(62) Sòfocles, Antígona. Electra. Traducció de Carles Riba, Barcelona, Editorial Catalana, 1920 (Biblioteca Literària).
(63) Sòfocles, Tragèdies. Volum I. Les dones de Traquis. Antígona. Text revisat i traducció de Carles Riba ..., Barcelona, FBM, 1951.
Després d’Èsquil, Sòfocles fou el segon autor que Riba traduí per a la FBM. Ara bé, en realitat, Sòfocles havia estat el primer tràgic grec que el poeta català havia anostrat, ja que una versió d’Antígona i d’Electra havia aparegut a la Biblioteca Literària de l’Editorial Catalana el 1920 (Nr. 62).
L’anostrament de les tragèdies sofòclies per a la FBM hagué d’esperar a l’enllestiment d’Èsquil i al final de la Guerra Civil, tot i que consta que el primer volum estava ja en preparació durant el 1935/1936. A més, des d’aquest any Riba comença també a abordar la traducció de Sòfocles “en versos catalans”. El primer –i únic volum (el segon no va sortir mai)– d’aquesta traducció poètica catalana, que contenia Edip rei, Edip a Colonos i Antígona, ornada amb gravats de Josep Obiols, aparegué el 1951, publicada per l’editorial Alcides de Barcelona (*). Restà inèdit el Filoctetes, treballat durant el 1948, que apareixerà publicat el 1977 en els dos volums que reunien les tragèdies sofòclies, en versos catalans, editat per Curial (**):
«Vaig començar l’exercici de fer-les nostres (sc. les tragèdies de Sòfocles) després d’acabada la primera versió de l’Odissea. Dues, traduïdes en versos mesurats, veieren i tot la llum pública. De moment no vaig continuar. És quan traduir clàssics grecs hagué esdevingut per a mi un segon ofici, noble per la suprema noblesa de les ambicions de la Fundació Bernat Metge, que Èsquil passà davant. En prosa. L’estupor amb què la meva versió fou acollida, prolongava el que jo mateix havia sentit tot desmuntat, diguem-ho així, per dintre, aquella barroca poesia, abrupta, estranya i entranyada. Fer el mateix amb la de Sòfocles venia professionalment obligat. Ho vaig intentar. Des de 1933, un esbós esperava, dins un calaix, que jo li donés una darrera mà i li muntés l’aparat de presentació habitual en les al·ludides edicions. Al cap de deu anys l’hi vaig retrobar com si m’hagués sobreviscut simplement, amb dolça paciència; ami, talment renascut aleshores, més madurament, d’uns esdeveniments que m’eren incommensurables com a individu” (Carles Riba, “Uns mots del traductor”, Sòfocles, Tragèdies ... Barcelona, Alcides, p. 9).
Essencialment, doncs, les traduccions (en prosa) de Sòfocles són producte de la postguerra (encara que apareixen com a “en preparació” al llistat final del volum del Plutarc de 1937). El primer volum, amb Les dones de Traquis i Antígona sortí finalment l’any 1951 (Nr. 63). Era el primer autor que Riba traduïa per a la FBM després de la llarga aventura del Plutarc i després de totes les peripècies derivades de la Guerra Civil i de la postguerra.
(*) Sòfocles, Tragèdies. Traslladades en versos catalans per Carles Riba. Ornades amb gravats de Josep Obiols. Vol. I. Edip rei. Edip a Colonos. Antígona, Barcelona, Alcides [El segon volum no va aparèixer mai].
(**) Sòfocles, Tragèdies. Traduïdes per Carles Riba. Edició a cura de Carles Miralles Barcelona, Curial, 1977 (Clàssics Curial 8 i 9) (2 voll.: vol. I: Edip rei. Edip a Colonos. Antígona; vol. 2: Les dones de Traquis. Àiax. Electra. Filoctetes).
(64) Sòfocles, Tragèdies. Volum II. Àiax. Edip rei. Text revisat i traducció de Carles Riba ..., Barcelona, FBM, 1959.
(65) Sòfocles, Tragèdies. Volum III. Electra. Filoctetes. Text revisat i traducció de Carles Riba (†) ... Notícia preliminar i notes a ‘Electra’ per Joan Petit, Barcelona, FBM, 1961.
(66) Sòpocles, Tragèdies. Volum IV. Edip a Colonos. Text revisat i traducció de Carles Riba (†). Introducció i notes per Mn. Manuel Balasch. Els sàtirs rastrejadors. Text revisat i traducció de Mn. Manuel Balasch, Barcelona, FBM, 1964.
El volum següent, amb Àiax i Edip rei, aparegué el 1959, l’any de la mort de Riba (Nr. 64).
Abans de morir (juliol 1959), Riba havia deixat “enllestides, impreses i compaginades” les tres darreres tragèdies sofòclies (amb la fixació del text grec i la traducció catalana), però mancaven tant les introduccions preliminars i les notes explicatives de la traducció catalana que la FBM encarregà a Joan Petit i a mossèn Manuel Balasch. En efecte, segons el testimoni de Balasch les introduccions i les notes de l’Electra i de l’Edip a Colonos foren encarregades a Petit; el Filoctetes, a Balasch (*). Ara bé, en els crèdits del volum III que amb Electra i Filoctetes sortí pòstumament el 1961 (Nr. 65) hi apareix només el nom de Petit com a responsable de l’enllestiment de l’Electra (hi manca, doncs, el nom de Balasch).
En canvi, el darrer dels volums, aparegut el 1964 (Nr. 66), conté la darrera tragèdia, Edip a Colonos, amb la referència a la intervenció de Balasch (responsable de la introducció i de les notes) i tot el drama satíric Els sàtirs rastrejadors que Balasch havia traduït.
Manuel Balasch i Recort (1928-2009) es llicencià en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona el 1953 i obtingué el doctorat el curs acadèmic 1957/1958 amb una tesi sobre Contribución al estudio de la lengua de Juvenal. Fou un prolífic col·laborador de la FBM, amb traduccions del grec i del llatí. De fet, els seus dos volums de les Sàtires de Juvenal foren les seves primeres traduccions de la FBM (1961).
(*) Manuel Balasch, Carles Riba, hel·lenista i humanista, Barcelona, Barcino, 1984, 104-105.
