Prestatge 1

Estructura de la Wurtzita (sulfur de zinc, ZnS)

Es defineix com una estructura iònica característica de molts compostos que cristal•litzen de la mateixa forma. En un empaquetament hexagonal compacte d'anions, els cations omplen la meitat dels buits tetraèdrics de tal manera que queda una estructura ordenada d'una forma característica degut a la polarització dels cations zinc sobre els anions sulfur. S : incolor ; Zn : blau

Estructura del difluorur de xenó, XeF2

S'observen les molècules lineals F-Xe-F ordenades de forma que queden en direccions paral·leles. A diferència de l’anterior, aquest es tracta d’un sòlid cristal·lí del tipus molecular.
Xe : groc ; F : verd

Prestatge 2

Model atòmic de Parson

Es mostra el treball publicat per Parson i la recreació del seu model atòmic. Un electró que gira en una òrbita crea un camp magnètic que rep el nom de magnetó. L’any 1915, Alfred L. Parson va descriure l'enllaç entre els àtoms com una interacció magnètica produïda pels magnetons dels diferents àtoms. D'acord amb les idees de Lewis en el seu memorandum de 1902, el nombre més estable de magnetons al voltant d'un nucli serà vuit, situació en què s'anul•len els moments magnètics. Qualsevol altre nombre farà que el camp magnètic no sigui nul i l'àtom pugui interaccionar amb altres àtoms i formar enllaços.

Per demostrar la seva teoria va construir un model (avui desaparegut) descrit en el seu treball "A magneton theory of the structure of the atom" publicat a la revista Smithsonian Miscellaneous Collections 65 (1915) 1- 80.

Per a aquesta exposició s’ha construït una rèplica del model de Parson –amb materials reciclats– per tal de clarificar als visitants, el fonaments de la seva proposta.

Prestatge 3

Es presenta una làmina del treball de Parson on s’observen fotografies de les diferents configuracions d’interacció dels vuit magnetons en el seu model, per tal d’aconseguir un moment magnètic total de zero.
En la revista italiana d’Història de la ciència Physis, 26 (1984) 361-371, E. Schettino analitza el model atòmic de Parson i el compara amb altres proposats en la mateixa època.

Experiment d’Ørsted

La càrrega elèctrica al girar en una espira crea un camp magnètic perpendicular al pla de l'espira.
Aquest experiment és l’efecte que utilitza Parson com a base per a desenvolupar el seu model atòmic.

Estante 1

Estructura de la Wurtzita (sulfuro de zinc, ZnS)

Se trata de una estructura iónica característica de muchos compuestos que cristalizan de la misma forma. Un empaquetamiento hexagonal compacto de aniones, con los cationes ocupando la mitad de los huecos tetraédricos, generando una estructura ordenada de una forma característica, debido a la polarización de los cationes zinc sobre los aniones sulfuro. S: incoloro; Zn: azul

Estructura del difluoruro de xenón, XeF2

Se observan las moléculas lineales F-Xe-F ordenadas de forma que quedan en direcciones paralelas. A diferencia del anterior, se trata de un sólido cristalino de tipo molecular. Xe: amarillo; F: verde.

Estante 2

Modelo atómico de Parson

Se muestra el trabajo publicado por Parson y la recreación de su modelo atómico. Un electrón que gira en una órbita crea un campo magnético que recibe el nombre de magnetón. El año 1915, Alfred L. Parson describió el enlace entre los átomos como una interacción magnética producida por los magnetones de los diferentes átomos. De acuerdo con las ideas de Lewis en su memorandum de 1902, el número más establo de magnetones alrededor de un núcleo será ocho, situación en que se anulan los momentos magnéticos. Cualquiera otro número hará que el campo magnético no sea nulo y el átomo pueda interaccionar con otros átomos y formar enlaces. Para demostrar su teoría construyó un modelo (hoy desaparecido) descrito en su trabajo "A magneton theory of the structure of the atom" publicado a la revista Smithsonian Miscellaneous Collections 65 (1915) 1- 80.

Para esta exposición se ha construido una réplica del modelo de Parson –con materiales reciclados– para clarificar a los visitantes, los fundamentos de su propuesta.

Estante 3

Se presenta una lámina del trabajo de Parson, donde se observan fotografías de las diferentes configuraciones de interacción de los ocho magnetones en su modelo, para conseguir un momento magnético total de cero. En la revista italiana de Historia de la ciencia Physis, 26 (1984) 361-371, E. Schettino analiza el modelo atómico de Parson y lo compara con otros propuestos en la misma época.

Experimento de Ørsted

La carga eléctrica al girar en una espira crea un campo magnético perpendicular al plan de la espira. Este experimento es el efecto que utiliza Parson como base para desarrollar su modelo atómico.

Shelf 1

Wurtzite (zinc sulphide, ZnS) structure

The wurtzite structure is a characteristic ionic crystal structure adopted by many different compounds. In this structure, anions arrange forming a closed packed hexagonal net with cations occupying half of the tetrahedral voids leading to an ordered structure due to the polarization of the sulfur anions by zinc cations. S: colorless balls; Zn: blue balls

Xenon difluoride (XeF2) structure

Shelf 2

Parson's atomic model

In this shelf we can find the work published by Parson as well as a recreation of its atomic model. An electron moving along a closed orbit generates a magnetic field called magneton. In 1915 Alfred L. Parson described bonding between atoms in terms of magnetic interactions between the magnetons of different atoms. According to the ideas of Lewis, exposed in his 1902 memorandum, the most stable number of magnetons around a nucleus would be eight, situation in which the magnetic moments would cancel. Any other number would not lead to a complete cancellation of the total magnetic field and in this situation the atom could interact with neighboring atoms to form bonds. To visualize his theory Parson constructed a physical model (now lost) described in his report "A magneton theory of the structure of the atom" published in the Smithsonian Miscellaneous Collections 65 (1915) 1- 80.

To clarify the foundations underlying Parson's ideas on chemical bonding we have constructed for this exhibition a replica of Parson's atomic model using recycled materials.

Shelf 3

Here you can see a reproduction of photographs of the different configurations of the eight magnetons leading to a total zero magnetic moment in Parson's cubic atom model. In Physis, 26 (1984) 361-371, an Italian journal on the history of science, E. Schettino analyzes in detail Parson's model comparing it with other contemporary models for the atomic structure.

Ørsted's experiment

Electric charge, when turning in the windings of a coil creates a magnetic field perpendicular to the plane of these windings. This well known effect was used by Parson to develop his atomic model.