La col·lecció d’autògrafs

El col·leccionisme d’autògrafs, recopilats generalment en un luxós àlbum, va ser durant el segle XIX i les primeres dècades del XX una pràctica eminentment femenina els orígens del qual podem remuntar fins a l’album praetoris de l’antiga Roma on es recollien els elogis dedicats als difunts. La finalitat de l’àlbum va canviar, però el seu caràcter recopilador pervisqué al llarg dels segles. Els àlbums monàstics medievals recollien les frases d’agraïment dels hostes que s’havien allotjat en el monestir; els libri amicorum dels humanistes registraven l’amplitud de les amistats i contactes dels erudits viatgers dels segles XVI i XVII; en el XVIII es transformà en llibre de visites; en el segle XIX foren utilitzats com a signe de prestigi social i, malgrat el declivi experimentat, a la segona meitat del segle XX i el XXI, encara perviuen, i conviuen, alguns dels seus diversos usos.

Per Larra l’àlbum és un «repertorio de la vanidad». Vanitat de qui el sol·licita i vanitat de qui complimenta la sol·licitud. La vanitat de Pepita Texidor reflecteix la seva  afirmació com a artista professional en un moment, i en un àmbit, en què la presència femenina és molt escassa. La col·lecció consta de seixanta-vuit làmines, en aquest cas sense enquadernar, donada a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona per Rafael Roig Ortenbach. La cronologia de les làmines datades comprèn dels any 1902 a 1912.

Aquestes pàgines representen una part de la puixant vida cultural del moment: artistes, religiosos, científics, maçons, intel·lectuals… Ens parlen de les inquietuds de Pepita i de les persones que ella considerava socialment i  culturalment rellevants.

TEXIDOR, Pepita: Claveles (c.1902) © Col. particular

Autògrafs il·lustrats

Autògrafs dedicats

Autògrafs femenins

Autògrafs de la Renaixença

< L'artista