Memorial Democràtic

El passat mes d’agost es van complir 135 anys de la fundació de la Unió General de Treballadors (UGT), un dels sindicats majoritaris de l’Estat espanyol.

Concretament, va ser un 12 d’agost de 1888 a la ciutat de Barcelona. El principal fundador fou Pablo Iglesias, (1850 -1925), dirigent socialista espanyol, fundador també del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

En el marc dels actes de commemoració d’aquest 135è aniversari de la UGT, el passat mes de setembre es va inaugurar, a l’Espai 1888 de la seu del sindicat a Barcelona, l’exposició permanent sobre la història de l’organització.

El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, i el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, van ser els encarregats d’inaugurar la mostra. A l’acte hi va participar també una representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Aquest nou espai inclou l’exposició permanent sobre la història de l’organització, comissariada per l’historiador Antonio Rodríguez, sota la direcció i revisió històrica de Josep Antoni Pozo. Un espai que pretén retre homenatge a la llarga història del sindicat i recuperar la memòria històrica de la lluita dels treballadors per als drets laborals.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit força material per aquesta mostra que prové tant de la biblioteca (llibres, fulletons i revistes) com de l‘arxiu (cartells, documentació, material divers, etc.).

Aquí en teniu uns quants exemples.

Des de finals de setembre es pot visitar l’exposició Ni Déu, Ni Estat, Ni Patró. L’anarquisme a la Catalunya contemporània a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

La inauguració va comptar amb la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i els historiadors Tono Vizcaino i Miguel Garau com a comissaris de la mostra.

L’exposició proposa una aproximació a l’anarquisme, un dels moviments socials més importants en la Catalunya contemporània, resseguint la seva influència en els seus diferents vessants, des del sindicalisme fins a la cultura i l’educació, passant per l’economia i l’organització sociopolítica. I ho fa des dels seus inicis fins a l’actualitat, amb l’objectiu de refer i divulgar tota aquesta memòria col·lectiva, truncada especialment per la dictadura franquista.

Tot i la noblesa i les raons objectives de les aspiracions de la militància anarquista, la violència política va contaminar aquesta ideologia que es reclamava antimilitarista i de llinatge humanista. Això explica, també, per què històricament ha estat combatuda feroçment fins que se n’ha distorsionat la percepció en l’imaginari col·lectiu del país.

Segons Jordi Font, l’exposició pretén trencar tòpics i presentar l’anarquisme més enllà de les visions esbiaixades que s’han centrat sovint en la violència. Així mateix, es reconeix la importància del llegat històric de figures molt destacades del moviment, com Salvador Seguí, Federica Montseny o Quico Sabaté.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per aquesta mostra que inclou adhesius, cartells i revistes. Aprofitem per recordar-vos que als nostres fons hi ha nombrosa documentació relacionada amb la matèria.

No us perdeu aquesta mostra que té, a més, l’al·licient de què és la darrera exposició que el Memorial Democràtic exhibeix a l’actual emplaçament ubicat al barri del Raval, abans del trasllat al nou edifici a la plaça Sant Jaume previst per al 2025.

L’entrada és gratuïta i la podeu visitar fins al 18 de gener de 2024.

Des del passat mes de novembre podeu visitar, a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la mostra que porta per títol La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya.

Comissariada per Narcís Selles, filòleg i doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’exposició repassa els artistes i moviments artístics i culturals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, des de la perspectiva de la imatge impresa: gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de discos, entre d’altres. Es posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Les imatges aplegades tenen en comú el fet que van prendre forma mitjançant la impressió gràfica. Aquest fet va ser decisiu per afavorir-ne la seva popularitat.

La cinquantena d’obres reproduïdes a l’exposició corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, però també incorpora algunes de les propostes més interessants generades en altres zones com el País Valencià o les Illes Balears, que van tenir una repercussió notable en el conjunt del territori.

La mostra s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de les imatges de nombrosos cartells com alguns dels que podeu veure aquí. També amb la portada del mes de gener de 1968 de la publicació A colps… : revista de los estudiantes de Filosofia y Letras de Valencia, revista clandestina editada pel Sindicat d’Estudiants de la Universitat de València.

En paral·lel a l’exposició, s’ha publicat un llibre amb el mateix títol, a càrrec del comissari de l’exposició, que analitza i valora aquesta producció visual. El teniu a la vostra disposició al catàleg del CRAI de la UB.

El Memorial Democràtic en col·laboració amb l’Escola Massana: Centre d’Art i Disseny ha publicat un vídeo amb motiu de l’exposició, el podeu veure’l aquí. Us el recomanem!

L'exposició es pot visitar fins l’1 de juny de 2022.

Des del mes de juliol es pot visitar al Memorial Democràtic, una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

El moment més àlgid d’aquells projectes es concretaren en la proclamació de la Segona República. La Guerra Civil i el posterior exili provocaren la crisis d’aquells moviments, els quals entraren a la Transició molt afeblits i dividits. No ha estat fins els darrers anys que novament la ciutadania ha vist com les propostes republicanes tornaven  a agafar força i es presentaven com una alternativa als projectes nascuts durant els anys de la transició a la democràcia.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys. Proposa una exhaustiva repassada per aquest període històric tot centrant-se a mostrar en imatges quins foren els principals projectes republicans catalans i els seus principals protagonistes.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

La mostra es pot visitar fins al 31 de desembre de 2021.

Amb motiu del 50è aniversari de la mort d' Amparo Poch y Gascón (Saragossa, 15 d'octubre de 1902 - Tolosa de Llenguadoc, 15 d'abril de 1968) l'Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic van organitzar conjuntament l'exposició Amparo Poch y Gascón, el compromís d’una dona lliure, comissariada per Antonina Rodrigo, usuària i bona amiga de la Biblioteca a més de ser la biògrafa d'aquesta metgessa, periodista i anarcofeminista, fundadora de Mujeres Libres.

Amparo Poch, nascuda en el si d'una família modesta va iniciar, per indicació paterna, els estudis de Magisteri l'any 1917 però més tard cursà Medicina, que era la seva autèntica vocació, i es llicencià la universitat de Saragossa l'any 1929 amb el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dues dones i 97 homes. S'especialitzà en puericultura. Atès l'elevat índex de mortalitat infantil, el desconeixement de nocions bàsiques d'higiene i la proliferació de malalties venèries, especialment entre la classe obrera, s'interessà pel control de la natalitat i l'educació sanitària de les dones.

També desenvolupà una important tasca divulgadora, fent conferències en ateneus obrers i societats culturals o escrivint articles en revistes com ara Tierra y Libertat o Generación Consciente. Va publicar diverses obres com ara : La Vida sexual de la mujer : pubertad, noviazgo, matrimonio, Niño, etc., en les que defensà la igualtat entre dones i homes, les unions lliures i el divorci. Dona compromesa i militant amb els desafiaments del seu temps, va fundar amb Mercè Comaposada i Guillén i Lucía Sánchez Saornil, l'organització anarcosindicalista Mujeres Libres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va col·laborar amb aquesta exposició amb la reproducció de diversos cartells, com ara:

• El Casal de la Dona Treballadora desarrolla el siguiente plan de trabajo para la capacitación inmediata de la mujer ...
• Semana del Niño : 1 al 7 enero 1938

Donat l'interès que va despertar la mostra i per tal de donar-li continuïtat, s'han elaborat uns plafons que permeten fer-la itinerant, vegeu-ne el resultat (9 plafons).

Inaugurada al Memorial Democràtic de Barcelona l'exposició Víctimes (1936-1945)  comissariada per l'usuari i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República Jordi Barra.

Segons les paraules dels organitzadors "En la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències. L’exposició (...) proposa conèixer episodis tràgics del conflicte com ara els morts, la vida a la rereguarda, la persecució religiosa, la destrucció del patrimoni, els ferits, els bombardejos, els refugiats, els camps de concentració, l’exili, la repressió judicial i les fosses; però també mostra aspectes encoratjadors, com ara les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides.

La reflexió es porta a terme a través d’objectes, d’imatges i sobretot de la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat de manera entenedora.

El mapa ens permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza. Junts, objectes i mapes, dialoguen i ens apropen a una visió material/palpable (micro) i mental/conceptual (macro). L’objecte testimonia, revela i inicia un relat. El mapa enquadra i situa, és el relat en la seva totalitat".

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat doblement present en la gestació d'aquesta mostra, per una part col·laborant en el procés de documentació i en la selecció dels materials exposats com ara el cartell  Divisió sanitària de Catalunya / Conselleria de Sanitat. Generalitat de Catalunya i diverses imatges de l'Arxiu Gràfic que es poden veure al llarg del recorregut i per una altra part a través del SIDBRINT, portal sobre les Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona, que ha aportat informació sobre les víctimes entre els voluntaris internacionals.

L'exposició es pot visitar fins al 28 de Febrer de 2019.

Us recomanem que consulteu els horaris d'obertura del Memorial Democràtic abans d'anar-hi.

Une Catalogne Indépendante? Geopolítica i Guerra Civil (1936-1939) és una exposició produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per Arnau González i Vilalta.

La mostra explica com, en un moment determinat de la Guerra Civil, alguns països europeus van creure que Catalunya proclamaria la independència. Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d’una república catalana independent.

Els diplomàtics van expressar aquesta idea desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, Hitler, al govern francès o al Foreign Office britànic. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s’acomplia una possibilitat que els semblava evident.

La resposta cal buscar-la en la realitat complexa d’una Catalunya en guerra dominada pels anarquistes. Catalunya era gairebé independent de facto i havia sobrepassat les atribucions l’Estatut del 32. Alhora estava en pugna amb el govern republicà de l’Estat i els governants catalans no van voler o no es van atrevir a anar més enllà.

La nova exposició del Memorial Democràtic és una proposta per descobrir una suma sorprenent de circumstàncies que marcaren la nostra història. Ho fa a partir de l’estudi de la visió dels diplomàtics i periodistes de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica i la Creu Roja Internacional.

Com va anunciar fa pocs dies el CRAI Biblioteca de Dret (vegeu notícia del 9/9/2017), el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també hi ha col·laborat amb la cessió de diversos cartells com ara:

CNT-FAI. 20 noviembre 1936: ¿te acuerdas de esta fecha compañero? 

Defensar Madrid és defensar Catalunya ,

[Sobre la llibertat a Catalunya]

L’exposició es complementa amb l’edició d’un llibre coordinat pel mateix Arnau Gonzàlez i Vilalta, on hi participen també el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal; el catedràtic de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic, Xosé Manoel Núñez Seixas; el degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Sánchez Cervelló i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Puigsech.

La mostra es pot visitar fins al 2 de març de 2018. 

Horaris: de dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 18.30 h / dissabtes: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h / diumenges: de 10 a 14 h

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha inaugurat, el 14 de setembre, l’exposició Une Catalogne Indépendante? Geopolítica i Guerra Civil (1936-1939) amb la col·laboració del CRAI Biblioteca de Dret.

La mostra tracta de com, al llarg de la Guerra Civil, tant els ministeris d’afers exteriors europeus i americans com la premsa internacional, van creure que Catalunya proclamaria la independència. Aquesta possibilitat va ser considerada després de 1917-1919 en el context del moviment de fronteres que va tenir lloc en aquella època

Entre els objectes de l’exposició s'hi pot veure la publicació del CRAI Biblioteca de Dret Dictionnaire diplomatique / publié sous la direction de A.-F. Frangulis. Paris : Académie diplomatique internationale, [193-?].

L’exposició es pot visitar fins al 2 de març de 2018.