4.2. El primer volum de la FBM: el Lucreci de Balcells (1923)

De la mateixa manera que el Lucrèce del llatinista francès Alfred Ernout inaugurà la Collection des Universités de France de l’Associació G. Budé, aquest escriptor llatí, autor d’un poema didàctic on s’exposa els fonaments de la física i de la psicologia de tradició epicúria, fou l’escollit per obrir la col·lecció de traduccions catalanes de la FBM. El primer volum, aparegut el març del 1923, comprenia els tres primers llibres (Nr. 76); el segon, que sortí cinc anys més tard, comprenia la resta de llibres (Nr. 77).

(78) Émile Chatelain, Lucretius. Codex Vossianus oblongus phototypice editus, Lugduni Batavorum, Sijthoff, 1908 (Codices Graeci et Latini photographice depicti, XII).		(79) Émile Chatelain, Lucretius. Codex Vossianus Quadratus phototypice editus; praefatus est Aemilius Chatelain, Lugduni Batavorum, Sijthoff, 1913 (Codices Graeci et Latini photographice depicti, XVIII).

És veritat que, especialment en el primer volum, Balcells adopta com a model proper, precisament, el Lucrèce d’Ernout pel que fa a l’edició crítica del text llatí. Ara bé, entre l’aparició del primer volum (1923) i la publicació del segon (1928), Balcells aprofundí els seus treballs de crítica textual en part accedint a nous instruments bibliogràfics. És així que pogué encarregar dos volums facsímils dels dos principals manuscrits carolingis que transmeten el text de Lucreci i que havien estat reproduïts per Émile Chatelain (Nr. 78 i 79): es tracta del manuscrit dit Oblongus (O), és a dir, el ms. Voss. Lat. F 30, i el manuscrit dit Quadratus (Q), és a dir, el ms. Voss. Lat. Q 94, tots dos de la Universitat de Leiden,. Aquests dos facsímils –que jo vaig poder veure encara a la seu històrica de la FBM a Via Laietana– tenien els segells de la UB (senyal inequívoc que foren adquirits per la nostra institució). Ara fa poc, gràcies al llegat de la biblioteca de Cambó, aquestes dues obres han estat restituïts a la Universitat de Barcelona.