|
|
| Encapçalament acceptat |
Cistercencs |
| Tipus d'entitat |
Ordes religiosos
|
| |
Consulta a Cercabib aquest autor
|
| |
Consulta a Cercabib aquesta matèria
|
| Emprat per |
Cistercians |
| Emprat per |
Cistercienses |
| Emprat per |
Císter |
| Emprat per |
Orde del Cister |
| Emprat per |
Orde Cistercenc |
| Emprat per |
Orde del Cistell |
| Emprat per |
Orde de Cîteaux |
| Emprat per |
Ordo Cisterciensis |
| Emprat per |
Sacer Ordo Cisterciensis |
| Emprat per |
Orden Cisterciense |
| Emprat per |
Orden del Císter |
| Emprat per |
Order of Cistercians |
| Emprat per |
O.Cist. |
| Emprat per |
Frares Blancs |
| Emprat per |
Monjos Blancs |
| Emprat per |
White Monks |
| Emprat per |
Benedictins Blancs |
| Emprat per |
Bernardins |
| Emprat per |
Bernardos |
| Emprat per |
Cistercencs de la Comuna Observança |
| Emprat per |
Cistercens |
| Emprat per |
Cistercenses |
| Emprat per |
Cistercium (Ordo) |
| Nom relacionat |
Benedictins
|
| Nom relacionat |
Trapencs
|
| Font |
Enciclopèdia.cat, consulta feta el 19 d'abril, 2021 (cistercenc; monjo de l'orde del Cister; els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins, tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister (Cîteaux) i de llurs primeres fundacions; la discussió sobre l'abstinència de carn provocà el naixement de l'estricta observança al primer quart del segle XVII, Lleó XIII consagrà aquesta separació el 1892 i donà origen a l'orde cistercenc de l'estricta observança (trapenc)) |
| Font |
Viquipèdia, consulta feta el 19 d'abril, 2021 (Orde del Cister, Orde del Cistell o orde de Cîteaux; en llatí: Ordo Cisterciensis; orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'abadia de Cîteaux (Borgonya) per sant Robert de Molesmes com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant Benet amb el rigor i el carisma originaris; els seus membres, anomenats cistercencs, benedictins blancs (per l'hàbit blanc) o bernadins (per sant Bernat de Claravall), posposen al seu nom les sigles O. Cist.) |
|
|
