Beneficència i Assistència social

Inici

Beneficència i Assistència Social

"Amb el canvi de segle i l'adveniment de la Mancomunitat a Catalunya es produeix també un canvi qualitatiu principalment, però també quantitatiu, en la manera d'entendre i practicar la Beneficència, per part dels organismes oficials. Si bé no es produí explícitament un canvi de nom, i la Mancomunitat continuà utilitzant el terme Beneficència en el seu organigrama sí que es nota implícitament una progressiva transformació de les mentalitats dels polítics envers aquesta qüestió.

Tanmateix, és evident la diferència existent entre la Beneficència romàntica del segle XIX i l a Beneficència noucentista del segle XX. La Beneficència clàssica, basada en la caritat pública o privada i caracteritzada per l'espontaneïtat - o improvisació-, l'ajut esporàdic i les atencions puntuals, es converteix en Assistència Social, basada en uns serveis públics, i caracteritzada per la planificació, la solidaritat i l'atenció globalitzant dels problemes.

Per als noucentistes, la Beneficència ja no era una qüestió individual o un afer marginal de les corporacions públiques; es converteix en una qüestió d'urbanitat, en un exercici de civilitat, en un servei de ciutadania. Així queda expressat en la làpida de marbre a l'edifici de la Maternitat Provincial de Barcelona, descoberta el dia de la inauguració, l'any 1923:
"Sota el nom d'Enrich Prat de la Riba ha estat bastit aquest pavelló per acord de la Junta de Govern de la Casa de Caritat i Maternitat de Barcelona, en homenatge a la memòria del patrici que enlairà la beneficència al servei de ciutadania dins la nova figuració de Catalunya".

Per entendre la importància i l'abast que el mot ciutat i el seu derivat ciutadania tenia per als noucentistes, ens servirem de la definició que en dona als "Annals de Medicina", el Dr. R. Pla i Armengol:
"Catalunya-ciutat, ço és, que tot lo que la ciutat en cultura, benestar, aptituds, fortalesa, germanor, etc.,dóna de bo als homes, se fassi arribar a tots els catalans".

Amb aquest esperit de modernitat, globalitat i catalanitat, cal analitzar tota l'obra pensada i encetada per la Mancomunitat, en tots els àmbits de la vida pública."

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

Assistència als dements

A: Fuster J. L’assistència psiquiàtrica
a Catalunya. Una perspectiva històrica.

"Ja la Mancomunitat de Catalunya, presidida pel inoblidable patrici Prat de la Riba, s'havia preocupat, des dels primers moments de la seva actuació governamental, de millorar l'assistència dels malalts mentals per tal com havia comprès la importància social de l'afer. I així encomana al Dr. Martí i Julia -l'any 1914-, un projecte d'organització dels serveis després d'haver aprovat, el mes de maig, les bases generals per a tota la terra catalana.

La primera i segona fan referència a la incorporació d'aquells serveis a la Mancomunitat i les següents deien:
«Base 3a.: Els malalts mentals, amb la certificació d'un metge, expressant el caràcter de l'afecció, seran admesos en la Clínica de Psiquiatria o Asil d'Observació que s'acordi d'instituir com a Clínica de tractament de psicòpates aguts i oficina d'observació, classificació i distribució dels demés. Amb el certificat del Director, i prevists els requisits legals vigents, el malalt, ja observat, serà admès en la secció corresponent de les institucions manicomials.
Base 4a.: El tractament i vigilància dels alienats s'efectuarà en els establiments següents:

1. Els aguts, en la Clínica de Psiquiatria o Asil d'observació.
2. Els qui siguin capaços de treballar, en la Colònia Agrícola.
3. Els qui presentin formes senils de demència, en un o més pavellons, que poden radicar en la Colònia Agrícola o en el Manicomi general.
4. Els deficients que siguin educables, en una secció medicopedagògica, de règim especial, en el cas d'estar compresa en el Manicomi general o en la Colònia Agrícola.
5. Els altres, en el Manicomi general, en seccions o pavellons adequats segons el sexe i segons siguin agitats, semi-agitats, idiotes, pacífics o criminals.

Base 5a.: En aquests establiments podran fer pràctiques, realitzar investigacions, els alumnes aprovats en la Facultat de Medicina, en les condicions que fixarà en el seu dia el Consell Permanent.»

Tot seguit foren aprovades les bases generals, la Mancomunitat, seguint les orientacions de Prat de la Riba, considera necessari de consultar els tècnics per portar endavant l'obra. Reberen aquest encàrrec els Drs. Martí i Julia, Alzina-Melis i Busquets-Teixidor, que lliuraren unes memòries amb el corresponent estudi, que donaren lloc a una ponència i a un acord del consell permanent el juliol de 1915, en que es convoca un concurs per l'adquisició de terrenys emplaçats dins els termes municipals de Barcelona, Sarrià i Esplugues."

Fuster J. L’assistència psiquiàtrica a Catalunya. Una perspectiva històrica. Barcelona: Espaxs, 1999.

Estadístiques Manicomis. 1922
A Mancomunitat: l'obra realitzada

"Els boigs es trobaven en una situació peculiar. Segons la llei, era l'Estat qui en prenia cura; però a la pràctica, les Diputacions provincials eren les que feien alguna cosa: pagar les estades dels alienats en manicomis particulars. La majoria d'aquests centres deixaven bastant que desitjar, tant en la construcció dels edificis com en el tracte que es prodigava als asilats. Generalment eren magatzems de boigs, sense cap esforç seriós per guarir-los. Els boigs constituïen una nosa i una càrrega econòmica, tant pels familiars com per a les institucions públiques.

L'esperit inquiet i modern d'en Prat de la Riba, no podia compaginar ni consentir aquesta situació degradant i incivil en una Catalunya culta, pròspera i ordenada.

L'any 1911, es publica una extensa memòria de la Diputació de Barcelona, on s'analitzava la situació en què es trobava el Servei de Dements i les millores que serien necessàries, Documentos referentes al Servicio de Dementes pobres de la Provincia (Barcelona, Diputación Provincial, 1911)."

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

La Casa de la Maternitat

Casa Maternitat de Barcelona. Projecte
A Zariquiey R. Memoria

Casa Caritat de Barcelona
A Mancomunitat: l'obra realitzada

Casa Maternitat de Barcelona. Sales
A Mancomunitat: l'obra realitzada

"L'obra més representativa d'aquest període i d'aquesta voluntat de canvi fou la Institució Maternal Catalana. La seva gestació fou de 10 anys i s'allargà a través de tot el període d'existència de la Mancomunitat (1913-1923). La idea és d'en Prat de la Riba i el desenvolupament del Dr. Miquel A. Fargas, catedràtic de Ginecologia a la Facultat de Medicina. Fou Fargas (com l'any 1911 amb la creació de l'Institut de Ciències) el conseller o assessor tècnic, que amb la seva credibilitat política i relleu professional, assentà les bases del projecte.

La Institució Maternal Catalana, fruit d'una visió avançada i innovadora de la medicina social, era un projecte d'ampla volada a realitzar per etapes que pretenia vestir tot un sistema català d'assistència materno-infantil, integrant els aspectes de la Protecció, la Promoció i l'Assistència sanitària, junt amb la formació dels professionals i la recerca científica aplicada. Es pretenia crear una xarxa assistencial a tot Catalunya, formada per Dispensaris als barris i poblacions, amb una maternitat a cada capital de província i un Centre referencial a Barcelona. Tenim, doncs, ja clarament dibuixats els tres nivells de l'assistència de tipus modern: el primari amb els dispensaris, el secundari amb les maternitats i el terciari amb l'hospital especialitzat. Volia constituir un sistema integral i integrat d'atencions mèdico-socials per a les mares i els infants.

En aquest context, la Casa Maternal Catalana constituïa l'hospital especialitzat o de tercer nivell, el centre de referència i atenció de les grans distòcies. Equipat amb utillatge i personal capacitat per resoldre tota la patologia materno-infantil, esdevenia apte per a la docència a tots els nivells (metges, infermeres, llevadores, cuidadores d'infants, puericultores , etc.) i per a la investigació.
Cal assenyalar l'empenta i atenció prestades a l'assistència infantil, conseqüència de les reformes d'en Fargas, que permeteren la incorporació d'un gran pediatra, el Dr. Joan Casasayas, que organitzà modèlicament l'atenció als infants i realitzà una meritòria tasca científica.

El conjunt d'edificis de la Institució Maternal Catalana constitueix un dels exponents més destacats de l'arquitectura civil noucentista, amb l'harmònica compenetració dels edificis i els jardins mediterranis, fent la síntesi postulada per la ideologia noucentista entre el camp i la ciutat, entre el món rural i l'urbà."

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

Cases Misericòrdia de Lleida i Tarragona. / Estadístiques Cases de Misericòrdia. 1922.
A Mancomunitat: l'obra realitzada.

La Comissió d’Educació General

"L'Institut d'Educació General fou concebut com a entitat autònoma de formació higiènica, cívica i moral d'adults. Va ser fundat el maig de 1914 per Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, quan aquesta s'acabava de constituir. Durant els cinc anys següents la nova entitat resta sense funcionar.

El maig de 1918, Eugeni d'Ors, director general d'Instrucció Publica de la Mancomunitat, n'assumí la direcció i proposa la designació d'una Comissió d'Educació General amb vuit figures representatives dels orfeons, dels ateneus, del cooperativisme, de les associacions professionals d'assalariats, dels serveis sanitaris, del periodisme social i de la promoció de l'escola catalana. També s'encarrega a Ramon Rucabado la presentació d'un programa d'actuació. La Comissió no es constituí fins a un any després.

El 1920 Jaume Bofill i Mates substituí Eugeni d'Ors al front de la Comissió i en foren designats dos vocals més. Els secretaris executius de la Comissió foren, successivament, Joan Crexells, Heladi Horns i Lluis Bertran i Pijoan.

Entre els programes de la Comissió destaquen les conferències populars. Entre finals de 1921 i finals de 1923 se'n donaren 203 a 76 poblacions amb 71.120 oients en total. Només set de les conferències es donaren a la ciutat de Barcelona. Els dos blocs temàtics principals van ser el d'història de Catalunya i l'higiènicosanitari.

Entre els altres programes destaquen la campanya contra les mosques i la de defensa dels ocells beneficiosos. L'Institut d 'Educació General seguia el model de la Societat de Conferències Populars de França i de l'extensió universitària britànica. Es trobava a mig camí entre el tipus de l'antiga societat econòmica d'amics del país, procedent del vuit-cents, i el futur Comissariat de Propaganda de la Generalitat dels temps de la Guerra Civil de 1936-1939."

Balcells A. L’Institut d’Educació General de Prat de la Riba. Higiene i Civisme (1914-1923). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics ; 2010 (21): 9-41.

La Biblioteca Minerva i els Cicles de Conferències Populars

"El febrer de 1920 el President de la Mancomunitat delegava la presidència de la Comissió d'Educació General en el Conseller Sr. Jaume Bofill i Mates, al temps que reestructurava novament la Comissió, quedant reduïda a dos vocals: els Drs. Lluís Carreras i Jesús M. Bellido.

En aquesta tercera etapa és quan realment la comissió treballa seriosament i es veuen els primers resultats pràctics de la seva obra. Aquesta es manifesta bàsicament a través de dues accions educatives:

1. El Servei de Conferències Populars. Els media audio-visuals foren emprats conjuntament molt sovint per il•lustrar el públic assistent a les conferències, amb la finalitat de fer més planera l'explicació o d'augmentar l'impacte.

   Per valorar la repercussió de les Conferències i la seva influència en les actituds de la vida diària, cal recollir aquesta informació apareguda a la premsa de Girona:

   "El cicle de Conferències sobre Higiene i Sanitat que ha organitzat V.E. d'acord amb la Comissió d'Educació General de la Mancomunitat de Catalunya, ha derivat una serie d'ensenyances, ha fet tan obirador i paorós el problema sanitari de Girona, que imposa amb tota urgència d'aplicar-hi remei eficaç, ja que, de no fer-ho, determina responsabilitats gravísimes pels que tenen en ses mans el govern de la ciutat"

   D'entre els mitjans visuals emprats per a l'educació sanitària mencionarem:

   • Els cartells o pasquins per enganxar a les parets, d'una alta qualitat gràfica i educativa, com els elaborats per Ramon Casas o els cartells en forma de bans del Servei Tècnic del Paludisme i altres de les diferents seccions o programes de lluita.
   • Fulletes volants impreses amb l'esquema de la multiplicació de les mosques i amb màximes contra les mosques, elaborades pel Laboratori Provincial d'Higiene.
2. La Biblioteca Minerva, sèrie de coneixement indispensables. Se n'editarem 35 volums, 6 dels quals tractaren temes sanitaris de manera senzilla i entenedora i amb un vessant pràctic. Tingué una gran acceptació i difusió."

Sabaté i Casellas F [Tesi doctoral]. Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Universitat de Barcelona, 1992.

Inici