Àmbit 8. Els protagonistes

ELS PROTAGONISTES

L'any 1992 el Dr. Josep Padró, com a primer director, juntament amb el Dr. Hassan Amer i la Dra. Margueritte Erroux-Morfin, iniciava les excavacions a Oxirrinc. L'acompanyava un equip encapçalat per la Dra. Maite Mascort que, amb el temps, es convertí en codirectora de la Missió, juntament amb la Dra. Esther Pons. L'excavació va estar lligada des del primer moment a dues institucions: la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana d'Egiptologia, però moltes altres institucions hi han col·laborat en els treballs arqueològics, tant públiques (Ministerio de Cultura y Deporte, Generalitat de Catalunya, Institut del Pròxim Orient Antic de la UB, Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat de Montpellier) com privades (Fundació Arqueològica Clos, Fundació Palarq).

Directors de l'excavació:

Dr. Josep Padró Parcerisa

Catedràtic emèrit d’Egiptologia a la Universitat de Barcelona, va ser el primer director de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc. Va estar en actiu al jaciment fins que es va jubilar.

Fotografia: MAO*

Dra. Esther Pons Mellado

Va iniciar la carrera en Egiptologia amb el Dr. Padró, a Barcelona, i la va continuar a Madrid. En l’actualitat és la conservadora en cap del Departamento de Antigüedades Egipcias y Próximo Oriente del Museo Arqueológico Nacional.

Fotografia: MAO*

Dra. Maite Mascort Roca

Ha estat vinculada a la Missió d’Oxirrinc des dels inicis. Com a arqueòloga, va ser la cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Antiga alumna del Dr. Padró, ha pres el relleu del mestre.

Fotografia: MAO*

Dr. Hassan Amer Antic company d’estudis del Dr. Padró, va ser qui proposà Oxirrinc com a possible concessió per excavar-hi. Pont entre els treballadors i la resta de l’equip, és la viva imatge del llegat faraònic.	El frenesí del descobriment Les jornades a l’excavació transcorren lentament, excepte en els moments en què s’intueix una troballa excepcional. És la imatge prèvia a l’obertura de la tomba 54.	Dra. Marguerite Erroux-Morfin Formada a la Universitat de Montpeller, formà equip amb els Drs. Padró i Amer. La seva expertesa en epigrafia la va fer una membre indispensable de la Missió.
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*

I, si bé sense elles no s'haurien pogut dur a terme les campanyes d'excavació, no és menys cert que l'equip humà de la missió és l'actiu més valuós d'aquest projecte. Un equip interdisciplinari i internacional que ens permet poder estudiar Oxirrinc des de vessants diferents. Arqueòlogues i arqueòlegs formats en el camp de l'Egiptologia i el món clàssic per fer els treballs de camp, acompanyats per les antropòlogues i expertes en momificació. Al seu costat, el treball de l'equip de restauració, tan necessari com els i les arquitectes, que consoliden a mesura que surten a la llum les estructures. I en la ciutat dels papirs és necessària la presència d'epigrafistes per recollir i traduir els textos que anem descobrint en diverses escriptures i idiomes. Per l’excavació han passat també especialistes en camps concrets com són la numismàtica o l'arqueozoologia. I sobre el terreny, l'equip de fotografia de camp i fotografia aèria, els dibuixants i els topògrafs, que ens ajuden a localitzar les troballes i crear un nou mapa de l'antiga Oxirrinc. Un equip que és en realitat una gran família!

Desenterrant vides Una de les tasques importants de la Missió és estudiar les inhumacions, que abunden a les diverses necròpolis. Amb l’estudi de les restes humanes, podem reconstruir la vida de la gent d’Oxirrinc.	Arquitectures antigues Tan important com posar al descobert les tombes i altres estructures és consolidar-les. Per això és indispensable disposar d’un equip d’arquitectes que mantinguin en peu les antigues edificacions. A la foto: Eloy Algorri, arquitecte.	Els hereus dels faraons El nostre equip està format per professionals del món de l’arqueologia i d’altres disciplines. Però, sobre el camp, són els obrers els qui desenterren el seu passat més llunyà.
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*

A vista d’ocell La fotografia aèria és una eina molt eficaç per obrir sectors nous, i el mètode més senzill és el que es veu a la imatge: un estel amb una càmera automàtica penjada. No vulgueu saber quantes analògiques van caure durant les primeres campanyes! A la foto: José Javier Martínez fent fotos aèries amb un estel.	Els inicis d’una campanya Amb el somriure al rostre, obrers, especialistes, el rais i egiptòlogues ens disposem a començar una nova campanya. Què hi trobarem, sota la sorra del desert?	Excavar i consolidar Encara que la sorra del desert hagi preservat molt bé els cossos, per poder estudiar amb calma les restes humanes és indispensable disposar de l’equip de restauració al costat del d’antropologia.
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*

Estudiant una mòmia La Necròpolis Alta abraça un llarg període de temps, per això les nostres antropòlogues estudien diverses pràctiques funeràries, com aquesta mòmia romana dins un sarcòfag. A la foto: Annie Perraud estudiant una mòmia..	Una feina sense descans L’equip de restauració d’Oxirrinc és polivalent, ja que a l’excavació hi ha tot tipus de materials que s’han de restaurar i preservar, des de les pintures de la cripta (com les que es veuen a la imatge) fins als cartonatges de les mòmies.A la foto: les restauradores Margalida Munar i Delia Eguiluz.	Documentar els textos Oxirrinc és coneguda com la ciutat dels papirs. Però, a més dels textos en aquest suport, l’equip d’epigrafistes copia inscripcions parietals, en sarcòfags i, fins i tot, en fragments de ceràmica. A la foto: Dra. Leah Mascia, egiptòloga epigrafista.
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*

El millor amic de l’home Fins fa pocs anys, els burros formaven part de l’excavació a Oxirrinc. Com si encara fóssim en el període faraònic, els obrers feien servir aquests animals per transportar materials i runa.	Una imatge val més que mil paraules El clima que permet conservar les estructures es torna en contra nostra quan es tracta d’inscripcions i pintures. Captar aquests detalls amb la fotografia ens ajuda a entendre millor l’excavació.	Un trencaclosques interminable Els objectes recuperats a l’excavació no sempre es troben en perfecte estat de conservació. Sovint estan fragmentats i els recomponem a la casa de la Missió. I vuit ulls hi veuen més que dos!
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*

Qui mana, a l’excavació? Amb el bastó a la mà, com si es tractés d’una figura del passat, el rais Majarús anima els obrers i vigila que el treball es desenvolupi correctament. I no dubta a agafar l’aixada, si cal!	Guiar-se amb el plànol A mesura que l’excavació es va fent més gran, no és fàcil ubicar-se en el terreny. Sort dels topògrafs, que actualitzen el plànol i ens donen una visió general de la magnitud del jaciment. A la foto: El topògraf Toni López.	Cara a cara amb el passat Un cop fets els primers treballs a l’excavació, les restes humanes es traslladen al magatzem de la casa de la Missió per poder estudiar-les amb calma. A la foto: M. Francesca Pullia, antropòloga.
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*

Posant cara a les oxirrinquites Una de les feines més interessants de l’equip de restauració és tornar  l’esplendor a les màscares i els rostres del passat. Peça per peça, redescobrim com eren els habitants d’Oxirrinc. A la foto: Margalida Munar, restauradora.	La ciutat del peix oxirrinc La troballa de milers de peixos va ser una sorpresa: es tractava d’oxirrincs? Per tal de confirmar la sospita, el Dr. Wim Van Neer, un dels ictiòlegs més prestigiosos, va estudiar-ne una gran quantitat. I ho va confirmar: a Oxirrinc hi ha un dipòsit votiu de milers d’oxirrincs!	Que no se’n perdi ni una! Moltes de les mòmies faraòniques estaven cobertes per una xarxa feta de denes de faiança. Però a l’excavació només es conserven les denes, sense el fil que les unia, així que toca garbellar sense parar! A la foto: Adriana i Ibrahim.
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*

La cura de les restes humanes Quan es tracta d’inhumacions cristianes, el cos no està momificat i es fa necessària l’excavació de la persona difunta al jaciment. Amb molta cura i paciència, netegem i documentem els difunts.
Fotografia: MAO*

Imaginant les sepultures Les inhumacions a Oxirrinc es poden trobar directament en fosses o dins de sarcòfags o taüts de fusta, com el que s’aprecia a la imatge. La sorra concrecionada no permet veure l’aspecte del contenidor: un dels problemes derivats de l’augment del nivell de la capa freàtica. A la foto: la Dra. Núria Casellano excavant un taüt	Immortalitzant el passat Una de les tasques més importants al jaciment és la de fotografiar els vestigis, ja siguin estructures, objectes o restes humanes. Amb la càmera podem captar detalls que a ull nu passarien desapercebuts. A la foto: la Dra. Bibiana Agustí i Adriana Recasens.	Paletes, recollidors i pinzells Les eines amb què treballem a l’excavació són senzilles: paletes per retirar les capes de terra i recollidors per omplir els cabassos. I, quan comencen a aparèixer les restes humanes o els recipients, pinzells de totes les mides per desenterrar el gloriós passat d’Oxirrinc. A la foto: Adriana Recasens.
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*