Àmbit 2. Per què és important Oxirrinc?

 PER QUÈ ÉS IMPORTANT OXIRRINC?

Oxirrinc va ser un destacat centre religiós des dels seus orígens faraònics, però també per a les comunitats cristiana i musulmana. Segons el mite d’Osiris, el peix oxirrinc va ingerir el fal·lus d’Osiris en aquesta localitat.

Vista aèria de la basílica

Des de l’aire s’observen els diferents sectors de la Necròpolis Alta: en primer terme, la basílica dedicada a sant Filoxè del sector 24, i a l’esquerra, les tombes saïtes i grecoromanes d’altres sectors. 

Dipòsit votiu d’Osiris de bronze

A la cambra 4 de la tomba 14, es va localitzar un conjunt votiu d’una cinquantena de figuretes d’Osiris de mides diferents, fetes de bronze, que estaven dipositades dins d’un recipient ceràmic.

Fotografia: MAO*

Figuretes del déu Osiris Detall del conjunt d’ofrenes d’Osiris dipositades dins d’una olla a la cambra 4 de la tomba saïta 14.		La deessa Tueris a Oxirrinc Peix oxirrinc de bronze, amb una corona hathòrica al cap. A Per-Medjed, el peix oxirrinc va passar a simbolitzar la deessa Tueris, esposa d’Osiris.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Interpretacions més actuals identifiquen el peix oxirrinc com la representació de la deessa Tueris, una divinitat encarregada de protegir els éssers més vulnerables de la casa: les dones embarassades i els infants. Tot i que generalment se la representa com una femella d’hipopòtam embarassada, a Oxirrinc pren la forma d’un peix. En aquesta nova mirada al mite d’Osiris, la «peix» Tueris actuaria com a protectora del membre del déu Osiris.

Tomba d’incineració amb el loculi i l’ustrinum Detall d’una tomba d’època hel·lenística, amb una urna d’incineració i restes de la cremació d’un individu. A Oxirrinc, els rituals funeraris van anar canviant segons les preferències de cada grup de població.		Vista d’una de les sales de l’eremitori A l’oest de la ciutat grecoromana d’Oxirrinc, es va localitzar un petit eremitori fet de tovot i enlluït amb pintura blanca. Probablement era la cel·la d’un monjo que devia viure al segle vii dC.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Oxirrinc va ser també un dels indrets en què la Sagrada Família es va aturar durant la seva estada a Egipte. El lloc, proper a la tomba d’un home sant musulmà, es coneix com «l’arbre de Maria».

Contracte d’un préstec escrit en papir Aquest papir es va trobar durant la campanya de 1993. Es tracta d’un contracte en forma de carta referent a un préstec monetari. Segons el tipus d’escriptura, es pot datar dels segles v-vi dC.	El déu Osiris, protector d’Oxirrinc Detall d’una de les figuretes d’Osiris de bronze procedents del dipòsit votiu. Porta al cap la corona atef i, a les mans, els ceptres heqat i nekhakha.
Fotografia: MAO*	Fotografia: MAO*

Amb la instauració del cristianisme com a religió oficial, Oxirrinc es va convertir en seu episcopal i s’hi van aixecar nombrosos edificis religiosos. S’han excavat fins a tres cases funeràries i s’hi ha trobat una església funerària i una basílica impressionant. Fora de la ciutat s’ha descobert un petit eremitori i una aula basilical que reflecteix la importància de Pemdjé com a nucli cristià.

Imatge d’un arcàngel La cripta de la gran basílica dedicada a sant Filoxè estava decorada amb pintures. En un dels nínxols es va conservar la imatge d’un arcàngel amb un llibre a la mà.

Fotografia: MAO*

Segles més tard es produí la batalla d’al Bahnasa (641 dC), un episodi clau per a la conquesta de l’Alt Egipte per part de les tropes àrabs. És per això que l’actual al Bahnasa es coneix com «la ciutat dels màrtirs».

Aula basilical del suburbi occidental Un dels edificis més destacables del suburbi occidental és la gran aula basilical. Formada per un espai rectangular de culte, té als laterals un porxo amb enterraments.

Fotografia: MAO*

Però Oxirrinc va ser també, en època grecoromana, una de les metròpolis més grans. Per-Medjed va ser una de les ciutats en què primer es constata la presència d’una comunitat grega, clarament identificada gràcies a la pràctica funerària de la incineració. I, com a ciutat destacada, Oxirrinc va produir una quantitat ingent de papirs que proporcionen informació sobre com era la vida en una ciutat grecoromana: contractes, edictes, invitacions a casaments, necrològiques, cartes, novel·les i altres documents ens ajuden a conèixer els seus habitants.