La vitamina K s’absorbeix juntament amb els greixos de la dieta i les sals biliars. Intervé en la formació de nombrosos factors de coagulació que prevenen les hemorràgies.
Les tres formes principals de la vitamina K són:
a) vitamina K1 o fil·loquinona, sintetitzada per les plantes;
b) vitamina K2 o menaquinona, sintetitzada a l’intestí per bacteris anaeròbics;
c) vitamina K3 o menadiona, forma sintètica, amb una d’activitat vitamínica dues vegades superior a les formes naturals, que s’utilitza com a suplement.
Fil·loquinona (K1) |
Menaquinona-n (família K2) |
Menadiona (K3) |
DESCOBRIMENT
1928 Henrik Dam investiga la funció del colesterol en el retard de la coagulació de la sang i les hemorràgies internes que pateixen els pollastres alimentats amb una dieta baixa en greix. Aquesta patologia no reverteix quan afegeix a la dieta les vitamines conegudes (A, C i D). El 1935, anomena vitamina K (del danès koagulation) el factor nutricional que intervé en la coagulació sanguínia.
1935 H.J. Almquist i E.L.R. Stokstad demostren la presència de vitamina K en vegetals de fulla verda, alfals i aliments d’origen animal, fetge de porc i peix fermentat. Suggereixen que les plantes i els bacteris poden sintetitzar la vitamina K.
1940 Descobriment del primer antagonista de la vitamina K, la warfarina, l’anticoagulant oral més prescrit al món.
1974 Descobriment de l’aminoàcid àcid γ-carboxiglutàmic (Gla), fonamental per a la funcionalitat de la vitamina K, en el factor de coagulació protrombina.
Dècada de 1970 Descobriment de l’osteocalcina, la primera proteïna òssia depenent de la vitamina K (VKDP, de les sigles en anglès).
Dècades de 1990 i 2000 Realització d’estudis epidemiològics de la influència de la vitamina K sobre la salut dels ossos i la salut cardiovascular.