Per no perdre el fil
Punts de cursor
Els punts de cursor estan formats per un cordill i un tros de material (pergamí, paper...) que pot adoptar diverses formes, i estan dissenyats per desplaçar-se verticalment tot indicant la pàgina i la línia on va acabar la darrera lectura. Eren de molta utilitat en impresos en mida foli, on el text estava organitzat en dues o més columnes.
Utilitzats des de l'època medieval, veiem que la seva presència arriba fins al segle XVIII, ja que la majoria han estat localitzats en impresos del sis-cents i del set-cents. No obstant, sospitem que qualsevol tros de suport, sigui pergamí o paper, decorat o amb anotacions (cartes, receptes, esborranys de sermons, exercicis cal·ligràfics, gravats, o fins i tot objectes com un naip), servien per indicar on calia reprendre la lectura.
José de Santa Teresa. Reforma de los descalzos de Nuestra Señora del Carmen de la Primitiva Observancia hecha por Santa Teresa de Iesus. Volum 2. Madrid : Julián de Paredes, 1684.
Pedro de Alcántara. Tratado de la oracion y meditacion. Barcelona : Llorenç Déu, 1633
Senzill però primorós (noteu la flor puntejada) punt de cursor.