Vitamina A pre-formada o retinol. Es troba en productes d’origen animal. Al cos, el retinol es converteix en àcid retinoic, la forma més activa de la vitamina A que utilitza el nostre organisme. Se la coneix amb aquest nom perquè genera els pigments que ajuden al bon funcionament de la retina.
Carotenoides provitamina A o carotenoides. Es troben en fruites i vegetals. S’hi inclouen l’α-carotè, el ß- carotè (el biològicament més actiu), el γ- carotè i la criptoxantina i són els responsables de la pigmentació dels vegetals.
Un 10 % del retinol prové dels carotenoides. El 90% restant s’obté dels aliments d’origen animal.
Retinol | Vtamina A - beta-Carotè |
DESCOBRIMENT
1816 El metge francès Francois Magendie avalua el valor nutricional del nitrogen en els aliments. Els gossos alimentats amb una dieta sense nitrogen creixen prims, desenvolupen úlceres a la còrnia i moren poc després.
1912 Frederick Gowland Hopkins, bioquímic anglès, publica l’article (J. Physiol 1912; 44: 425–460 ) en què descriu uns «factors accessoris» com unes substàncies desconegudes, essencials per a la vida, que es troben a la llet en quantitats molt petites i que no són cap dels nutrients coneguts fins al moment: carbohidrats, proteïnes, greixos i minerals.
1913 Elmer McCollum i Marguerite Davis, de la Universitat de Wisconsin, d’una banda, i Thomas Osborne i Lafayette Mendel,de la Universitat de Yale, de l’altra, demostren que les rates alimentades amb llet creixen de manera normal, mentre que les que s’alimenten amb altres greixos (oli o llard de porc), emmalalteixen i moren. McCollum anomena factor accessori soluble en greixos aquest nutrient desconegut. Posteriorment també es troba en la mantega i el rovell d’ou.
1918 E. McCollum proposa que els factors accessoris de l’alimentació, que influeixen en el creixement i la salut ocular,s’anomenin factor liposoluble A, per distingir-lo del factor hidrosoluble B (també anomenat vitamina B), que ja es coneixia. Posteriorment, McCollum observa que l’oli de bacallà escalfat i airejat (és a dir, sense activitat de vitamina A) conserva l’activitat de promoure la deposició de calci en els ossos. Sense saber-ho, ha descobert el factor antiraquític (posteriorment, anomenat vitamina D).
1920-1922 Es relaciona la vitamina A amb els carotenoides, en observar-se que algunes fruites i verdures van acompanyades d’aquestes substàncies acolorides.
1928 Hans von Euler, H. Hellstrom i Paul Karrer descobreixen que els carotenoides estan associats a la vitamina A en el creixement dels animals superiors.