- JOSEPH FRANCISCO (1955) UNIVERSITY OF NEBRASKA, LINCOLN
-
Francisco, expert en química atmosfèrica, va estudiar la degradació de clorofluorocarbonis (CFC) i va identificar nous radicals fluorats en l’atmosfera. La seva recerca se centra en les reaccions químiques que tenen lloc als núvols. Ha estat president de l’American Chemical Society el 2009 i és membre de la National Academy of Science dels EUA.
- RONALD J. GILLESPIE (1924-2021) MCMASTER UNIVERSITY, HAMILTON, ONTARIO
-
Ronald Gillespie i Ronald Nyholm van proposar el model de repulsió de parells d’electrons de valència (VSEPR) el 1957, el mateix any que Nyholm proclamava el renaixement de la química inorgànica. Gillespie és autor del primer manual de química general amb nombroses fotografies en color, algunes de les quals s’exposen a la Biblioteca de Física i Química.
- MALCOLM L.H.GREEN (1936-2020) UNIVERSITY OF OXFORD
-
Aylett, B. J. Organometallic Compounds. 4th ed. London: Chapman and Hall, 1979.
Green, un referent de la química organometàl·lica moderna, va publicar, junt amb altres autors, un dels primers manuals en aquest camp i va contribuir així a la seva eclosió durant les dècades subseqüents. Un descobriment seu important són les interaccions agòstiques, o atraccions febles entre un àtom d’hidrogen i un de metàl·lic en una agrupació M-C-H.
- ISTVAN HARGITTAI (1941) BUDAPEST UNIVERSITY OF TECHNOLOGY AND ECONOMICS
-
Autor prolífic i polifacètic, Hargittai ha publicat, o bé en tàndem amb Magdolna Hargittai, o bé sol, nombrosos llibres sobre simetria, biografies i entrevistes amb científics o història de la química. És també editor de la revista Structural Chemistry.
- MAGDOLNA HARGITTAI (1945) BUDAPEST UNIVERSITY OF TECHNOLOGY AND ECONOMICS
-
Aquest llibre, que reflecteix la seva activitat científica, és una de les contribucions més destacables a l’estudi experimental d’estructures moleculars en fase gas. A part dels llibres escrits conjuntament amb Istvan Hargittai, ha publicat en solitari, entre d’altres, l’excel·lent obra Women Scientist.
- ROALD HOFFMANN (1937) CORNELL UNIVERSITY, ITHACA, NY
-
El llibre de Robert B. Woodward i Roald Hoffmann explica les seves regles publicades el 1965, quan Hoffman era investigador postdoctoral a Harvard, que permeten explicar o predir l’estereoquímica i les energies d’activació de les reaccions orgàniques pericícliques. Apart de la seva recerca en química teòrica, Hoffmann ha escrit llibres de poesia, assaig i teatre
- DAVID JOU (1953) UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
-
Sitgetà polifacètic, Jou ha escrit i editat nombrosos llibres tant sobre aspectes diversos de la física com de poesia i d’assaig. No, a la fotografia no està fumant; tan sols subjecta amb els llavis el caputxó del bolígraf amb què pren notes
- JEAN-MARIE LEHN (1939) UNIVERSITÉ DE STRASBOURG i COLLÈGE DE FRANCE, PARÍS
-
Doctorat a la Universitat d’Estrasburg, Lehn va col·laborar com a postdoc amb Robert B. Woodward. La seva recerca sobre macrocicles el va dur a la invenció dels criptans, molècules macrobicícliques amb àtoms coordinadors que encapsulen ions metàl·lics. Això va dur als estudis de reconeixement molecular i a la creació, consolidació i desenvolupament d'un nou camp, que ell va batejar com a química supramolecular.
- JEAN-MARC LÉVY-LEBLOND(1940)UNIVERSITÉ DE NICE SOPHIA-ANTIPOLIS
-
Doctorat en física teòrica, Levy-Leblond ha estat un dels pensadors moderns més destacats en el camp de les relacions entre la ciència i la cultura humanística. Ha impartit cursos de física, filosofia i comunicació i és director de les col·leccions científiques d’Éditions du Seuil i de la revista Alliage