PRESENTACIÓ
A principis del segle XX, la majoria de físics i químics havien acceptat que la matèria estava formada per àtoms i que la força elèctrica era la responsable de mantenir-los units entre si. Malgrat tot, els compostos orgànics representaven un repte important: com podia ser que les forces elèctriques, atractives entre partícules amb càrregues oposades però repulsives entre càrregues del mateix signe, fossin responsables dels enllaços entre dos àtoms del mateix tipus?
G. N. Lewis a l'article The atom and the molecule (1916) fou el primer en donar una resposta: els àtoms en unir-se tendeixen a completar el seu octet d'electrons de valència i ho fan compartint parells d'electrons, que són el concepte clau en l'establiment del que avui en dia anomenem un enllaç químic. Amb aquestes dues regles tan senzilles la teoria de Lewis permet explicar la formació d'enllaços en una gran majoria de compostos inorgànics i orgànics, així com moltes altres propietats físiques i químiques de les molècules. El posterior desenvolupament de la mecànica quàntica va confirmar el paper fonamental del parell d'electrons en l'enllaç químic, validant la teoria de Lewis que segueix sent en l'actualitat un dels pilars bàsics de la teoria moderna de l'enllaç.
En el pòster de l'exposició s’indiquen les teories i models previs al  de Lewis, que es poden agrupar principalment en dues línies de pensament: La que utilitzava les idees estructurals, molt empiristes, basades en les estructures i les propietats dels compostos, i, per contra, les que provenien de construir la matèria a partir dels àtoms i les seves possibles interaccions per entendre l’enllaç químic. Els llibres que documenten tota la informació s’exposen en les vitrines adjuntes.

CRÈDITS
Realització de l’exposició:
Miquel Seco
Pere Alemany
Joaquim Sales
Disseny:
Miquel Seco
Pere Alemany
Joaquim Sales
Disseny i muntatge de la web: Pixestudio

PRESENTACIÓN
A comienzos del siglo XX, la mayoría de físicos y químicos habían aceptado que la materia estaba formada por átomos y que la fuerza eléctrica era la responsable de mantenerles unidos entre sí. A pesar de ello, los compuestos orgánicos representaban un reto importante: ¿Cómo se podía comprender que las fuerzas eléctricas, atractivas entre partículas con cargas opuestas, pero repulsivas con cargas del mismo signo, fuesen las responsables de los enlaces entre dos átomos del mismo tipo?
G. N. Lewis en su artículo The atom and the molecule (1916) fue el primero en dar una respuesta: los átomos al unirse tienden a completar su octeto de electrones de valencia y lo hacen compartiendo pares de electrones que son el concepto clave en el establecimiento del que hoy en día definimos como enlace químico. Con estas dos reglas tan sencillas la teoría de Lewis permite explicar la formación de enlaces en una gran mayoría de compuestos inorgánicos y orgánicos, así como muchas propiedades físicas y químicas de las moléculas. El posterior desarrollo de la mecánica cuántica confirmó el papel fundamental del par de electrones en el enlace químico, validando la teoría de Lewis que sigue siendo en la actualidad uno de los pilares básicos de la teoría moderna del enlace.
En el cartel de la exposición se indican las teorías y modelos previos al de Lewis, que se pueden agrupar principalmente en dos líneas de pensamiento: La que utilizaba las ideas estructurales, muy empiristas, basadas en las estructuras y propiedades de los compuestos, y, contrariamente, la que provenía de construir la materia a partir de los átomos, y sus posibles interacciones para entender el enlace químico. Los libros que documentan toda la información se exponen en las vitrinas adjuntas.

CRÉDITOS
Realización de la exposición:
Miquel Seco
Pere Alemany
Joaquim Sales
Diseño:
Miquel Seco
Pere Alemany
Joaquim Sales
Diseño y montaje  de la web Pixestudio

PRESENTATION
At the beginnings of the 20th century most chemists and physicists accepted that atoms were the constituents of matter and that electric forces where responsible of keeping them together. Organic compounds were, however, still a challenge to these theories: how could it be possible that electric forces, attractive between opposite charges, but repulsive between charges with equal sign could be responsible of bonding between atoms of a same element?
The first answer to this puzzling question was given by G.N. Lewis in his article The atom and the molecule (1916): atoms bond together in order to complete their octet of valence electrons and they do it by sharing electron pairs, the key concept in modern theories of the chemical bond. Considering just these two simple rules, Lewis' theory explains the formation of bonds in most of inorganic and organic compounds as well as many other physical and chemical properties of molecules. The development of quantum mechanics in the following years confirmed the key role played by electron pairs in the chemical bond confirming the validity of Lewis's theory, one of the cornerstones of modern bonding theory.
The exhibition's poster shows theories and models previous to Lewis' theory. They may be grouped into two principal lines of thought: one of them, mostly empirical, was based on structural ideas derived from the structure and properties of chemical compounds and the other one trying to understand how matter was formed by the aggregation of atoms taking into consideration their interactions to explain the origin of chemical bonds. Books exhibited in the adjacent shelves document the historical evolution of these ideas.

CREDITS

Exhibition team:
Miquel Seco
Pere Alemany
Joaquim Sales
Design:
Miquel Seco
Pere Alemany
Joaquim Sales
Web design: Pixestudio