VITRINA HORITZONTAL
Prestatge 1
En el primer prestatge s’exposa un Goniòmetre de Babinet, emprat com a espectroscopi: mesura els angles de desviació de les línies espectrals al ser descomposta la llum indicent a través del prisma. Acompanyat pel llibre Mallard, E. Traité de cristallographie géométrique et physique on es mostren unes imatges d’aquest aparell acompanyades de text
Prestatge 2
El novembre de 1895, Wilhelm Conrad Röntgen (1845-1923) va descobrir el que ell mateix va anomenar Raigs X: una radiació misteriosa i summament peneterant que emergia de l’extrem d’un “tub de descàrrega de Crookes”. Com era habitual a l’època, el voltatge necessari per aconseguir la descàrrega elèctrica, s’aconseguia mitjançant una “bobina de Ruhmkorff”.
Escollint adequadament el contingut i la forma d’alguns tubs de descàrrega, com els de Geisser, s’aconseguien descàrregues elèctriques que produïen uns efectes lluminosos de gran vistositat.
En aquest prestatge, i per il·lustrar aquesta explicació, es mostren un Generador de raigs X (ca 1900), un Tub de Crookes (ca 1890) i una Bobina de Ruhmkorff (ca 1900).
Prestatge 3
En aquest prestatge es mostren un Tub de Crookes (ca 1890), amb pantalla fluorescent, i uns Tubs de Geisser (ca 1890).
En aquesta vitrina es mostra el material relacionat amb l’impacte a Barcelona del descobriment de Röntgen (desembre 1895). Aquest material s’exposa gràcies a la col·laboració de l’Arxiu César Comas Llabería i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).
El 24 de febrer de 1896, a l’amfiteatre de la Facultat de Medicina de la UB, l’encara estudiant César Comas Llabería va exhibir fotografies que ell mateix va obtenir amb els raigs recentment descoberts. Entre aquestes, la que es mostra del braç del nen.
A més, fa la següent demostració experimental, els elements essencials de la qual són reproduïts aquí: Mostra una planxa de zinc, sobre la qual escriu “Facultat de Medicina de Barcelona. 24 de febrer de 1896”. La posa sobre un embolcall de paper negre que protegeix de la llum una placa fotogràfica ordinària de 13 x 18 cm. I tot s’introdueix en una caixa de cartró amb tapa, a sobre de la qual posa una planxa de fusta d’un cm de gruix per tal de demostrar que això no impedeix el pas dels raigs X. Connecta i posa en marxa el primitiu aparell de raigs X, format per un tub de Crookes i un carret d’inducció de tipus Rumhkorff. Realitza una exposició de 35 minuts, després dels quals revela la placa fotogràfica en presència del públic que, en observar el resultat, aplaudí vivament.
La radiografia de la bota, realitzada cap al 1900, és una mostra vistosa del poder de penetració dels raigs X.
Conferència “Les radiacions de Röntgen, què són i per a què serveixen".
El 10 de febrer de 1896, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Física, el professor Eduardo Lozano, catedràtic de Física de la Universitat de Barcelona, imparteix la conferència "Les radiacions de Röntgen, què són i per a què serveixen" . És la primera exposició pública del descobriment dels raigs X i de la seva alta penetrabilitat. Lozano donava compte també de part de les experiències que el seu equip havia fet al Gabinet de Física de la Universitat de Barcelona. En la mostra podem observar l’exemplar de la primera conferència pronunciada el 10 de febrer de 1896 i l’exemplar de la conferència del 25 de març del mateix any.
Es reprodueixen aquí tres de les radiografies exhibides en la conferència, realitzades tan sols uns dies abans en aquest Gabinet per l'ajudant de càtedra Eduardo Fontseré, qui, en 1900, seria nomenat catedràtic de Mecànica
Racional de la Universitat de Barcelona i, el 1921, fundaria el Servei Meteorològic de Catalunya.
La premsa de Barcelona
L'impacte en la premsa de Barcelona del descobriment dels raigs X, va ser immediat i ampli. En algunes ocasions la informació era directa, com a La Vanguardia del 31 de gener de 1896. El Noticiero Universal l'11 de febrer proporcionava la notícia del descobriment fent-se ressò de la conferència d'Eduardo Lozano a la RACAB. La Publicitat del 17 de febrer donava compte dels experiments que s'estaven realitzant a la Facultat de Medicina, incloent reproduccions dels clixés de les radiografies que Cèsar Comas mostraria una setmana després en sessió experimental pública
,
Es mostra un fragment d’un cristall gegant de guix (CasSO4-2H2O), Naica, Chihuahua (Mèxic).
Acompanyant aquest mineral es presenta el llibre Linné, Carl von. Caroli Linnae ... Systema naturae : sistens regna tria naturae in classes et ordines, genera et species redacta... 1756, ubicat a la Biblioteca de Reserva que constitueix una important col·lecció donada pel nombre i la riquesa dels volums que custodia.
Acompanyant unes mostres de pirita es presenta el llibre Bergman, Torbern. Manuel du minéralogiste, ou, sciagraphie du regne minéral : distribuée d'après l'analyse chimique... 1792. Torben Olof Bergman (1735-1784), químic i mineralogista suec és conegut sobretot per les seves taules d’afinitats químiques. En aquest llibre fa un repàs exhaustiu de tots els sistemes de classificació dels minerals i en proposa un de basat en la composició química. Aquesta obra es troba també a la Biblioteca de Reserva.
Johannes Kepler estudia l’empaquetament més compacte possible d’esferes idèntiques en l’intent d’explicar la simetria hexagonal dels flocs de neu,
Kepler, Johannes. De nive sexangula. Frankfurt an Main, 1611. Edició bilingüe: The Six cornered snowflake, 1966.
Réné-Just Haüy (1743-1822) estableix tres principis: que existeix simetria a l’interior dels cristalls, que aquests estan constituïts per una forma primitiva que es pot deduir a partir d’exfoliacions, i que els índexs que assigna a les cares d’un cristall permeten relacionar llurs orientacions. Traité de cristallographie : suivi d'une application des principes de cette science a la détermination des espèces minérales... 2 v. + 1 atles.
Per il·lustrar aquest text es presenten uns models en fusta de cristalls.
Es mostra un mineral de cristalls de fluorita i quars procedents d’una mina d’Asturies.
Acompanya aquest mineral el llibre de Haeckel, Ernst. Kristallseelen : studien über das anorganische Leben. (2a ed, 1925).
Erns Haeckel (1834-1919), biòleg alemany, és molt conegut per les seves làmines de radiolaris i altres espècies biològiques d’elevada simetria, recollides a Kunstformen der natur (1904). En aquest llibret, que presentem a la vitrina, ens mostra la fascinació per la simetria dels cristalls.