Alumini, Al, 13

La dificultat d’obtenir alumini pur (sempre apareix enllaçat a algun altre element, generalment l’oxigen), explica que es descobrís tan tard, tot i que és el metall més abundant sobre l’escorça de la Terra (al voltant d’un 8% en pes) i que hi ha més de 250 minerals que en contenent Cap el 1825, un químic danès i un altre d’alemany van aconseguir aïllar l’alumini, però no va ser fins vint anys més tard que  el francès  Henri Sainte-Claire Deville va trobar un procés industrial econòmicament viable d’extreure’l del seu mineral, la bauxita, i va fer que estigués disponible comercialment per un preu més assequible, tot i que continuava sent més car que l’or. Deville va presentar uns petits lingots d’alumini com a novetat a l’Exposició Universal de París de 1855, on Napoleó III  queda fascinat i encarrega al seu orfebre vaixelles i joies fetes d’alumini. Sembla que als seus banquets es parava la taula amb coberts de l’exòtic metall.

L’alumini va ser la substància més preciosa del món durant seixanta anys, fins que el 1886, i gràcies a la disponibilitat d’energia elèctrica abundant i barata, el francès Paul Hérault i l’americà Charles Martin Hall, van perfeccionar el procés electrolític de separació de l’alumini del seu mineral, com encara es fa avui dia. El procés era fàcil i barat. L’obtenció d’alumini metall, havia estat el tresor químic més cercat des de la pedra filosofal, i Hall el va trobar quan només tenia 23 anys.

D’aquesta manera, l’alumini es va convertir en el vulgar metall que coneixem avui dia. El seu baix pes i la seva nul·la reactivitat amb els elements, suposen un gran avantatge en molts sectors industrials, com ara l’aeronàutic, el sector dels transports i l’alimentària.

Hall es va afanyar a fundar l’Aluminum Company of Amèrica (Alcoa), a Pittsburgh, un dels negocis de més èxit de tota la història, i es convertí en la persona que va guanyar més diners en menys temps amb un element de la taula periòdica.

El 1884, Estats Units presumia de la seva potència industrial, rematant el monument a Washington amb una piràmide d’alumini de gairebé 3 quilos. El preu  de l’alumini de la piràmide hauria estat suficient per pagar una setmana de jornal a tots els treballadors que van erigir el monument.