Retalls d'un temps privat
Jacobus Philippus, Bergomensis. Supplementum chronicarum. Venècia : Bernardino Rizzo, 1492
Procedeix del Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona.
La llegenda de Valter i Griselda va gaudir d'una gran fortuna, principalment gràcies a l'epístola llatina Griseldis de Francesco Petrarca, tot i que es tractava d'una llegenda que ja Boccaccio havia inclòs a la darrera de les jornades del seu Decameró.
La història de les cruels proves que ha de patir la jove esposa Griselda per demostrar la seva fidelitat al marit Valter sens dubte colpia en especial l'autor d'aquest destacat dibuix. Representa els dos personatges, amb els respectius noms, acompanyant el text imprès on s'explica la llegenda, i és, significativament, una de les escasses marques de lectura que presenta l'incunable.
Prescripció trobada a: Bosc de Centelles i Cardona, Baltasar. Guirnalda mystica, triumpho de los santos, formada en el circulo del año, colocanse en sus dias propios las vidas, meditaciones y oraciones que a cada uno pertenecen, à que se añaden las dominicas, con reflexiones sobre los evangelios. Madrid : Domingo Fernández de Arrojo, 1754
Encara en ple segle XIX, algunes dones joves que volien lluir un rostre d'elegant pal·lidesa, tot seguint un antic costum, menjaven argila o fang. Se les anomenava les "opilades". Contreien malalties a causa d'aquest mal hàbit, i el tractament més comunament utilitzat consistia en una infusió d'aigua i pols de ferro, tal com es pot veure en aquesta prescripció:
Receta para las opiladas
Se llevará a la botica un onza de limaduras de yerro y lo mesclarán con dos dracmas de cremor tártaro y luego a las onze se toma como un polvo de tabaco en una oblea o barquillo el primer dia como un polvo el segundo como dos, el tercero como tres; no se puede tomar nada que tenga vinagre ni leche.
Puntes de paper
Un altre dels objectes clàssics del "material annex" són treballs de puntes de paper, de confecció ben senzilla o de gran sofisticació, però en qualsevol cas, de delicat efecte decoratiu. Les presentem acompanyades de petits documents que revelen moments d'esbarjo i de concentració.
Punta de coixí. Consulta el catàleg
Gravat xilogràfic figura femenina.Consulta el catàleg
Paper retallat en forma de fulla serrada amb text. Consulta el catàleg
Senzilles puntes de paper (x2). Consulta el catàleg
Dibuix d'ocell.Consulta el catàleg
Senzilla punta de paper. Consulta el catàleg
Cura de la salut
Una prova de la dimensió domèstica d'aquestes troballes és l'abundància de testimonis relacionats amb la cura de la salut: sobretot prescripcions per al tractament de les malalties, però també les curioses etiquetes corresponents a les fórmules de l'ungüent d'altea i emplastre de betònica.
A la part superior dreta, sobre per a receptes. Consulta el catàleg
A la part superior dreta, sobre per a receptes. Consulta el catàleg
Atzar
Bitllet de rifa emès l'any 1859 amb autorització reial, a favor de l'"Ejército expedicionario de África", format per 40.000 homes sota el comandament del general O'Donnell
Presumiblement, va ser destinat a sufragar els costos de la campanya militar en la Primera Guerra del Marroc, també coneguda com a Guerra d'Àfrica. Hi trobem representat un mapa de la part del Marroc que va ser l'escenari del conflicte, on destaca la ciutat de Tetuan.
Imprès per la Imprenta de Ramírez, amb seu a Barcelona al carrer d'Escudillers, costava 4 rals de billó i se'n van posar en joc 300.000 unitats. En el marge esquerre del mateix bitllet, s'anunciava un primer premi que consistia en una bala de canó d'or per un valor equivalent a 100.000 rals de billó. Ara bé, també s'afirmava que el valor del premi dependria finalment de l'èxit de la venda. No sabem si algun afortunat rebé la valuosa bala i tampoc què va impulsar el propietari del nostre bitllet a desar-lo entre les pàgines d'un llibre.
Navega per les sales de l'exposició
