Sant Jordi a l'exili

Exili

Durant la Guerra Civil, amb l’avenç de les forces del bàndol nacional, bona part de la població civil republicana va veure’s obligada a marxar a l’exili.

El govern republicà, instal·lat a València, va començar a organitzar serveis per facilitar l’èxode. El Servei d’Emigració dels Republicans Espanyols (SERE), creat el 1937; i la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) foren institucions reguladores que van posar a disposició dels civils, vaixells dirigits a l’altra banda de l’Atlàntic.

Els principals destins llatinoamericans serien: Mèxic, Xile, República Dominicana i Veneçuela. Les places eren molt limitades, per tant, l’accés quedaria restringit a un grapat d’intel·lectuals, professionals i personalitats republicanes molt destacades.

En el cas xilè, només es va permetre l’arribada d’un vaixell, el ‘Winnipeg’, que portava un total de 2.200 refugiats, entre ells 423 catalans, alguns tan il·lustres com el poeta Joan Oliver (Pere Quart), el periodista Domènec Guansé, l'artista Roser Bru o el pintor Josep Balmes. La seva estada no va estar exempta de polèmica, per la seva marcada vinculació política i la crisi econòmica que patia el país en aquell moment.

Per saber-ne més, convidem a la lectura d’aquestes dues obres vinculades a l’exili català a Llatinoamèrica que es troben al nostre fons: Memòries d'un català de Xile: una història de l'exili del 39 i Els catalans i Llatinoamèrica (s. XIX i XX). Viatges, exilis i teories.

I, en un caire més divulgatiu, aquest article de la revista Sàpiens il·lustra perfectament l’experiència de l’exili català: L'organització de l'exili català a Europa i Amèrica.

Recordem també que tenim una mostra bibliogràfica amb tot el material dels nostres fons sobre la temàtica.

Sant Jordi

Com no podia ser d’una altra manera, la Diada Nacional de Catalunya, el 14 d’abril, dia en què es va proclamar la Segona República espanyola, i Sant Jordi eren les dates més celebrades de l’any.

Amb una presència aclaparadora en els números d’abril i setembre, la revista Germanor no perdia l’oportunitat de fer esment a les festes més importants del territori català.

En el cas de Sant Jordi, l’entusiasme inicial decauria amb el temps, minvant molt la presència d’aquesta festivitat en els números de la revista a partir de la dècada dels cinquanta.

Emperò, cal reconèixer la importància de la producció literària i cultural relativa a Sant Jordi durant la primera dècada de l’exili, malgrat les dificultats de la situació en què es trobaven. Aquí us presentem un seguit de mostres de com es va tractar la festivitat a la revista: