6. La Bíblia lutherana (1523-1534)

A diferència del Nou Testament de 1522, l’edició completa de la Bíblia de 1534 va anar apareixent en edicions parcials durant onze anys. En efecte, a mida que s’enllestia la traducció dels llibres veterotestamentaris, Luther els enviava a la impremta. Tenim constància que el reformador va fer el pla de traduir l’Antic Testament ja el 1521 al castell de Wartburg i, després del seu retorn a Wittenberg, el va portar a terme.

En els anys següents van aparèixer els diferents llibres dels profetes, fins que la primavera de 1532 tots ells van estar disponibles en alemany, Die Propheten alle deudsch (Fig. 9). Quan va emprendre aquesta darrera traducció, Luther ja havia tingut l'oportunitat de consultar la versió alemanya que els anabaptistes Ludwig Hätzer i Hans Denck van fer dels llibres profètics a Worms l'any 1527, Wormser Propheten (Fig. 10). Luther no s'hi va deixar influir gaire i considerava la seva traducció dels profetes com la millor de totes les que havia fet. Finalment, els llibres apòcrifs no els va poder tenir enllestits fins a la Bíblia completa de 1534: Biblia, das ist, die gantze Heilige Schrifft deudsch (Fig. 11abc), impresa a Wittenberg,.dins el taller de Hans Lufft.

Figura 1a Das Allte Testament deutsch (1523) Imatge: Staatsbibliothek zu Berlin	Figura 1b Das Allte Testament deutsch (1523) Imatge: Staatsbibliothek zu Berlin	Figura 1c Das Allte Testament deutsch (1523) Imatge: Staatsbibliothek zu Berlin
Figura 2a Das Ander teyl des altenTestaments (1524) Imatge: Landesbibliothek Coburg	Figura 2b Das Ander teyl des altenTestaments (1524) Imatge: Landesbibliothek Coburg	Llibre dels Jutges (1523) Manuscrit de la traducció de Luther Imatge: Landesarchiv Magdeburg

La lentitud de la traducció de l’Antic Testament va ser deguda a la dificultat de traduir els hebraismes sense deixar de ser filològicament i teològicament exactes. La feina també es va anar endarrerint per les xacres de salut que patia el mateix reformador (en va tenir unes quantes durant la seva estada a Coburg l'estiu de 1530) i també per alguns esdeveniments puntuals i extraordinaris, com per exemple: l'aparició de la pesta que es va abatre sobre Wittenberg el setembre de 1527, obligant a traslladar la Universitat de Wittenberg a Jena o el viatge de Melanchthon a la Dieta d'Espira el 1529.

Però, malgrat totes aquestes adversitats, el mes de setembre de 1534 (dotze anys després de l'aparició del seu Nou Testament) es va publicar la Bíblia tota sencera. A més del text sagrat, aquesta Bíblia de Luther (Luther-Bibel, com se la coneix en alemany) també inclou els prefacis a cadascun dels llibres testamentaris i les glosses o anotacions marginals redactades pel propi doctor amb l'objectiu de deixar ben clara la doctrina de la justificació i, de pas, criticar la laxitud moral de la seva època. Es tracta, per altra banda, d'una Bíblia il·lustrada, on trobem 117 gravats artístics sortits del taller del pintor L. Cranach (alguns signats pel Mestre MS) que serveixen convenientment als passatges que il·lustren.

Figura 3a Das dritte teyl des allten Testaments, 1524 Imatge: Univ.- und Landesbiblioth. Münster	Figura 3b Das dritte teyl des allten Testaments, 1524 Imatge: Univ.- und Landesbiblioth. Münster	Figura 3c Das dritte teyl des allten Testaments, 1524 Imatge: Univ.- und Landesbiblioth. Münster
Figura 4 Der Psalter deutsch, 1524 Imatge: Staatsbibliothek zu Berlin	Figura 5 Der Prophet Jona, 1526 Imatge: Staatsbibliothek Augsburg	Figura 6 Der Prophet Jesaia, 1528 Imatge: Bayerische Staatsbibliothek

Com hem dit més amunt, el taller de Hans Lufft (en representació del consorci d'impressors de Wittenberg) fou l'encarregat de publicar aquella primera edició de la Bíblia lutherana, que constava de 1700 pàgines (850 fulls) en quart, dividida en sis parts, cadascuna d'elles amb la seva pròpia portada (Pentateuc, Llibres històrics, Llibres sapiencials i poètics, Llibres profètics, Apòcrifs i Nou Testament), amb el text a tota plana i no pas a dues columnes (Fig. 11c). Però la feina no va acabar aquí. A partir d'aleshores, el reformador va continuar millorant acuradament la seva redacció any rere any fins a la seva mort. Les revisions van ser continues. En efecte, hi ha haver una primera revisió el 1531, àdhuc abans que sortís publicada. El mateix any de la seva publicació es va a tornar a revisar el text. I es va fer una revisió completa entre 1539 a 1541 (Fig. 12).

Figura 7 Die Weisheit Salomonis, 1529 Imatge: Bayerische Staatsbibliothek	Figura 8 Der Prophet Daniel deudsch, 1530 Imatge: Bayerische Staatsbibliothek	Figura 9 Die Propheten alle deudsch, 1532 Imatge: Bayerische Staatsbibliothek
Figura 10 Wormser Propheten, 1527 Imatge: Stadtbibliothek Worms	Figura 11a Biblia, das ist,..., 1534 Imatge: Hamburg Carl von Ossietzky	Figura 11b La Creació, Biblia, das ist..., 1534 Imatge: Hamburg Carl von Ossietzky

L’edició de 1545, doncs, va ser la darrera que va revisar el propi Luther. Des de llavors, va ser considerada el text bíblic alemany per excel·lència fins al segle XIX, i corregir–la era vist com una mena de sacrilegi, o com a mínim una empresa d’allò més arriscada. Aquest estat d’ànim es reflecteix al poema de Klopstock «Die Deutsche Bibel» («La Bíblia alemanya»), escrit el 1784, en què, davant dels reformadors bíblics del laïcisme tardà, diu amb ressentiment: «Sant Luther, prega pels pobres, pels quals la crida de l’esperit no ressona, i que no obstant això interpreten, perquè recuperin per fi el coneixement de si mateixos!» Al final, demana «llàgrimes de remordiment als ulls» i la «mà a la boca» per als infractors que pequen contra el text de Luther.

Figura 11c El Gènesi, Biblia, das ist..., 1534 Imatge: Hamburg Carl von Ossietzky

Figura 12 Revisió de Jeremies 1-2 (1540) Imatge: Thüringer Universitäts

Bíblia. Exemplar de mà de M. Luther amb anotacions manuscrites Imatge: Thüringer Universitäts

El mateix reformador ens explica de quina manera va afrontar la traducció del text bíblic:

«En la traducció de la Sagrada Escriptura jo segueixo dues regles. La primera regla és, quan trobo un text fosc, considerar si s’hi tracta de la gràcia o de la llei, si de la ira de Déu o del perdó dels pecats; i veure amb quina de les dues coses s’ajusta millor el text. D’aquesta manera, jo vaig arribar a entendre textos fosquíssims que o bé la llei o bé l’evangeli van posar al meu abast... La meva segona regla és, davant una sentència ambigua, preguntar als qui tenen de la llengua un millor coneixement que jo si la gramàtica hebrea permet tal o tal interpretació que a mi em sembla la més adient» (WATr 1:128, n. 312).

Tots els llibres de la Bíblia porten notes marginals (o glosses) i texts introductoris, amb els quals el reformador tracta de posar al lector en el context històric en què van ser escrits o simplement els ofereix algunes pautes de caire doctrinal per poder llegir–los, diguem–ne, amb aprofitament. Potser el més bell de tots aquests textos és el seu segon prefaci al Salteri (1528), un dels llibres bíblics més estimats per Luther, que va llegir i interpretar mantes vegades al llarg de la seva vida, tant com a professor de teologia, com a predicador de l’església. Aquí no aborda l’origen o el gènere dels Salms, sinó que més aviat s’interessa per destacar els creients (que ell anomena «sants») que resen els cants de David, tot cercant–hi consolació en la dissort i el desitjat retrobament amb l’amor de Déu. Així, Luther escriu:

„Ein menschliches Herz ist wie ein Schiff auf einem wilden Meer, das die Sturmwinde aus den vier Himmelsrichtungen der Welt hin und her treiben. Hier gibt es Furcht und Sorge vor zukünftigem Unglück, dort fährt Grämen mit und Traurigkeit aus gegenwärtigem Übel. Hier weht Hoffnung und Vermessenheit aus zukünftigem Glück, dort bläst Sicherheit und Freude an gegenwärtigen Gütern.“ («El cor humà és com un vaixell en un mar embravit, portat de banda a banda pels vents tempestuosos de les quatre direccions del món. Aquí hi ha por i ansietat per la desgràcia futura, allà pena i tristesa pel mal present. Aquí bufa l’esperança i la presumpció per la felicitat futura, la seguretat i l’alegria pels béns presents»).

Es calcula que entre 1534 i 1584 es van vendre més de 100.000 exemplars de la Bíblia traduïda per Luther que, amb el temps, va esdevenir un dels pilars fonamentals de l'església lutherana a Alemanya. Les edicions de 1535, 1536 i 1538/39 contenien molts errors tipogràfics, especialment la primera de les esmentades. En canvi, l'edició de 1540 denota una substancial millora, té una presentació més coherent i el text es distribueix en dues columnes (com les Bíblies prelutheranes). L'edició de 1541, per la seva banda, recull l'exhaustiva revisió de text que Luther i el seu equip havien dut a terme des de juliol de 1539. Després de la mort del reformador, fou el seu ajudant Georg Rörer, qui es va encarregar de l'edició pòstuma de 1546.