada.
Les seves preocupacions van transcórrer entre l'ordenació dels llibres a les biblioteques dels prínceps per a qui va treballar, les matemàtiques i la física, la religió, la política i la diplomàcia, la història, la lingüística, els pensaments filosòfics, l'administració jurídica, l'enginyeria civil o la fundació de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, entre d’altres. I fins va tenir temps d’escriure poesia! Aquest polígraf alemany va deixar empremta en tots els camps en els quals va treballar, des de la construcció d'una pionera calculadora analògica capaç de multiplicar i dividir, als seus plans per drenar mines amb molins de vent.
La teoria de les mònades, la lògica formal, el sistema binari, la relativitat de l'espai i del temps, l'estudi dels sistemes mecànics i el seu meravellós càlcul infinitesimal van ser part d'una extensa obra el llegat de la qual arriba encara als nostres dies disfressat de derivada, transmissió d'informació en un ordinador o catalogació de llibres.
Leibniz va dir que "vivim en el millor dels mons possibles", i si bé es pot tenir una opinió diferent, es difícil poder imaginar-se el desenvolupament d'un món com el nostre sense la visió i pensament d'aquest prodigi del segle XVII.
Carlos Dorce, Universitat de Barcelona