27 de maig de 2019

El 29 de maig de 1919 dues expedicions organitzades per la Royal Astronomical Society de Londres van fotografiar un eclipsi total de sol amb la intenció de comprovar la validesa de la teoria general de la relativitat.

Publicada per Albert Einstein al 1916, la relativitat general prediu que un raig de llum que passi a prop d’un cos massiu, com ara el Sol, es desviarà lleugerament de la seva trajectòria rectilínia. Aquest efecte, conegut com a deflexió de la llum, també es pot deduir a partir de la teoria newtoniana de la gravitació, si suposem que la llum està formada per corpuscles atrets per la gravetat. En el cas de la relativitat general, però, el valor de la deflexió és el doble que en el cas newtonià. Una mesura de la deflexió permet doncs saber quina de les dues teories explica millor la gravitació. La fase de totalitat d’un eclipsi ofereix l’oportunitat d’observar estrelles properes al Sol en el cel. Si comparem les seves posicions amb les posicions obtingudes una nit qualsevol, quan el Sol es troba lluny d’elles, podem determinar el valor de la deflexió deguda a la presencia del Sol.

Aquest era l’objectiu de les dues expedicions, desplaçades a Sobral (Brasil) i a l’Illa de Príncipe, al Golf de Guinea. Arthur Eddington, que posteriorment arribà a ser Astrònom Reial Britànic, va estar al càrrec de l’expedició a l’Illa de Príncipe. Els valors de la deflexió obtinguts per les dues expedicions van ser interpretats com el suport definitiu a la teoria general de la relativitat. La notícia, recollida pels mitjans de comunicació de l’època, va suposar a més l’inici de la popularització de la figura d’Albert Einstein.

Amb motiu del centenari d’aquest eclipsi, el CRAI Biblioteca de les Facultats de Física i Química organitza l’exposició 100 anys de l'eclipsi que va donar la raó a Einstein, amb fons documental relacionat amb l’esdeveniment.

L’exposició es podrà veure a partir del 29 de maig de 2019 a la planta inferior del CRAI Biblioteca. A més, el 6 de novembre, coincidint amb el centenari de la presentació dels resultats de les expedicions davant la Royal Astronomical Society, se cel·lebrarà un acte commemoratiu amb la participació, entre d’altres, del Dr. Guillem Anglada-Escudé, astrofísic que va líder el grup descobridor del primer exoplaneta al voltant de l’estrella Alpha Centauri.

Visiteu també la mostra 100 anys de l’eclipsi que va donar la raó a Einstein en format virtual.

Project MUSE és una base de dades acadèmica de revistes i llibres electrònics d'Humanitats i Ciències Socials, en text complet, de més de 200 de les principals universitats i societats acadèmiques més destacades del món. Ofereix la consulta de 1.000 llibres en accés obert, totalment compatibles amb registres MARC, fitxers KBART, distribució de metadades i enllaços. Els llibres OA de MUSE es financen a través d'iniciatives que inclouen el programa de llibres oberts NEH Humanities, Knowledge Unlatched, TOME, Mellon i altres programes basats en editorials i institucions.

Els llibres electrònics de Project Muse ofereixen: ús, impressió i descàrrega simultànies il·limitats; contingut lliure de DRM, que es pot cercar i recuperar pel capítol o l'article; interfície accessible per a mòbils, etc. El seu contingut abasta àmbits temàtics molt diversos, com ara: Political Science and Policy Studies; Global Cultural Studies; Film, Theater, and Performing Arts; Area Studies (African, Asian and Pacific, Middle Eastern, Russian and East European, etc.); Literature; History.

Trobareu el llistat al web de Project Muse: Open Access Books.
 

Presentem una mostra bibliogràfica que és una actuació més de la campanya #noemratllis, i que té com a objectiu sensibilitzar i conscienciar sobre la importància de respectar el fons bibliogràfic. Un fons que és de tots i que mantenim i fem créixer per tal de donar suport a la comunitat universitària i a la societat en general. La mostra il·lustra el mal ús que es fa dels llibres: documents ratllats, tacats, amb notes al marge, trencats, perduts, “tunejats”, amb comentaris de valoració de l’obra, amb dibuixos, etc. En la recollida dels materials exposats hi han participat diversos CRAI Biblioteques de la Universitat de Barcelona.

La campanya expositiva ha començat el 23 d’abril, amb motiu de la Diada de Sant Jordi al CRAI Biblioteca de Lletres i anirà itinerant pels CRAI Biblioteques de Filosofia, Geografia i Història (a partir del mes de juny de 2019), Campus Bellvitge i Matemàtiques i Informàtica.

Al material malmès, s'hi ha afegit el material robat i també els llibres prestats i no retornats. Els mitjans informen periòdicament sobre el perjudici econòmic que representen pel Sistema de Lectura Pública aquests actes incívics. El 2013, en una informació de TV3 es deia que “la xarxa de biblioteques de la ciutat ha calculat que li falten almenys 59.000 documents, per un valor de 700.000 euros”. Altres mitjans s’han fet ressò dels robatoris al CRAI Filosofia Geografia i Història, de la recuperació de fons patrimonial de la Biblioteca Pública Arús i de llibres no retornats o robats a altres biblioteques de la xarxa pública.

En aquest mateix context, el CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació ha dut a terme una actuació expositiva amb documents prestats i no retornats amb el títol Els llibres que han volat, que posa de manifest aquest problema.

A les biblioteques voldríem que tot allò que s’ha adquirit amb diners públics continuï sent de tothom per sempre, que com a molt es faci malbé per l’ús, però que no acabi mai en mans privades o 'modificat' i exclòs del seu ús pels usuaris.

Vegeu també el post del Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.