|
|
| Encapçalament acceptat |
Mesquita-catedral de Còrdova (Còrdova, Andalusia) |
| Identificador |
VIAF
|
| |
Consulta a Cercabib aquesta matèria
|
| Emprat per |
Mesquita de Còrdova (Còrdova, Andalusia) |
| Emprat per |
Mezquita-catedral de Córdoba (Còrdova, Andalusia) |
| Emprat per |
Mesquita-catedral de Còrdova |
| Emprat per |
Mezquita-catedral de Córdoba |
| Emprat per |
Mesquita de Còrdova |
| Font |
BC/A, 11 gen. 2013 (enc.: Mesquita-catedral de Còrdova (Còrdova, Andalusia)) |
| Font |
GEC (en línia), 14 juny 2011 (Còrdova: ...Hi ha restes abundants del ric passat ibèric i sobretot romà (mosaic de la plaça de la Compañía, del s. III). Però la importància artística li ve del domini musulmà i es manifesta sobretot en la mesquita de Còrdova, fundada per 'Abd al-Raḥmān I vers el 784, que aprofità la major part dels materials visigòtics de l'església de San Vicente; Hišām I n'edificà el minaret; 'Abd al-Raḥmān II, el 833, eixamplà la mesquita, amb la construcció de vuit naus més; 'Abd al-Raḥmān III hi aixecà un minaret nou (que és dins l'actual campanar); al-Ḥakam II, entre el 961 i el 968, allargà de nou la mesquita cap al sud-oest i féu construir el miḥrāb actual, i Almansor l'engrandí amb vuit naus més pel costat oriental. En total és un rectangle de 180 per 130 m, amb dinou naus, separades per un conjunt de columnes i pilastres que formen arqueries. Hi foren construïdes successives capelles a l'interior (com la de Villaviciosa al Lucernario), fins que, entre el 1523 i el 1600, hi fou aixecada la catedral, pràcticament al bell mig...) |
|
|
