Letras Galegas 2020: Carvalho Calero i l'estudi de la llengua (05)

     El seu treball amb la llengua es desenvolupa sobretot a partir de l’elaboració del manual Gramática elemental del gallego común (1966). En 1970 la Real Academia Galega li encarrega la redacció, amb Filgueira Valverde i Ramón Piñeiro, de les primeres Normas ortográficas do galego (1970) i de les Normas lingüísticas do galego (1971).

" src="https://crai.ub.edu/sites/default/files/exposicions/crai.lletres/Carval…" style="margin: 10px; border-style: solid; font-size: 13.008px; text-align: justify; width: 220px; height: 310px; float: left;" title="Ricardo Carvalho Calero. Sobre lingua e literatura galega. Vigo, Galaxia, 1971." />

Ricardo Carvalho Calero. Sobre lingua e
literatura galega. Vigo, Galaxia, 1971.

     Amb el desenvolupament dels estudis dialectològics des de la fundació de l’Instituto da Lingua Galega (ILG) en 1971 sorgeixen discrepàncies en els criteris lingüístics fins a configurar-se dues propostes diferenciades en el procés de normativització de la llengua: l’aïllacionista i la reintegracionista. De l’ILG sorgeix la proposta dels manuals d’ensenyament Gallego 1, 2 i 3, que aposten per solucions morfològiques basades en la parla i l’ortografia comunes amb el castellà. En intentar la unificació de posicions discordants sorgeixen diferents textos: Bases para a unificación das normas lingüísticas do galego (1977), producte dels estudis dialectals i les reunions de deliberació amb l’assistència d’escriptors, acadèmics i investigadors, i les Directrices para a reintegración lingüística do galego-portugués (1979) de Martiño Montero. Davant aquesta situació, la Conselleria de Educación e Cultura constitueix una Comissió Lingüística per establir unes directrius normatives clares per als textos oficials, i en nomena president Carvalho Calero. Sota la seva direcció, aquesta comissió elabora les Normas ortográficas do idioma galego (1980). Per la seva banda, l’Instituto da Lingua Galega i la Real Academia Galega, seguint els criteris de les Bases aproven les Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego (1982), oficialitzades immediatament per la Xunta de Galicia. Com a conseqüència, la discrepància de Carvalho Calero amb la normativa oficial esdevé frontal. A la dècada dels vuitanta, se centra de ple en la polèmica normativa i es converteix en un referent del reintegracionisme. Fins i tot canvia l’ortografia del seu cognom, que aquí respectem enfront del que figura en la publicació de la major part de la seva obra: Carballo Calero.

     En els anys vuitanta també es compilen els seus articles de tema lingüístic, en defensa de la proposta reintegracionista, i es publiquen als volums Problemas da língua galega (Lisboa, 1980) i Da fala e da escrita (1983).