Mercuri, Hg, 80

La plata líquida

Mercuri, Hg, 80


El mercuri és l’únic metall líquid a temperatura ambient i es pot trobar en estat natiu amb bastanta freqüència, principalment a partir de les menes de cinabri.
Els jaciments mundials més importants es troben a Almadén, província de Ciudad Real, que han estat en actiu més de 2000 anys (fins al 2011).

A l’antiguitat el mercuri s’utilitzava bàsicament per fer miralls amalgamats i per a ús medicinal. A l’Índia en feien un colorant que obtenien del sulfur de mercuri, usat en alguns rituals. A la Xina s’utilitzava sovint com a purgant o desinfectant.

Els romans extreien 4,5 t l’any de mercuri de les mines d’Almadén. A l’España medieval, conqueridors àrabs tenien estanys plens de mercuri on els visitants podien posar-hi les mans.

No obstant això, el mercuri és molt verinós. De fet és una neurotoxina.
 
Durant els segles XVIII i XIX, els barreters utilitzaven nitrat de mercuri per tractar les pells animals i fer-ne barrets de feltre. Aquesta solució desprenia vapors tòxics i provocava malalties físiques i psíquiques (tremolor, ansietat, canvis d’humor, irritabilitat, etc). D’aquí l’expressió anglesa mad as a hatter, o el personatge de Lewis Carrol, el Barreter, a Alícia en el país de les meravelles.


A la pel·lícula Orphée, de Jean Cocteau, el 1949, Orfeu entra a l’inframon en busca d’Eurídice, a través d’un mirall de mercuri. L’escena es va filmar en horitzontal i va ser necessària mitja tona de mercuri, cosa gens excepcional si pensem que aquest metall és tan dens, que el plom sura sobre la seva superfície.

La Font de mercuri  és una escultura d‘Alexander Calder feta amb motiu de l'Exposició Universal de París de l'any 1937.  Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d’Almadén, d'on aleshores s'extreia el 60 % del mercuri mundial, fortament castigat per les tropes franquistes durant la guerra civil espanyola.  Alexander Calder va donar l'obra a la Fundació Joan Miró, per amistat amb el pintor.