SABONS I DETERGENTS

La neteja és una aplicació quotidiana de la ciència de superfícies: sabons i detergents són els productes que fan possible la neteja.
Les molècules actives dels sabons i els detergents són els tensioactius. N'hi ha de moltes famílies químiques. Tots tenen un extrem polar afí a l'aigua i un extrem no polar afí a substàncies orgàniques com els greixos. Segons la naturalesa del polar es classifiquen en aniònics, catiònics, no iònics i amfòters.
Els efectes principals dels tensioactius en dissoldre'ls en aigua són:  
- l'adsorció a la superfície provoca la reducció de la tensió superficial de l'aigua
- l’adsorció diferencial dels tensioactius a les superfícies sòlides i als greixos genera l'efecte roll-up, que arrenca els greixos de les superfícies.
- les molècules de tensioactiu a l'aigua formen micel·les i agregats que mantenen els greixos suspesos a l'aigua envoltats de molècules de tensioactiu, i n'eviten la edeposició.

Els primers sabons foren obtinguts a Egipte i a la Grècia clàssica. A l'Edat Mitjana i Moderna s'obtenien sabons a partir d'olis vegetals i àlcalis trets de les cendres de plantes. Foren famosos el sabó de Marsella i el sabó de Castella.
Els primers detergents sintètics es van obtenir a Alemanya als anys 1930, derivats d'alcohols grassos (FEWA-BASF) obtinguts de l'oleoquímica i després de la petroquímica.
Els detergents actuals de la roba o de la vaixella (en pols, en gel o en càpsules) són barreges complexes basades en tensioactius aniònics i no iònics, i molts ingredients complementaris: oxidants, blanquejants òptics, agents antiredeposició, antiespumants, perfums, conservants, enzims i condicionadors de l'aigua. La seva composició es va modificant per atendre els requeriments mediambientals i de seguretat química, i les preferències del consumidor.