Àmbit 7. l’Osireion: un santuari subterrani dedicat al culte del déu Osiris

L’aixovar funerari que acompanyava les pseudomòmies osiríaques Un variat aixovar funerari es va dipositar juntament amb les figuretes osiríaques. Són models en miniatura fets de diversos materials. Es pot distingir entre un material d’ofrena i un material de protecció.		Cons màgics Cons màgics de llim amb la representació de la deessa Neit, arquera. La deessa llança les seves fletxes als quatre punts cardinals per protegir les pseudomòmies osiríaques enterrades als nínxols de la galeria.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

S’hi accedeix per una escala monumental que desemboca en un vestíbul que dona accés a dues sales de culte. La més important és la sala 1, on jeu la colossal estàtua de pedra calcària del déu Osiris, de 3,3 metres d’altura, que apareix amb aspecte momiforme, amb la corona atef i sostenint a les mans un ceptre i un flagell.

Pans i pastissos Models en miniatura de pans i pastissos fets amb llim i pintats formaven part del material d’ofrena. Per als antics egipcis, l’aliment del difunt era important per poder viure en el més enllà. Per màgia, aquest menjar ajudaria al renaixement d’Osiris.		Taules d’ofrena, platets i pebeters Alguns materials es poden relacionar amb les ofrenes que es feien a Osiris. Destaquen models en miniatura de taules d’ofrena, pebeters i platets ceràmics que contenien dàtils, cereals i altres aliments.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Ja en l’època saïta s’oficiaven els misteris osiríacs en aquest perímetre sagrat, però va ser durant el període hel·lenístic que la seva utilització va arribar al punt àlgid, amb la construcció de noves galeries i l’ampliació del recinte. Sabem que en temps de l’emperador Adrià encara s’hi veneraven els misteris d’Osiris.

Osiris vegetant, una pseudomòmia osiríaca Figures del déu Osiris fetes amb el llim que arrossega la inundació i llavors germinades d’ordi. Abans d’enterrar-les, se’ls cobria la cara amb una màscara d’or o plata i entre les benes se’ls col·locaven amulets protectors.		Galeria número 1 amb els nínxols d’època ptolemaica Està flanquejada, a banda i banda, per vint-i-vuit nínxols de dimensions idèntiques. A l’interior es dipositaven les figuretes del déu Osiris, acompanyats d’un complex aixovar funerari.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Els rituals consistien a fabricar petites figuretes d’Osiris en uns motlles que s’omplien de llim amb llavors d’ordi i que després es deixaven germinar. Aquestes estatuetes s’adoraven durant un any al temple de la ciutat. Passat aquest temps, al final de les celebracions, es transportaven a l’Osireion, on s’enterraven dins de petits nínxols acompanyades d’un aixovar funerari molt complex.

Bloc del temple del Per-khef Es té constància d’un temple d’època ptolemaica, avui desaparegut, relacionat amb l’Osireion. Algunes restes s’han localitzat durant l’excavació del monestir fortificat. La mà del rei Ptolemeu ofereix Maat a una divinitat.
Fotografia: MAO*

El seu estudi ha estat molt significatiu per aprofundir en el coneixement dels cultes de l’època tardana a Egipte.

Material de protecció: capseta i bola màgica Capseta amb tapa piramidal de pedra calcària. A l’interior hi havia una boleta màgica de llim que es llançava cap als quatre punts cardinals per protegir Osiris del seu germà fratricida, Set. S’hi pot llegir «El quart de l’oest».		Porta monumental Accés al recinte subterrani del temple necròpolis de l’Osireion. Cobrien l’entrada blocs, com si fossin llindes. Aquesta porta desemboca en un vestíbul amb nínxols parietals per allotjar-hi els llums d’oli.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*