Plata, Ag, 47

L’Etern femení

La coneixença del valor de la plata es remunta al Gènesi: Abraham va pagar 400 monedes de plata per sepultar la seva dona Sarah. A Egipte, el 3500 aC, queda documentat al Codi de Menes, primer faraó de l’imperi egipci, que el valor de la plata era dues vegades i mitja més que la de l’or.

Des de l’antiguitat la plata ha tingut una profunda connexió amb el femení i la Lluna, en contraposició amb l’or que s’equipara amb el Sol i representa el principi masculí.  La brillantor de la plata s’ha identificat amb la virginitat, la puresa, la virtut i la innocència.

La plata com antibiòtic


La plata s’ha considerat un remeï natural per tractar infeccions víriques i bacterianes des de molt antic.  
El seu ús va ser molt comú abans de 1940, any que es començaren  a utilitzar els antibiòtics.  
El rei Cir II el Gran de Pèrsia, en les seves expedicions de conquesta, portava aigua en grans recipients de plata, com narra Heròdot a les seves cròniques.  Els oficials romans menjaven en vaixella de plata per evitar Infeccions bacterianes.

Plata, Ag, 47

Els colons americans n’afegien una moneda als recipients que contenien la llet per conservar-la durant els llargs desplaçaments a l’oest americà.
Fins i tot, els russos desinfecten l’aigua potable amb plata mitjançant una tecnologia secreta a l’Estació Espacial Internacional i els americans ho fan amb plata col·loïdal.

Argíria o la malaltia dels barrufets

 

Un efecte secundari quan es prenen dosis excessives de sals de plata és l’argíria, és a dir, la tinció de la pell de color blau de forma permanent. No és mortal ni causa danys interns, per sort.

Dos casos famosos d'argíria: Stan Jones, candidat al Senat d’Estats Units el 2002 i el 2006.  El 1995, Jones es va obsessionar amb la possible mancança d’antibiòtics en l’imminent apocalipsi que s’esdevindria amb el canvi de segle i durant quatre anys i mig, va prendre diàriament un beuratge que preparava submergint uns elèctrodes de plata en recipients amb aigua als quals aplicava un voltatge de 9V. La concentració d’ions plata a l’aigua va donar una tonalitat blava a la seva pell.
El segon cas és Paul Karason que es va automedicar amb sals de plata per combatre una psoriasi virulenta.