Humanisme i erudició,
llis i ras
Humanisme i erudició, llis i ras
Villanueva, Joaquín Lorenzo. Catecismo del Estado segun los principios de la religión. Madrid : Imprenta Real, 1793.
La vida i l'obra de Villanueva (1757-1837), germà de Jaime, amb qui va escriure el cèlebre Viaje literario, van ser sempre controvertides. Qualificat de jansenista des de ben aviat, no dubta a defensar la monarquia absoluta en el seu Catecismo, mentre que acaba esdevenint un destacat liberal i detractor de la Santa Seu, fins al punt de finalitzar els seus dies a Irlanda, desterrat en suprimir Ferran VII el règim constitucional.
Prova de les reaccions que provocava el seu pensament inquiet és aquesta nota irònica escrita per un lector anònim, i acompanyada per un gravadet escapçat i matusserament acolorit de sant Isidre, on es menciona un altre conegut escriptor donat a la polèmica: Francisco José Marcos Alvarado, El Filósofo Rancio (1756-1814).
Fragmenta poetarum veterum Latinorum quorum opera non extant. Ginebra : Henri Estienne, 1564
Els noms de l'alt eclesiàstic i humanista Antoni Agustí i Albanell (1517-1586), del metge i també humanista Joan Rafael Moix (s. XVI-XVII), del gramàtic Pere Torre (s. XVII) i del bibliòfil Josep Jeroni Besora (m. 1665) s'apiloten a la guarda anterior, acompanyats per expressions que miren d'ordenar cronològicament la seqüència de propietat.
De mà en mà, fins al Convent de Sant Josep de Barcelona, on va anar a raure a través del llegat de Besora, el llibre és un captivador exemple de possessió i ús per part de personalitats destacades, al llarg d'una etapa relativament curta.
Nota trobada a: Linné, Carl von. Fundamentorum botanicorum pars prima-secunda. Ginebra : Piestre et Delamollière, 1785-1787
Procedeix de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d'Assís de Barcelona, receptora de la col·lecció del bisbe il·lustrat Pedro Díaz de Valdés (1740-1807), molt interessat en les ciències naturals i probable autor de la nota. S'hi explica que el comte de Lacy, al febrer del 1790, li havia comentat la rudesa de caràcter de Linné, a qui havia conegut a Suècia mentre era ambaixador, i la repugnància del naturalista envers Buffon:
En febrero del 1790, habiéndome combidado a comer el excelentísimo señor conde de Lacy, se habló a la mesa de Linneo, y me contó que estando embaxador en Suecia le conoció y trató: que Linneo era un hombre tosco en la sociedad, que se trajo de América algunas producciones raras, y plantas; y que al recivirlas se alegró tanto, que saltaba de gozo, como si estubiera fuera de sí. Que la reina le dijo a S. C. que queriendo formar un Gavinete de Historia Natural, llamó a Linneo, y se executó la idea bajo su dirección. Propúsole que se dejase retratar, para colocarle en aquel Gavinete, y lo resistió. Díxole además (la reyna) que pensaba poner en él los retratos de los maiores hombres en la historia natural, y al frente el suio, como es razón, y luego Buffon... Apenas oyó esto Linneo, quando sin decir palabra bolvió la espalda, y se marchó.
Notes trobades a: Harwood, Edward. Degli autori classici sacri profani greci e latini biblioteca portatile. Venècia : Antonio Astolfi, 1793
Procedeix de la biblioteca del Convent de Santa Caterina de Barcelona, una col·lecció que va esdevenir oficialment pública el 1736, tot i que abans ja havia exercit aquesta funció de forma tàcita.
Les tres notes fan referència a cites bibliogràfiques que manquen al text, amb al·lusió a una edició conservada, precisament, al Convent de Santa Caterina de la nostra ciutat.
Navega per les sales de l'exposició
