CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa un temps la Fundació AGFITEL va sol·licitar el suport del CRAI de la Universitat de Barcelona per a un projecte que ha rebut el nom de "Robert Capa y la casa de Peironcely".

Es tracta de protegir el lloc on el fotògraf Robert Capa va fer algunes de les seves fotografies més conegudes en les quals per primera vegada apareixen els nens com a víctimes dels efectes de la guerra i que va publicar a la revista francesa Regards el 10 de desembre de 1936, en un article titulat "La capital crucificada". Les imatges van donar la volta al món al ser publicades també a la revista alemanya Zürcher illustrierte i a la nord-americana Life.

Aquest espai està al barri madrileny de Vallecas, concretament al carrer de Peironcely número 10 i s'ha iniciat una campanya dirigida a la Dirección General de Patrimonio de la Comunitat de Madrid per tal de que aquest espai quedi protegit i convertir-lo en Bé d'Interès Cultural. Avui en dia continua acollint diverses famílies molt humils.

Algunes de les institucions i persones que també donen suport a aquesta iniciativa són: International Center of Photography (Nova York), Fundación Francisco Largo Caballero, Fundación Cultura de Paz, Asociación de la Memoria Social y Democràtica de España, Casa de Velázquez, Federico Mayor Zaragoza, Nigel Townson i Almudena Grandes, entre d'altres.

Els desitgem la millor de les sorts per aquesta iniciativa.

Dins la programació dels actes de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017, l'Associació Mandrília, amb col·laboració de l'Ajuntament de Reus i un seguit d'entitats de la ciutat, han preparat un Festival de Memòria i Recreació Històrica per als dies 12 a 16 de juliol.

Amb el títol de Reus 1937 aquest festival comptarà amb exposicions als carrers, reconstruccions de fets i espais històrics, xerrades, actes i espectacles, entre moltes altres activitats. L'objectiu del projecte no és altre que conscienciar la gent i crear espais d'empatia. Durant els dos anys de bombardejos, la capital del Baix Camp es va haver d'organitzar per pal·liar els efectes destructius de les bombes, una època molt poc coneguda i de gran interès històric i humà.

És un projecte que pretén, també, retre homenatge als reusencs i reusenques que van patir la tragèdia de la Guerra Civil i que es van organitzar per fer-ho el menys dur possible.

A una de les exposicions s'hi inclouen cartells del nostre fons com ara:

• Por la victoria ... es necesario ser implacables con la Quinta columna editat per Socorro Rojo España
• ¡Guerra a muerte! redoblemos nuestro esfuerzo para destruir totalmente a la "quinta columna", de esta forma ayudaremos a nuestros combatientes de Socorro Rojo Internacional
• Força de penetració de les bombes d'aviació del Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

Si teniu oportunitat no deixeu de fer-hi una visita! És una bona opció per aquest temps d'estiu!

En els darrers anys el CRAI de la Universitat de Barcelona a través de Biblioteca del Pavelló de la República ha signat diversos convenis de col·laboració amb Grups de Recerca oficials de diverses universitats catalanes.

En aquesta ocasió es tracta del Grup de Recerca en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i s’ha signat a petició del seu investigador principal el professor Jaume Guillamet Lloveras.

El seu àmbit de treball és l’estudi de les postures polítiques del període entre 1977 i 1982 a la premsa satírica espanyola i en el nostre cas se centrarà principalment a les revistes Por Favor, El Papus i El Jueves, de les quals el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposa de col·leccions molt completes.

Gràcies a aquest conveni el Grup de Recerca gaudirà de facilitats a l’hora de la consulta i la reproducció d’aquestes publicacions i el CRAI de la Universitat de Barcelona constarà en totes les seves publicacions com a institució col·laboradora.

La Fundació Jacint Verdaguer commemora enguany els 50 anys de la inauguració de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Entre els actes de celebració d'aquest aniversari la Fundació, conjuntament amb la Xarxa de Museus de Catalunya, ha preparat una exposició itinerant que porta per títol Verdaguer segrestat. L'apoderament del mite durant el franquisme.

La mostra neix de la necessitat de conèixer el tractament que va tenir la figura del poeta Jacint Verdaguer durant el franquisme i a partir d’articles periodístics, imatges, enregistraments i correspondència es va descobrint com el poeta va ser instrumentalitzat pel franquisme.

També es donen les claus per interpretar com i per què la societat de l’època va ser capaç de recuperar el projecte d’obrir una Casa Museu que havia estat estroncat per la Guerra Civil i ens planteja preguntes com:

-Per què Folgueroles era objectiu militar pels nacionals?

-Per què Verdaguer va ser mirall i model pels intel·lectuals que vivien a l’exili i al mateix temps era motiu de culte pel franquistes que promovien celebracions i actes amb grans obres simfòniques com L’Atlàntida i Canigó.

L'exposició es va inaugurar el 19 de maig a la seu de la Fundació a Folgueroles i es pot visitar fins a finals del mes d'agost en horari de matins de 10 a 14 h. A partir del mes de setembre es podrà visitar al MUHBA Vil·la Joana.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha facilitat la reproducció de nombrós material especialment publicacions periòdiques editades a l'exili, com ara:

• La Nova Catalunya : portaveu del Casal Català de L'Havana,
• Noticiari Català (Santiago de Xile)
• Catalunya: revista d'informació i expansió catalana (Buenos Aires)

El passat 10 de maig de 2016, el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que s'ha catalogat i inventariat i ja pot ser consultat al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

El professor Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociologia de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976).

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1. Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970.
2. Textos diversos de diferents autors.
3. Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment enviessin la majoria a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.
4. Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors pel mateix Abellán.
5. Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.
6. Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.

Pel que fa a les monografies i publicacions periòdiques, una gran part del total han quedat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República però també se n'han derivat un bon nombre al CRAI Biblioteca de Lletres i en menor quantitat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

El 15 de juny d'enguany ha fet 40 anys de la celebració de les primeres eleccions celebrades a l'estat espanyol després de 37 anys de dictadura franquista.

L’aprovació de la Ley para la Reforma Política l’any 1976 encetà el camí cap a les Corts Constituents. Les eleccions del 15 de juny de 1977 no es van celebrar en un context plenament democràtic i van patir destacades mancances:  els partits d’extrema esquerra no hi van concórrer en no estar legalitzats, no pogueren votar els joves menors de 21 anys, es detectaren errades al cens electoral, etc. Malgrat això, el resultat fou determinant, especialment a Catalunya, per impulsar la democratització de l’Estat a través d’una nova Constitució, una reestructuració de l’Estat (autonomies) i una política de consens entre el Govern i les forces polítiques antifranquistes.

Mentre a la resta de l’Estat la UCD resultava guanyadora amb més del 47% dels vots, a Catalunya es configurava un sistema de partits diferent pel triomf dels Socialistes de Catalunya, seguits del PSUC i el Pacte Democràtic.

Els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodien gran quantitat de material (llibres, publicacions periòdiques, material d'arxiu, cartells, adhesius i material divers) relacionats amb les eleccions del 15 de juny de 1977.

Ens afegim a la commemoració dels 40è aniversari de la seva celebració amb aquesta mostra de la nostra col·lecció d'adhesius i cartells.

Un any més, els responsables del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, han sol·licitat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República l'organització de cinc sessions de formació dirigides a la totalitat d'estudiants dels sis grups de 1er. de Grau de Geografia i Història.

Els professors Jordi Ibarz, Àngels Solà, Oriol Dueñas i Gemma Torrres són els responsables dels sis grups, tres de matí i tres de tarda. Les tres primeres sessions es van celebrar el passat dia 25 de maig i les dues restants el 26 de maig.

El propòsit d'aquestes sessions és doble, per una part donar a conèixer als estudiants les eines i els fons que el CRAI de la UB posa a la seva disposició i, per l'altra, presentar el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, en el seu doble vessant de biblioteca i arxiu.

Pel que fa a la primera part, força breu, la presentació s'organitza com un recordatori del que els estudiants aprenen a les sessions que el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història prepara a principi de curs. Es fa un repàs de la consulta al catàleg, de l'obtenció de documents via PUC i Préstec Interbibliotecari i s'introdueixen els serveis i continguts que els poden ser més útils, com per exemple: Recercador+, Mendeley, RACO, ARCA, Dialnet, Memòria Digital de Catalunya, etc.

A continuació, i com a part central de la sessió, s'explica la tipologia del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: monografies, publicacions periòdiques, cartells, adhesius, segells, etc. i es fa especial atenció a l'arxiu, que per a la gran majoria d'estudiants és un món completament desconegut. Partint de les possible necessitats a l'hora d'elaborar un treball: Estic fent una recerca sobre el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, s'explica pas a pas què és un inventari d'arxiu, com consultar-lo, com identificar els documents i com sol·licitar-los. Per acabar, els alumnes han de respondre per escrit unes preguntes relacionades amb tot el que s'ha explicat i lliurar-les al professor corresponent.

Un any més, la resposta dels estudiants ha estat més que positiva. Felicitem els professors del Departament d'Història Contemporània per aquesta iniciativa que, per sisè any consecutiu, ajuda a fer més visible i útil el CRAI de la UB.

L’exposició Montjuïc, 100 anys de cartellisme presenta els esdeveniments més significatius que han tingut lloc a la muntanya de Montjuïc, des del segle XX fins avui, a través dels cartells més emblemàtics i els artistes que els han realitzat.

La muntanya de Montjuïc ha estat testimoni i ressò de les grans transformacions que han anat configurant la ciutat de Barcelona. El comissari de l’exposició, Sebastià Duatis, ha seleccionat una vuitantena de cartells que conformen un segle d’esdeveniments a la muntanya. La selecció ha seguit els criteris que mostren les obres, corrents i autors més representatius del segle XX lligats a l’evolució del concepte i sentiment vers la muntanya.

L’exposició repassa el llenguatge gràfic d’un segle a través de l’exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l’oci a la muntanya, l’esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals i les exposicions d’avui en dia. Un mosaic de corrents artístiques de la mà de pintors i dissenyadors més significatius del país, des dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals, a membres de Grafistes FAD i artistes actuals.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció de diversos cartells, com ara:  2ª Exposició de ràdio, cinema sonor, fono, discos i fotografia : 22 octubre a 6 novembre 1932 Barcelona; Diada de la Joventut : dia 21 de març a les 3 de la tarda a l'Estadi : gran festival militar esportiu : gran matx internacional... i alguns d'altres.

La mostra es pot visitar fins al 30 d'agost de 2017, consulteu horaris i preus.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de Sergi Puyó i Paretas una important col·lecció relacionada amb el Camp de Concentració de Mauthausen (Àustria).

Als voltants de l’any 2003, Sergi Puyó i Paretas va començar a treballar en una aproximació biogràfica del seu oncle, Sadurní Puyó i Martínez (1910-1969), presoner i supervivent del K.L. Mauthausen. Fruit d’aquella recerca és el treball Satur : aproximació biogràfica d’en Sadurní Puyó Martínez, 1910-1969.

A mesura que anava aconseguint informació de la Creu Roja Internacional, dels arxius del Govern austríac i de l’administració francesa sobre el seu oncle, va anar comprant postals del camp i records turístics diversos. En adonar-se que al voltant del que representava el KL Mauthausen s’havia creat una indústria del marxandatge important,  va anar adquirint tota mena de materials (fotografies, postals, sobres de carta, segells, etc.) fins a recollir una col·lecció molt interessant, que inclou també bibliografia especialitzada sobre Mauthausen i altres camps de concentració nazis que trobareu al catàleg de la Universitat de Barcelona.

En passar els anys Sergi Puyó ha volgut compartir la seva col·lecció amb tots aquells estudiosos interessats en el tema i n’ha fet donació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Li agraïm també la seva col·laboració en l’elaboració de l’inventari.

El Fons Personal Sergi Puyó i Paretas consta de:

• Postals del camp impreses, evidentment, a partir de 1945; algunes mostren el camp a l’actualitat, altres els diversos espais (crematori, escala de la mort, mur de les lamentacions, porta d’entrada, etc.) durant els anys que va funcionar com a camp de concentració.
• Segells, emesos majoritàriament pel Govern austríac, però també d’Alemanya Democràtica, Polònia  i Luxemburg, per commemorar diferents aniversaris de l’alliberament del camp.
• Fotografies dels memorials erigits a Mauthausen per nombrosos països (Alemanya, Anglaterra, Espanya, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, Iugoslàvia, Polònia, Rússia, Txèquia, etc.) en honor dels deportats morts.
• Sobres de carta il·lustrats amb motius diversos (caricatures de nazis,  fotografies del camp, de Hitler, de Patton Jr., etc.)
• Un segell amb retrat de Hitler emès pel Tercer Reich.
• Guies de visita del camp
• Fotografies originals de diferents indrets del K.L. Mauthausen (entrada principal, crematori, capella, memorials, barracons, etc.) fetes per visitants els anys 1950-1960.
• Pins commemoratius dels presoners
• Per últim, documents de la Primera Guerra Mundial, quan Mauthausen era també un camp de presoners: una postal original de la Creu Roja, un bitllet de 10 hellers, moneda utilitzada al camp de presoners, i tres cartes originals de presoners italians ingressats a Mauthausen.

Podeu consultar al nostre Pinterest les impressionants imatges dels llibres i material d’arxiu donats per Sergi Puyó i Paretas.

Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Carles Fontserè, l'Ajuntament de Porqueres, localitat natal de l'artista, ha organitzat diversos actes i exposicions.

El mes de maig és la celebració de la Festa Major del municipi i per retre homenatge al seu il·lustre ciutadà han elaborat un cartell anunciador de la festa amb una composició de quatre cartells de l'artista, dos dels quals pertanyen al nostre fons.

El consistori va triar les obres Al Front! i L'Enemic engrapa al poble com evitar-ho:voteu Dreta a Catalunya  que podeu trobar al nostre catàleg junt amb dues més que pertanyen a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Al llibret de la festa s'han inclòs fragments dels tres volums de les interessants i extenses les memòries de l'artista.

No es la primera vegada que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb la celebració d'aquest centenari. En un altre post del nostre blog vam informar que la productora de cinema i documentals Films de l’Orient va treballar juntament amb el Centenari Carles Fontserè en un documental i van gravar alguns dels cartells de la nostra col·lecció fets per l’artista.

També vam dedicar un taulell del nostre Pinterest a la totalitat de les obres de l'artista que tenim a la biblioteca.