Londres: guerra i postguerra

Vida

 

En plena Segona Guerra Mundial és contractat al Maudsley Hospital i traslladat posteriorment a un hospital d’emergència, on continua el seu programa de recerca en condicions precàries i amb el suport de les matrius de Raven com a únic test per mesurar la intel·ligència —prova amb la qual es mostra crític.

 

Els inicis de la postguerra són durs i la manca de finançament el durà a perdre el seu lloc al Maudsley Hospital. Sobreviu com a professor numerari a la Universitat de Londres fins que se li ofereix la plaça de professor associat al Departament de Psiquiatria de l’Institut de Psiquiatria d’aquesta mateixa Universitat.

 

Després d’una breu estada als Estats Units interessat en la psicologia clínica d’aquest país, torna a Londres per promoure un curs de psicologia clínica basat en la teràpia de conducta com a tractament de la neurosi.

 

Contribueix a la creació del Departament de Psicologia de l’Institut de Psiquiatria —on neix la primera secció de psicologia fisiològica del Regne Unit— i al reconeixement de la psicologia clínica com a professió dins del Servei Nacional de Salut del Regne Unit.

 

Amb Jack Rachman promou la creació de la revista Behaviour Reseach and Therapy.

 


Personatges clau

 

Aubrey Lewis, psiquiatre i director del Maudsley Hospital, té una gran incidència en la trajectòria professional d’Eysenck. La seva discrepància sobre el rol professional dels psicòlegs els acabarà enfrontant.

 

Aubery Lewis

 

A l’Institut de Psiquiatria torna a col·laborar amb Monte Shapiro i coneix la que serà la seva segona esposa, Sibilla Bianca Giulietta Rostal, a qui ofereix el lloc d’assistent de recerca.

 

Sibila Bianca Giulietta Rostal