Àmbit 5. L'època grecoromana

L’ÈPOCA GRECOROMANA

Després que Alexandre el Gran conquerís Egipte el 332 aC, nombrosos colons grecs van arribar a la ciutat, on van introduir la cultura hel·lenística, i aquelles noves idees es van reflectir en un nou model urbà. Els nouvinguts van anomenar Oxirrinc l’antiga Per-Medjed. En aquella època, la metròpoli va experimentar un gran creixement demogràfic i es va convertir, probablement, en la segona ciutat d’Egipte després d’Alexandria, la capital.

 

Tomba 11 Tomba 11. Cartonatge d’un nen
Tomba 11
Vista de l’escala d’entrada, el vestíbul i tres cambres funeràries. A l’interior es van trobar nombrosos individus momificats, la majoria coberts amb cartonatges i màscares policromats.
 
Tomba 11. Cartonatge d’un nen
A la cambra 2 es va trobar el cartonatge molt decorat d’un nen. Per sota del pit es poden veure un oxirrinc i un lepidot enfrontats, una iconografia típica a Oxirrinc.
Fotografia: MAO* Fotografia: MAO*

 

 

Sector 26. Individu momificat amb una llengua d’or a la boca La columna honorífica de l’emperador Focas i el minaret, construït sobre una porta hel·lenística
Sector 26. Individu momificat amb una llengua d’or a la boca
Crani d’un individu momificat d’època romana. A l’interior de la cavitat bucal encara conservava la llengua, protegida per una làmina d’or amb forma de llengua. 
 
La columna honorífica de l’emperador Focas i el minaret, construït sobre una porta hel·lenística
La ciutat grecoromana comptava amb una arquitectura de prestigi, de la qual només sobreviuen escasses restes. De l’època islàmica es conserven alguns monuments com la tomba del venerable Fat el-Bab.
Fotografia: MAO*
 
Fotografia: MAO*

 

Però va ser en època romana que la ciutat va créixer més. La vila disposava d’importants vies de comunicació que facilitaven la mobilitat dels ciutadans.

 

 
Tomba 3 Tomba 3
Tomba 3
Decoració pictòrica d’un dels dos sarcòfags adossats a la paret d’aquesta tomba. El difunt, seguit d’Anubis, presenta libacions a un Osiris sedent, al costat d’Isis i Hathor.
 
Tomba 3
El pilar djed, relacionat amb Osiris, és l’element central de l’escena. Està flanquejat per genis funeraris i pels quatre fills d’Horus. Un oxirrinc i un lepidot enfrontats davant una flor de lotus presideixen la composició.  
Fotografia: MAO*
 
Fotografia: MAO*

 

A Oxirrinc, la zona ocupada per les necròpolis s’estenia a l’oest de la ciutat grecoromana, just al límit entre la zona desèrtica i l’àrea fèrtil, rica en vegetació. És precisament per aquesta raó que les edificacions funeràries s’han pogut preservar i han arribat en bon estat fins als nostres dies.

 

 
Màscara daurada Tomba 11. Mòmia amb cartonatge
Màscara daurada
A la tomba 5 es van exhumar diversos individus momificats d’època romana. Són interessants el cartonatge i la màscara daurada d’una nena, amb incrustacions de pasta vítria als ulls. Una diadema adorna l’elaborat pentinat.
 
Tomba 11. Mòmia amb cartonatge
Algunes mòmies es van trobar mal col·locades. En aquest cartonatge policrom s’aprecia un marcat sincretisme: decoracions i divinitats egípcies amb elements típicament romans, com els trets de la cara, el pentinat i el collaret del nen.
Fotografia: MAO*
 
Fotografia: MAO*

 

 

 

Les tombes estan construïdes amb blocs de pedra calcària, tenen el sostre de volta i consten d’una o de tres càmeres, algunes amb pintures a les parets. Al seu interior s’han trobat persones momificades, moltes de protegides amb màscares o amb cartonatges policroms decorats amb iconografia faraònica. Algunes estan cobertes amb un embenat que forma una decoració geomètrica o amb fines làmines de pa d’or que en recobreixen els ulls, el crani o altres parts del cos. S’ha pogut constatar que, de vegades, una làmina d’or en forma de llengua protegia la cavitat bucal del difunt.

 

 
Tomba 18 Tomba 18
Tomba 18
Fragment de decoració pictòrica amb la representació del peix oxirrinc. Observem que porta la corona hathòrica amb el disc solar entre les banyes de vaca. Aquestes corones són utilitzades per divinitats femenines.
 
Fotografia: MAO*
  

 

 

Aquestes troballes evidencien un canvi de creences religiosofuneràries respecte al període faraònic, però sense perdre la influència de l’antiga civilització egípcia.

 

Tomba 19 Capitell figurat trobat a la Necròpolis Alta
Tomba 19
Cambra funerària que conté una seixantena d’individus momificats recoberts amb cartonatges i màscares policromades. La decoració geomètrica i complexa de les benes és típica de l’època grecoromana.
 
Capitell figurat trobat a la Necròpolis Alta
Aquest capitell jònic amb decoració figurada s’inscriu en la tradició hel·lenística de la Mediterrània oriental, i alhora recull la tradició egípcia dels capitells hathòrics dels temples faraònics. 
Fotografia: MAO*
 
Fotografia: MAO*

 

 

 

 

 

 

Sector 36. Tomba 42

Individu momificat d’època romana cobert amb un cartonatge i una màscara. Presenta una decoració complexa: diverses divinitats egípcies i dos peixos, l’oxirrinc i el lepidot, enfrontats. Als peus hi ha una inscripció en grec.

 

Llengües d’or

Les llengües d’or eren a la boca de mòmies d’època romana. L’or, element incorruptible, és la carn dels déus i, per extensió, la dels difunts assimilats a Osiris. A Oxirrinc se n’han documentat 14.

Fotografia: MAO*

 

Fotografia: MAO*

 

 

 

 

 

Tomba 31. Mòmia amb cartonatge

Mòmia d’època romana recoberta d’un cartonatge de guix decorat amb escenes de tradició faraònica. Els trets de la cara, el pentinat i les sandàlies són típicament romanes. Al costat del cap, uns recipients de l’aixovar funerari. 

 

Tomba 40.  Mòmies amb segells i cartonatges

Disposició de set mòmies d’època romana. Algunes conservaven restes de cartonatges policroms i de les màscares que els protegien el cap. Són interessants els segells de llim trobats entre les benes. 

Fotografia: MAO*

 

Fotografia: MAO*

 

 

*MAO: Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Àmbit 5: La columna honorífica de l’emperador Focas i el minaret, construït sobre una porta hel·lenística