Els gasos monoatòmics, inodors i incolors
Primera sorpresa: l’Argó es va manifestar com un gas enigmàtic, que no interaccionava químicament amb altres elements. Aquesta peculiaritat va sorprendre enormement els científics de l’època, però s’hi van haver de familiaritzar de pressa per què Lord Ramsay va descobrir successivament nous gasos de característiques similars: primer l’heli, seguit del neó, el kriptó i el xenó.
Segona sorpresa: en la dècada dels 1960’s, els científics van poder comprovar que el Kriptó i el Xenó sí que son capaços de formar compostos químics amb altres elements.
Els gasos nobles van donar explicació a la valència nul·la, van servir de base per admetre les idees d’enllaç químic i covalent i 25 anys més tard del seu descobriment van ser d’ajuda per a que Bohr desenvolupés la teoria de l’estructura de l’àtom.
Mendeléiev era molt escèptic amb l’existència aquests nous gasos perquè no encaixaven en la seva taula periòdica. Va acabar acceptant-los i els va acomodar en una nova columna, al marge dels altres elements.
Sembla que la incapacitat de Mendeléiev per predir l’existència dels gasos inerts va influir en el comitè Nobel, que finalment no li va atorgar el Premi quan se’n va considerar la possibilitat el 1906.