Els conceptes de l'àtom cúbic i l'enllaç químic per parell d'electrons compartits varen ser formulats per Gilbert N. Lewis en el seu article de 1916 titulat "The Atom and the Molecule", i amb ells connectava les dues teories extremes de l'enllaç:  iònica (teoria dualística) i covalent (teoria de valència). Les idees de Lewis varen ser reformulades i desenvolupades amb éxit per Irving Langmuir, donada la seva capacitat comunicativa, en les presentacions en congressos i reunions científiques i va inventar termes com "enllaç covalent" o la "llei de l'octet" com queda reflexat en el seu treball de 1919 "The arrangement of electrons in atoms and molecules".
Prova de la popularització d'aquestes idees es troba en el llibre de text d'Edward W. Washburn " An introduction to the principles of physical chemistry from the standpoint of modern atomistics and thermodynamics : a course of instruction for students intending to enter physics or chemistry as a profession" (1921) traduit al francés en 1925, en el que explica l'enllaç de compartició d'electrons amb les figures descrites per Langmuir i apareix la taula periòdica en un desplegable on els àtoms es presenten com cubs amb tots els electrons que els hi corresponen.

Devant d'aquest fet Lewis publicà en 1923 el llibre "Valence and the Structure of Atoms and Molecules" en el que descrivia les seves idees amb molt més detall i utilitzava els dibuixos amb els electrons envoltant els àtoms, parells d'electrons compartits com enllaç, la possibilitat d'enllaços dobles i triples, i deixava clar que la teoria havia estat de la seva invenció. A partir d'aquell moment l'enllaç per parell d'electrons compartits ha estat assumit com la Teoria de Lewis per la comunitat química internacional.

Los conceptos del átomo cúbico y el enlace químico por pares de electrones compartidos fueron formulados por Gilbert N. Lewis en su artículo de 1916 titulado "The Atom and the Molecule", y con ellos conectaba  las dos teorías extremas del enlace: la iónica (dualística) y la covalente (de valencia). Las ideas de Lewis fueron reformuladas y desarrolladas con éxito por Irving Langmuir, dada su capacidad comunicativa, en las presentaciones en congresos y reuniones científicas e inventó los términos "enlace covalente" o la "ley del octeto" como queda reflejado en su trabajo de 1919 "The arrangement of electrons in atoms and molecules".
Una prueba de la popularización de estas ideas se encuentra en el libro de texto de d'Edward W. Washburn " An introduction to the principles of physical chemistry from the standpoint of modern atomistics and thermodynamics : a course of instruction for students intending to enter physics or chemistry as a profession" (1921) que fué traducido al francés en 1925. En él se explica el enlace de compartición de electrones con las figuras descritas por Langmuir y aparece la tabla periódica en un desplegable donde los átomos  se presentan como cubos con todos los electrones que les corresponden.

Delante de estos hechos Lewis publicó en 1923 el libro "Valence and the Structure of Atoms and Molecules" en el que describía sus ideas con mucho más detalle y utilizaba dibujos con los electrones rodeando a los átomos, los pares de electrones compartidos como enlace, la posibilidad de enlaces dobles y triples, y dejaba claro que la teoría había sido de su invención. A partir de aquel momento el enlace por pares de electrones compartidos ha sido asumido como la Teoría de Lewis por la comunidad química internacional.

The concepts of the cubic atom and chemical bonding via electron pair sharing were formulated by Gilbert N. Lewis in his 1916 research paper entitled "The Atom and the Molecule". In this work he established a connection between two extreme opposite pictures of chemical bonding: the ionic (dualistic theory) and the covalent one (valence theory). Lewis' ideas were reformulated and further developed by Irving Langmuir, whose excellent communication skills helped in disseminating them in presentations in scientific meetings and congresses. Terms such as "covalent bond" or "octet law" where introduced by Langmuir in his research paper "The arrangement of electrons in atoms and molecules", published in 1919.
A witness of this success can be found in the textbook "An introduction to the principles of physical chemistry from the standpoint of modern atomistics and thermodynamics : a course of instruction for students intending to enter physics or chemistry as a profession" published in 1921 by Edward W. Washburn. In this book, translated into French in 1925, the formation of chemical bonds is explained in terms of electron pair sharing using Langmuir's pictorial representations. It contains also a foldout page with a periodic table where atoms are represented as cubes with the corresponding number of electrons at their vertices.

As a response to this situation Lewis published in 1923 his book "Valence and the Structure of Atoms and Molecules" where he made it clear that the theory was his own creation. In this book he explained his ideas in great detail with the help of pictures with electrons surrounding atoms, bonds as shared electron pairs, the possibility of formation of double and triple bonds. From this moment on the  name Lewis' theory has been widely accepted by chemists for the theory of chemical bonding by sharing of electron pairs.