(4) Sinopsi evangèlica. Text grec de M-J. Lagrange, O.P. Versió catalana i notes de Ll. Carreras i J.M. Llovera, Pvres., Barcelona, Editorial Alpha, 1927.
(5) La Sagrada Bíblia I. Gènesi. Èxode. Traducció, introduccions i notes de Carles Cardó, Antoni Maria de Barcelona, Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Barcelona, Editorial Alpha, 1928
La primera publicació de la Fundació Bíblica Catalana fou la Sinopsi evangèlica, on s’oferia el text comparat dels quatre Evangelis, amb la versió grega del pare Lagrange i la corresponent traducció catalana.
El primer volum de la Bíblia traduïda al català (1928), amb el Gènesi i l’Èxode, anava a càrrec del canonge Carles Cardó, del caputxí Antoni Maria de Barcelona i de Josep Maria Millàs i Vallicrosa, que fou catedràtic d’Hebreu i Arameu de la nostra Universitat.
La Fundació Bíblica Catalana es creà amb l’objectiu de posar en català els textos de l’Antic i Nou Testament, sense el text original. Fou dirigida inicialment (1927-1934) pel frare caputxí Miquel d’Esplugues; després de la seva mort, la direcció fou assumida pel també caputxí Marc de Castellví (1934).
La primera obra de la FBC fou la Sinopsi evangèlica (1927) (Nr. 4), basada en el text grec dels evangelis que el dominic francès Marie-Joseph Lagrange, fundador de l’Escola Bíblica de Jerusalem, havia publicat l’any abans (1926). Aquesta obra oferia els text comparat dels quatre Evangelis, amb el text grec de Lagrange i la corresponent traducció catalana acompanyada de notes.
Els anostradors catalans foren el conegut prevere sabadellenc Lluís Carreras i Mas (Sabadell 1884 – Barcelona, 1955), llicenciat en Teologia al Seminari Pontifici de Tarragona i doctor en Teologia, que fou docent de diverses matèries, entre elles, Llatí (1912-1915), al Seminari de Barcelona. Al Dr. Carreras s’atribueix, precisament, un paper decisiu en la creació de la FBC. Hi col·laborà Josep Maria Llovera, nat a Castelló d’Empúries, canonge de la Seu barcelonina, membre fundador de la Secció de Filosofia de l’IEC fou traductor al català d’Horaci i d’Aristòtil, dels quinze primers cants de la Ilíada i de les Confessions d’Agustí d’Hipona (1931). També participà en el primer volum dels Discursos de Ciceró de la FBM.
Ara bé, el principal repte de la FBC fou la traducció catalana de la Sagrada Bíblia que aparegué, distribuïda en 15 volums, entre 1928 i 1948. En aquesta empresa hi col·laboraren essencialment eclesiàstics: a banda del ja citat Josep Maria Llovera, firmaren les traduccions o les notes adjuntes: Gumersind Alabart (1883-1929), que fou ajudant de llengua hebrea a la UB; Enric Bayon (1890-1936), llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB, auxiliar interí de Clàssiques a la nostra Universitat, i professor de grec i d’hebreu al Seminari de Barcelona, el canonge Carles Cardó (1884-1958), els caputxins Antoni Maria de Barcelona, al segle Josep Maria Galdàcano i Melià (1889-1953), i Marc de Castellví, al segle Josep Canyes i Santacana (1901-1942), el canonge Cebrià Montserrat (1886-1962) o el canonge Ramon Roca i Puig (1906-2001). Molts d’ells (Alabart, Cardó, Llovera i Montserrat) foren també col·laboradors de la FBM.
En les traduccions bíbliques intervingué un semitista a la Universitat de Barcelona. Josep Maria Millàs i Vallicrosa (1897-1970), ajudant de classes pràctiques adscrit a la càtedra de Llengua Aràbiga i, més tard, catedràtic d’Hebreu i d’Arameu de la UB (1932-1970), participà en els volums i, ii, viii i ix. Precisament, el primer volum (Nr. 5) aparegut el 1927, amb el Gènesi i l’Èxode, anà a cura de Millàs i Vallicrosa, Carles Cardó i Antoni Maria de Barcelona. L’altre laic que participà en les traduccions bíbliques fou Carles Riba (1893-1959) que signà la traducció de Rut (1930) i del Càntic dels Càntics (1948) (Nr. 6).
La majoria dels volums –tot i que no aparegueren en ordre– foren publicats abans de 1936. El primer (Nr. 4), que comprenia, els dos primers llibres de l’Antic Testament sortí el 1928. Després de la guerra, sortiren el volum ix (1946) i el volum vii (1948) de l’Antic Testament. En aquest darrer, destaca la presència de Carles Riba com a traductor del Càntic dels Càntics.
El volum vii de La Sagrada Bíblia de la FBC, el darrer a ser publicat, va aparèixer el 1948. A banda dels Psalms, a càrrec de Carles Cardó, i del Llibre de la Saviesa, a càrrec de Ramon Roca i Puig, contenia la versió del Càntic dels Càntics que havia realitzat Carles Riba, una de les traduccions (juntament amb el llibre de Rut), menys conegudes del poeta.
(6) La Sagrada Bíblia. Antic Testament. Vol. VII. Càntic dels Càntics. Versió del Dr. Carles Riba ... Introducció de Dr. Cebrià Montserrat, Pvre. ... Notes dels Drs Montserrat i Riba. Salms. Introducció, versió i notes del Dr. Carles Cardó, Pvre. ... Llibre de la Saviesa. Introducció, versió i notes del Dr. Ramon Roca i Puig, Pvre. ..., Barcelona, Editorial Alpha, 1948.
El volum vii de La Sagrada Bíblia de la FBC, el darrer a ser publicat, va aparèixer el 1948. A banda dels Psalms, a càrrec de Carles Cardó, i del Llibre de la Saviesa, a càrrec de Ramon Roca i Puig, contenia la versió del Càntic dels Càntics que havia realitzat Carles Riba, una de les traduccions (juntament amb el llibre de Rut), menys conegudes del poeta.
