4.1. Balcells 'fundador' de l'Escola de Filologia de Barcelona

Nascut a La Laguna, fill de pare tarragoní i de mare canària, Balcells ocupà la càtedra de Llatí, l´única que aleshores hi havia a la UB, des del 1921 i fins a la seva mort (1936). S’havia llicenciat a la Universitat de Barcelona i, dos anys després, aconseguí el doctorat a la Universitat Central de Madrid (l’única que aleshores podia expedir aquest grau).

En el camp de la Filologia Llatina, Balcells és autor de les primeres monografies serioses i assimilables al que aleshores es feia a Europa. En particular, cal destacar els seus dos estudis sobre poetes d’època republicana: la monografia sobre Enni (Nr. 72) i l'estudi sobre el teatre de Nevi que havia constituït l’argument de la seva tesi doctoral (Nr. 73). Endemés, des del seu accés a la UB, fou el responsable d’un seminari de Filologia Llatina que es dedicava a l’estudi de la tradició textual d’un determinat autor: a Tibul (1922/1923); a Terenci (1923/1924 i 1924/125).

Balcells fou un personatge molt important a la Universitat durant les dècades dels 20 i dels 30, no només pel fet d’ocupar l’única càtedra de Llatí (que passaria a denominar-se “primera” quan Marià Bassols fou nomenat titular de una nova càtedra de Llatí –la “segona– que creà l’any 1933 el patronat de la nova Universitat Autònoma de Barcelona), sinó per ocupar càrrecs acadèmics –fou el secretari del dit Patronat, que presidia Pompeu Fabra– i ser persona de confiança del rector Bosch i Gimpera. En els anys 30 fou membre del Consell de Cultura de la Generalitat republicana i, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (concretament, amb la medalla XVI que amb anterioritat havia tingut Artur Masriera). Precisament, el seu discurs d’ingrés en aquesta institució, pronunciat el 5 de juliol de 1936, versava també sobre un autor d’època republicana (Cató el Vell) (Nr. 74), una temàtica que havia privilegiat al llarg de la seva vida.

(74) Joaquim Balcells, “Cató el Vell i una concepció democràtica de la Història”, Discursos llegits en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en la solemne recepció pública del Dr. Joaquim Balcells el dia 5 de juliol del 1936, Barcelona, Acadèmia de Bones Lletres.		(75) Homenatge a Joaquim Balcells i a Wilhelm Meyer-Lübke. Discursos llegits a Alforja, el 24 d'octubre de 1976, en commemoració del quarantè aniversari de llur traspàs, Barcelona, s.n. 1982.

Catòlic militant, es va haver d’exiliar al començament de la Guerra Civil i morí a Ginebra, víctima d’un càncer, l’octubre del 1936. Oblidat durant tot el franquisme, la seva figura començà a ser rescatada l’any 1976 quan li fou organitzat un homenatge a Alforja, la localitat d’on era la família paterna, que comptà amb la presència d’antics deixebles i companys del llatinista barceloní, entre ells, Ramon Sugranyes de Franch (Nr. 75). Des d’aleshores, han estat diversos els moments en que els llatinistes de la UB hem pogut retre l’homenatge degt al patriarca de la nostra disciplina, creador d’aquella Escola de Filologia (Llatina) de Barcelona, definida per Pere Quetglas com una “entidad etérea, pero sin duda existente” (*)

(*) Pere Quetglas, Elementos básicos de filología y lingüística latinas, Barcelona, Editorial Teide, 1985¹, p. vi.