Amb motiu de la celebració el 28 de juny del Dia Internacional de l’alliberament LGTBIQ+, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica en format físic i virtual amb fons provinents dels CRAI Biblioteca de Dret, Campus Mundet i Lletres, que recorden l’efemèride.
Complementa l’exposició el text de Verónica Yazmín García Morales, professora de Dret Administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i codirectora del Màster en Polítiques de Seguretat Global: Prevenció de l'Extremisme Violent.
“La protecció jurídica dels drets de les persones LGTBIQ+ és cabdal en una societat democràtica. En l’actualitat, encara hi ha lleis que prohibeixen i penalitzen les relacions homosexuals (fins a setanta-set països arreu del món, d’acord amb les Nacions Unides). En un context democràtic, l’ordenament jurídic, des de l’àmbit internacional fins a les ordenances municipals, prohibeix i sanciona la discriminació i la violència contra les persones per l’orientació sexual, la identitat de gènere i l’expressió de gènere. A tall d’exemple, es pot citar la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia de Catalunya. El discurs d’odi contra les persones LGTBIQ+ és una de les manifestacions de discriminació directa que, fins i tot, pot constituir un discurs d’odi punible (article 510 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal).
El discurs d’odi LGTBIQ+ fòbic és, en tot cas, una vulneració dels drets humans que, mitjançant estereotips negatius, estigmatitza, humilia, menysprea, assetja, exclou i, en definitiva, nega la igual llibertat de lesbianes, gais, transgèneres, transsexuals, bisexuals, intersexuals, queers i altres identitats per participar en la vida social, econòmica, cultural i política.
Els drets a la igualtat i a no sofrir discriminació són drets fonamentals de les persones LGTBIQ+ que vinculen tant els poders públics com els particulars. Aquests drets garanteixen que les persones LGTBIQ+ despleguin un projecte vital propi, amb dignitat i autonomia, en què l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere no les col·loqui en una situació de desavantatge en la feina, l’educació, la salut, la cultura, la família, l’esport, la política, l’accés a l’habitatge i els serveis públics, etc. (articles 9 i 14 de la Constitució espanyola).
En els estudis de dret, és fonamental incorporar la perspectiva de la diversitat i l’impacte social de les normes. És primordial visibilitzar el règim jurídic dels drets LGTBIQ+, consolidar-lo mitjançant les reivindicacions dels moviments socials i aprofundir sobre com vincula tot l’àmbit d’actuació del legislador, els jutges i les administracions públiques, sense oblidar-nos de la rellevància que té per a la convivència en una societat democràtica (article 10.1 de la Constitució espanyola).”
Verónica Yazmín García Morales
Podeu visitar l’exposició fins al 5 de juliol a la planta 0 del CRAI Biblioteca de Dret o bé fer-ho en format virtual.